Les brames

Per Vicent Ramón Calatayud

Està que brama, diuen quan u manifesta excitació extraordinària. Les cabres monteres, en arribar el temps d´emparellar-se també bramen, reclamant el dret a perpetuar-se que l´instint els mana. Hauríem de concloure que el bram és un crit de defensa, d´alguns mamífers. Està també ´La brama dels llauradors...´, una obra en llengua valenciana en la que Jaume Gasull fa controvèrsia a Mossén Fenollar, defenent el parlar viu i les expressions del personal.
 
Motiu més que sobrat venen tenint els llauradors a qui l´administració ignora, permetent que la seua suor paste el creiximent de cadenes que parasiten als proveïdors quan ells quadrupliquen al contat. I com estan calents ixqueren al carrer i s´ajuntaren davant de La Cort, vinguts de totes bandes, farts de treballar per al dimoni i damunt costar-los diners. Tenien justificada la seua brama. Pero són clams que incomoden a qui res sap de lo que costa criar una lletuga fresca i un grapat d´arròs que li mate la gana; sense calfar-se el cap ni pensar si s´ho mereix. Quan massa camps estiguen erms, quan la misèria rodege els núcleus urbans, quan quatre multinacionals tinguen el monopoli dels aliments, nos costarà pagar-los en sanc i nos estarà be, per no haver valorat la riquea que l´agricultura pròxima aporta a la calitat alimentària.
 
També hi hagué pels carrers de Madrit brama, defenent la vida, davant de certes maniobres dutes de l´hipocresia per qui meneja els vots per a permetre accions assessines, amparant-se en llegalitats que atenten contra el dret natural dels sers vius, encara no naixcuts. Pero qui tan dèbil es demostra front al més mínim inconvenient i s´amola a les exigències dels pirates o dels pancatalinos, que són quatre i mai en tindran prou, es fa el valent front als indefensos i gallardament ignora la raó que en el carrer clama tan natural.
 
Mig milló de valencians eixirem al carrer, reclamant els nostres drets idiomàtics i fórem silenciats, menyspreats. Ara són els atres catalans qui protesta, quan de fet han perdut el dret d´escolarisació i us oficial de la seua segona llengua. Són els habitants de les Mallorques qui està que brama perque als fills els adoctrina el beurage idiomàtic despersonalisador i a la força ham d´engolir-lo. Mala cosa és tancar les orelles front al crit natural perque acabarà imponent-se

cites

La valenciana, graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable.
Miguel de Cervantes

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: