La llum i el soroll

Per Manuel Casaña Taroncher

Antonio Gala digue de la mascletà: "Es como un caos confortable. El disparate mayor del mundo, pero con ritmo. Un verdadero espectáculo de los sentidos.´´ Pero, es que en veritat, no es poden concebre les falles sense soroll: cosquerelles sorolloses de les bombetes dels menuts; estrepit sec dels trons de bac; l´explosio viril dels masclets; els petarts bufats traïdors tirats entre la gent per alguns incontrolats; les mascletaes de les dos de la vesprà, catarates de foc, color en el fum i tamborinada excitant que fa llarcs els minuts; joc de la llum i color dels castells de la nit. Castells que cada volta, cada coeter, tix en tons diferents alla dalt en telers de nuvols que fabriquen un bell tapis per al cel.

Tota l´armonia dels colors, tot el joc vibrant i canviador que te, en minuts, florits dibuixos que son esclafits derramadors, arruixadora d´art dels nostres pirotecnics els mes premiats del mon. Cap castell es igual. Com cap mascletà. Perque el ritme, el vent, el reflex de la lluna o el refil del sol juga en la lluentor de la polvora com vol i fa que no hi haja parango entre ells, sí el desig sobreixent, la buscadiça de rebaixar a l´antecessor.

Pero el cas es que no a tots els agrada el soroll. I aci yo estic d´acort. Qui no vullga pols que no vaja a l´era. Perque si u te els oits un poc tocats una mascletà li´ls pot fotre del tot. Cal tindre precaucio. Pero que als demes, que saben lo que es una mascletà, per ad eixos, llenya al bombo, que quan mes fort es l´estruent mes emocio. ¡La de bots que pega el cor en estos moments!

Crec que si u n´escolta una, en repecte a la festa, i no s´espanta, tornará en ilusio a ser tot orelles per a no perdre´s ni un sol decibeli quan ve l´eclosio de la mascletà o l´apoteosis d´un castell: delirant capricho del foc que fa lligaça de llum, color i soroll.

I no dic yo que no siga estos dies Valencia la ciutat mes sorollosa del mon. Pero... ¿i qué? Qui no estiga d´acort ya sap lo que te que fer. Carretera i manta i que nos deixen aci fer lo que sempre hem fet: riure´s dels porritos de politica i societat en molt de soroll pel carrer, musiques que t´emborrachen i bunyols que tambe fets a foc i oli brusent te cremen i t´endolcen els llavis i tots el budells.

Valencia es estos dies una ciutat a en encara el perfum de la flor del taronger no t´arriba de ple. Sí, està prop la primavera, i aço es veu mes que en els arbres en la gent: en les galtes de les valencianes. Les falles i la seua calfor sabran fer despertar la Natura, i en passar Sant Josep, quan yo se no s´olga a polvora tindrem la brisa abraçada al dolç perfum de la flor del taronger.

Articul baixat de la web http://www.ruidos.org

cites

No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent
A. Badia Margarit

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: