La Valencia del segle XV descrita en testimonis

Per José Vicente Gómez Bayarri

Els “Furs” otorgats a la ciutat i Regne de Valencia dels del segle XII al XV, les disposicions emanades de les numeroses reunions de les “Corts Valencianes” i les provisions dictaminades pels “Consells municipals” determinaren la vida sociopolitica i mercantil d’este segle.

Fra Francesc Eiximenis va escriure a finals del segle XIV el tractat Regiment de la cosa publica dedicat als jurats de la ciutat de Valencia. En la dita obra, al resaltar les especials bellees de la ciutat de Valencia, afirma: “si paradis es en la terra que en regne de Valencia es”. Considera que “els mercaders son vida de la cosa publica” i que “deuen esser afavorits”. Estes asseveracions reflectixen una visio de la Valencia de l’epoca i justifiquen lo que significava politica i socialment, en el segle XV, en el context de la Corona d’Aragó.

El cavaller i escritor Joanot Martorell en el capitul CCCXXX de la seua novela Tirant lo Blanch, escrita a mitat del segle XV, relata que la ciutat de Valencia “fon edificada en prospera fortuna d’esser molt pomposa o de molts valentissims cavallers poblada e de tots els altres coses molt abundosa, de hon se trahen mes mercaderies que de ciutat que en tot el mon sia. La gent qui es de alli natural, molt bona e pacifica e de bona conservacio”.

Una idea de lo que era la ciutat de Valencia, unes decades despres de la mort del nostre poeta, nos la oferix el viager alema Jeronim Münzer que visità la ciutat i Regne de Valencia, en 1494, despres de recorrer Catalunya, i plasmà la sorprenent impressio que li causà escrivint: “Trova-se situada en un immens pla (…). En esta planura, a poca distancia del mar, alça’s Valencia ciutat molt major que Barcelona, molt poblada i on viuen comtes, barons, alguns Duch, mes de cinc-cents cavallers rics i atres persones de condicio”.

Descriu la bellea dels jardins de Valencia, els fruits que proporciona la seua fertil horta, l’activitat mercantil, bellea de la Llonja, la riquea de la Catedral, els famosos monasteris que posseix, les vicissituts dels jueus, la venda d’esclaus de Canaries, etc…

Li va cridar l’atencio l’abundancia i riquea de les iglesias: “Mai haviem vist una atra ciutat en que les iglesias espiguen tan ricament adornades en tants ornaments d’altar i daurats retaules”.

No obstant, es al descriure la “Cortesania de Valencia” quan millor reflexa la Valencia de finals del XV: “El poble de Valencia es extraordinariament afable i cortesà. Viuen en la ciutat dos Duch, un d’ells fill del papa Aleixandre VI; molts comtes com els d’Oliva i d’Averon, i mes de cinccents cavallers mercaders, artesans i clergues passen de dos mil. Visten els homens roba llarga i les dones en singular pero excessiva gallardia”.

Li sorpren l’intensa vida activa de la ciutat, fet que reflexa al relatar que: “Els habitants de la ciutat, aixi homens com a dones, acostumen a passejar de nit pels carrers, en les que hi ha tal gentada que es diria estar en fira, pero en molt orde, perque alli ningu es fica en el proïsme. No haguera cregut que existia tal espectacul a no vorel vist, com lo vaig vore, en companya dels meus paisans, els honrats mercaders de Rafensburg. Les botigues de comestibles no es tanquen fins mija nit i, aixi, a qualsevol hora pot comprar-se en elles lo que es desige”.

Un atre viager que visità les terres valencianes, a finals del segle XV, Nicolas Von Popplau, tambe dedica texts elogiosos a la nostra activitat artesanal. A este cronista de l’epoca li va sorprendre l’excelent produccio ceramista, i resalta que naus senceres s’envien carregades d’este producte en desti a Venecia, Florencia, Sevilla, Portugal, Avinyo, Lió, etc…

Roca Traver a l’estudiar el to de vida en la Valencia Migeval descriu perfectament una visio de com devia de ser la Valencia “quatrecentista”: “El ritme del temps en la societat foral de la Valencia del XV transcorria pausadament. L’home vivia immers en els seus quefers quotidians que repetia de manera monotona, sense nostalgies ni inquietuts. Soluciona intuïtivament els seus problemes o necessitats encara que es mostra obert a qualsevol avanç. El progres s’advertix molt lentament i aixo que Valencia era una ciutat dinamica”.

La jornada del ciutada migeval es veia condicionada pel ritme que marcava el sol: “En despuntar el dia, la Vila va cobrant vida; els lauradors ixen cap al camp; algunes dones matineres es dirigixen a la capella del convent, a on es celebra la primera missa del mati; unes atres, van a armar les paradetes en el propet mercat moro, un grup de menestrals es reunix en la plaça, comentant algunes incidencias de la profesio, abans d’incorporarse als obradors, un mestre d’obra, al front de la colla d’obrers, va cap a l’alberc que estant alçant; solament uns savis en cascun dret i meges queden en son cases, en estes hores del mati i hem d’esperar que amijane el dia per a vore’ls descorrer pels carrers de la poblacio”.

El desenroll del Regne de Valencia es manifesta en tots els ordens de la vida ciudadana. La menestralia impulsa el comerç, l’incipient mercantilismo va creixer notablement, l’economia travessa un periodo prosper i la banca privada va invertir en el mes diversos negocis. La poblacio s’incrementà i el gust per la cultura i noves formes de vida presidiren moltes activitats socials.

José Vicente Gómez Bayarri (Academic de numero de la RACV)

•     Articul publicat en nostra revista Renou nº 46 de juliol de 2003.

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: