Ni debades se llig

Per Manuel Casaña Taroncher

L’atre dia, enrecordant-me lo que se llegia quan u podia i lo poc que se sol fer hui per no voler, notava les diferències que el temps nos regala. Mirava yo TBOS – heretats dels meus tios – que encara tinc per calaixons, les fulles – com se fa la cera pels anys si no se les mengen les rates que les agrada el paper – plenes de grogor. Pero aixina i tot yo els mire, com ara, i veig el seu preu: ‘Pulgarcitos’ del 1921 a 5 céntims – una aguileta – i ‘Pinochos’ del 1925 a quinzet el número. Com també per allí apareixia més d’un ‘Miau’ dels anys 30 que és venia a chavo. Chavo que no era fàcil tindre-lo en la mà tots els dumenges de la preguerra. Dic tot açò perque entre lo que s’ha imprés i desijat tindre un llibre en les mans des del temps de Joan Gensfleisch Gutenberg i el poc de cas que se li fa hui ya és una barbaritat.

Els faig este raonament perque acabe d’enterar-me que pronte la Direcció General del Llibre i Biblioteques va a encetar una campanya de llectura, en colaboració en els Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. I açò resultarà més barat encara que comprar el diari en un quiosc i te regalen una pintura o un collar, un mocadoret, un número de loteria, o per pocs diners i cupó tens l’entrada al cine o barat u DVD i pots vore’l en casa sentat en el teu silló. Tot, com els he dit i ho saben vostés, se fa per a vore si la gent llig més, puix encara que llibres els hi ha, a manta, casi el 50% d’espanyols – segons la Federació de Gremis d’Editors – confesa que mai ha llegit un llibre. I que també entre els universitaris la sifra de llectors ha baixat un 4%. No sé si serà perque ya tenen enfitada la ment per tanta llectura obligada que no els apetix llegir per por a empachar-se més. D’ahí que me parega bé i desige – confesse ser de familia impressora -, que esta idea tinga èxit. Pensen regalar una selecció de les “Novelas Ejemplares”, de Cervantes, i una atra dels capítuls de “Tirant lo Blanch”, de Joanot Martorell, en tirades de 15.000 eixemplars. En ells abastiran, dins de poc, les estacions de Xàtiva, Colón, Benimaclet, Facultats, Seminari-Ceu i el del Campus de Burjassot. A vore si hi ha sort, i ara debades, i después, comprant-ne, se lligen més llibres. I espere que mai se diga lo que escric en el títul: ni debades llig la gent.

Manuel Casaña.
Articul publicat en la seccio “Racó Valencià” del periodic “Diario de Valencia”, el 4.5.2004.

cites

La valenciana, graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable.
Miguel de Cervantes

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: