Joan Costa, Pere Delmonte i Josep Melià, tres referents valencians.

Per Vicent Ramón Calatayud

Mamprenen, als dèsset anys de la Aellva, una nova semana clau per als Escritors en Llengua Valenciana. I el caramull que nos repta enguany adoba la reflexió, perque senzillament anem a donar testimoni, posant com a fites de la finca emblemàtica que albira valencianitat, "tres referents" ni més grossos ni més polits que uns atres, pero sí tres hòmens que cregueren en ells i donare fe d´eixa creència ferma, des de la que, com a consubstancial, havia de rallar-los lliteratura valenciana, creativitat natural, força idiomàtica, material per al goig de llegir, rellepant-nos la dolçor escrita, resò de la veu dels nostres pares, que queda com a valor inteligible i coherent per als nostres fills

Joan Costa i Català, reconegut com a home de be, generosa biografia sacerdotal dedicada als demés, cobrava dimensió intelectual dedicant-se a espigolar, entre els clàssics de la nostre millor lliteratura, les més dorades espigues, llavors de novelles sembres, cabals d´enteniment per a la grandea de la llengua valenciana: Isabel de Villena, Jaume Roig, Roïç de Corella, li prestaren coixinera i repeu llibresc sobre la que dormir i descansar ensomis lliteraris i empinar-se a depurar-los idiomàticament, per mig de noves edicions estudiades i comentades i aplecs lexicogràfics duts a diccionari.

Pere Delmonte i Hurtado, poeta d´amples registres que cull flors, fent gala de la chança. Per damunt de la consonat fàcil i la sal grossa, pero sense deixar vora erma a on el mensage senzill d´humor no es contagiara, en el derrepent faller que ferix i esclata en goig. I això, tan senzill com pareix, és lo més dificil de versar be, en el set i mig que arriba i no se´n passa; en el sentiment que exalça les costums del nostre poble i denuncia vicis i misèries que la foguera cremarà al remat. El seu món de sant Vicent dut al milacre, tan necessari este en totes les accepcions, per a conseguir fer tradició.

Josep Melià Castelló sempre estigué entre les lletres. Inventant-les rimades i poètiques; tràgiques o còmiques en la prosa, o prosaicament linotipiant-les ¿Quantes lletres no hauran eixit dels seus dits? I tot per a cobrar justetet lo que necessitava per a viure, perque en el teatre dels demés en el que s´ocupà, la seua vida tan senzilla, era la més rica perque tot li estava demés. Ara, al retrobar-la en la grandea que sens acreix al vore´l en perspectiva, serà quan li traurem tant de suc com li presumiem al premiar-li poemaris, aplaudir-li representacions magistralment incorporades a la mida necessària, o topetar-la "en un parc", en "la porta d´enfront" o deixant-li "pas al futur".

Estes sendes que ara chafarem: dies 19, 20 i 21 a partir de les 19.30 hores en la Sala Bizantina de la Beneficència, del carrer de la Corona, joya del barri del Carme i a peu del bus 5, obertes al goig de tot lo món, no són més que noves passeres del camí real, volent arribar a l´excelència escrita, que nos durà a la dolçor s de la mare, per a lo qual necessitem espills a on mirar-nos, testimonis per a no perdre´ns, eixemples que nos facen recular de l´erro. I aixina, de la mà que acompanya i guia, podrem fer marcha, buscant els paralelismes que convinguen, reflexionat i aprenent del mestrage: observant quínes millores podem i devem aportar a una llengua viva. Perque tots estem cridats, pero cadascú deu entendre, atendre i dispondre´s en raó de la cita que millor li quadre, al pas que més oportunament se li acomode, pero mai renunciant ad alló que per al be de tots redunde. Ya que eixe és el compromís social, que per a un escritor -que sempre du dins l´ànima de sembrador- deu resultar indefugible, u ne vol fer reclamill i avalentar-vos.

Perque la lliteratura és cosa també de cada llector que ara me llig, repetiré la crida. ¿Penseu que acò no és fer lliteratura? ¿Creeu que acaronant als morts pels vius i passant-ho tot a bones no s´està fent camí i deixant rabaça institucional i social de l´época i generació que estem vivint?

I ara, com en les enquestes, "¿qué faria vosté per a millorar-ho? ¡Repalleta, fem-ho!

Bo. Com tot no volem que siga enguiscar, també convindem al sopar dels escritors, divendres 23. En tal de que dugau damunt 30 euros gastadors -que vos tornarem, doblats en bons llibres-, ¡vingau! Perque el sopar ya ix gratis, si nos ho feu saber.

cites

La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morisch
Francesc Eiximenis

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: