Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Prolec)

Per Josep Maria Guinot i Galan

PROLEC

Honrosa i important faena la de prologar esta gran obra, quefer compromes i grat al mateix temps, ple de responsabilitats, i per aixo crec necessari contar en dos punts basics i essencials, una terra: Artana, i un home: Josep Mª Guinot i Galan.

El poble d´Artana es la terra castellonenca que va vore naixer a l´home, de la Plana Baixa, poble antic, nomenat ya pels romans com Arctalia (pertanygue a l´Edetania), fon conquistat per Jaume I en 1242. Els seus cultius principals son les garroferes, les oliveres i el raïm; tots representen pas del temps, fortalea, arrails fortes... i eix es el nostre home, fort, dur, de fondes arrails. Josep Mª Guinot es un valencià egregi, un valencià que descolla, noble, intelectual i de grans condicions humanes. Sempre s´ha afirmat que per les obres es coneix als homens, i Josep Mª Guinot es un home sancer. Ha publicat numerosos llibres, ensaigs, treballs, temes d´investigacio; una de les ultimes publicacions seues ha segut la "Fonetica de la llengua valenciana", en el seu poder està la Creu de "Alfonso X El Sabio", es canonge magistral emerit de la Catedral de Sogorp, es professor d´institut en Castello (de llati i religio), titulat en filologia per l´Universitat de Barcelona i Agregat Colaborador de la Seccio de Llengua i Lliteratura de l´Academia de Cultura Valenciana.

I el nostre home continúa la seua obra, la que ara tens en la teua ma, llector; enorme i important treball el d´esta "Gramatica Valenciana", gramatica que tot valencià ha de tindre. Extens i complet tractat gramatical a on podem coneixer a la perfeccio la fonetica, l´ortografia, la morfologia i la sintaxis, tot sobre la nostra llengua Valenciana, incloent la seua area geografica i la seua denominacio. Estem davant d´una obra capital per al complet coneiximent de l´idioma valencià; llegint i passant les seues pagines anirem eixamplant conceptes per tal de coneixer perfectament la nostra llengua, de forma facil, progressiva, apreciant-la, cada vegada mes, en la seua forma viva i culta, parlada pel nostre poble, com molt be diu el prosiste alancanti Gabriel Miró en descriure les comarques alacantines: "Estos nombres rurales en boca de sus gentes dejan un sabor a fruta... solo en estos lugares se puede pronunciar íntegramente el nombre de cada pueblo.. auténtica fonética valenciana".

Josep Mª Guinot i Galán es un home intelectual i cientific; es prou conversar o dialogar en ell per a descobrir-ho, home d´un perfecte desenroll mental, teoric del coneiximent i buscador de la genesis dels conceptes. Crec opurtuna l´ocasio per a recordar a Jean Piaget quan diu: "Es necesario encontrar los procesos de formación, cómo se pasa de un conocimiento menor a un conocimiento superior", i Piaget, a mes de psicolec, biolec i filosof, era epistemolec, la ciencia que estudia la teoria del saber i del coneiximent; yo diria que Josep Mª Guinot darrere del seu titul de professor de llati i filolec, es epistemolec; en esta "Gramatica" nos du a que qualsevol valencià trobe el proces de passar d´un coneiximent menor a un atre superior en l´Idioma Valencià.

Esta es la "Gramatica Valenciana" de Guinot i Galán, un coneiximent major, ya que el nostre home es clar en els seus conceptes i precis en les idees. Azorín, admirador de Vicent Ferrer, escriu sobre el sant que parlava a "los doctos en docto y al pueblo en pueblo", i esta frase em recorda a l´autor de la gramatica, puix que es conjuguen a la perfeccio docte-poble i poble-docte; en les seues pagines tots podem gojar de la realitat viva, culta i plana de la llengua valenciana.

I no puc arrematar, sense tornar a recordar al meu gran admirat Piaget quan nos diu: "Es evidente que para que la inteligencia funcione se necesita un motor que sea efectivo", i abans he parlat del nostre home, Josep Mª Guinot i Galán, presentant-lo com a un valencià egregi, valencià de Castello en fondes arrails i entrega al seu poble; aci tenim la seua obra; la seua inteligencia, com a epistemolec, funciona, ha funcionat una atra vegada: la Gramatica de la Llengua Valenciana; i clar està, en un motor afectiu: La Patria Valenciana.

Joan Gil Barberá. President de LO RAT PENAT

cites

Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios
Salvador de Madariaga