La Cardona Vives complix 25 anys d’història i els nostres premis dèu

Per Assoc. Cult. Cardona i Vives

L’Associació Cardona Vives es troba d’enhorabona perque enguany es complixen 25 anys de son naiximent i perque els seus premis arriben ya a la dècima edició. De la mà del seu president, Gonçal Romero, recorrerem en esta entrevista l’història de l’entitat senyera del valencianisme en les comarques del nort.

Explique als nostres llectors quí fon Cardona Vives i per qué esta Associació Cultural porta el seu nom.

Joan Batiste Cardona i Vives fon un canonge de Sogorp del sigle XIX, provenia d’una familia de llauradors en molts diners. En el seu patrimoni feu l’iglésia de la Trinitat, l’asil de Castelló i ajudà als pobres. Faltà a inicis del sigle XX i tots els anys es fa una missa en el seu honor. Josep Maria Guinot, pensant en una ideologia valencianista d’arraïl cristiana com la nostra, propongué el seu nom per a l’entitat.

¿En quín any es fundà l’institució?

En 1972. Enguany fem el 25 aniversari. Els fundadors foren Josep Maria Guinot i Galan, Insa de l’Unió de Centre Democràtic (UCD), Eliseu Forcada, el yayo del qual fon alcalde de Castelló de la Plana, o Leopolt Penyarroja, entre atres.

¿Per qué es creà l’entitat?

Es feu per a promoure la cultura valenciana, una cultura que és germana d’unes atres que hi ha en Espanya pero que té les seues particularitats i que és nostra.

¿Quínes són les activitats més importants de la Cardona Vives?

Són activitats de tipo cultural. Fem un curs de cultura valenciana, en professors de Lo Rat Penat. Enguany per eixemple s’ha fet un seminari de llengua valenciana boníssim en professors de la talla d’Albert Cuadrado, Mariví Ferrandis, Juli Moreno i Joan Sancho. També realisem tres o quatre excursions a lo llarc de l’any, dirigides al Regne de Valéncia. L’última fon al Museu de Medallística de Nules, i algunes iglésies d’ El Cabanyal. La pròxima serà a Moixent per a conéixer al seu guerrer i dinar a 1.200 metros d’altitut. També tenim una pàgina web a on hi ha tot tipo d’informació. I mantenim contacte en el restant d’associacions valencianistes del Regne de Valéncia.

¿I la revista Renou?

El Renou és un rebrot, i simbolisa el rebrot de la cultura valenciana. Eixa era sempre la portada de la revista pero a partir del número 30 més o manco, la portada ha segut sempre una foto d’algun punt destacable de les comarques del nort. La revista està en Normes d’El Puig a on escriu gent de la Cardona Vives: Domingo Gimeno, Fernando Masip, Juli Moreno, Marivi Ferrandis..., hem publicat artículs dels fallits Joan Costa o Josep Maria Guinot, poesies de Carles Ros... Parlem de cuina valenciana, tenim frases fetes... és una revista molt completa.

Ha citat vosté algunes voltes a Josep Maria Guinot. ¿Qué significa la seua figura per a l’Associació Cardona Vives?

És el pare de l’institució, el nostre pastor per dir-ho d’alguna manera. Per desgràcia ya no el tenim entre mosatros pero enguany haguera complit cent anys. Fon una persona de be i el gran referent del valencianisme del segle XX.

•     Entrevista feta per J. Ferrer a Gonzalo Romero Casaña, president de l’associacio cultural Cardona Vives de Castello, per al diari “Valéncia hui” i publicada la mateixa el 8 de juny de 2007.

cites

...me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar...
Joanot Martorell (1413-1468)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: