Doctrina sobre la llengua valenciana

Per Josep Maria Guinot i Galan

                Index

I.       Introduccio
II.      El nom de la llengua
III.     El valencià, llengua autoctona
IV.     El valencià, llengua, no dialecte
V.      El valencià no és dialecte o varietat del catala
VI.     L’unitat de la llengua
VII.    La llengua dels valencians
VIII.   Llegitimitat de la llengua valenciana
IX.     Les normes ortografiques de 1932
X.      L’ortografia de l’Academia

X.     L’ORTOGRAFIA DE L’ACADEMIA

Alguns diuen que no s’ha d’admetre l’ortografia de l’Academia de Cultura Valenciana:

a)     Perque la Conselleria d’Educacio i Cultura de la Generalitat, el 30 de juliol de 1983, va anunciar que en materia d’ensenyança del valencià, tots els centres baix la seua jurisdiccio deurien usar els textos per ella aprovats que “se han elaborado sobre las “normas de Castellón””;
b)     perque les normes de l’Academia s’han adoptat contra la voluntat de molts i sense l’ample consens en que s’han de fer estes innovacions, i
c)     perque trenquen la tradicio.

Pel contrari, l’ortografia que s’ha d’adoptar per a la llengua valenciana és la de l’Academia de Cultura Valenciana, i no la de l’Institut d’Estudis Catalans, encara que porte el nom de “les normes de Castello”. Les raons son les següents:

1. La Real Academia de Cultura Valenciana, és la maxima autoritat en materia de llengua valenciana, aixina com ho son les respectives academies per al gallec, vasc, catala o castellà. No es qüestio d’anar canviant d’ortografia cada vegada que canvia el color politic del titular de la Conselleria de Cultura i Educacio.

2. La reforma ortografica l’ha feta la seccio de filologia i llengua de l’Academia, en la participacio de competents colaboradors.

S’intenta per tots els mijos desprestigiar a l’Academia de Cultura Valenciana, pero es treball inutil, perque a mes de la legalitat de la seua fundacio i funcionament, basta vore el numero i la qualitat dels personages que en ella han figurat i la cantitat de publicacions cientifiques i literaries que ha publicat en setanta cinc anys de funcionament, per a adonar-se de la seua respectabilitat.

3. La publicacio de les normes ortografiques valencianes es va fer despres d’un estudi de l’ortografia tradicional, i ha tengut un ample consens, mes del que van tindre les normes de Castello. Ademes de les noucentes firmes qualificades entregades al notari de Massamagrell en l’acte solemne d’adhesio a dites normes, en el Monasteri de Santa Maria del Puig (abril de 1981), se presentaren cent deu mil firmes, cotejades davant notari, depositades en el banc de Santander (Referencia de l’acte en Las Provincias de Valencia, 8.3.1981 i en La Verdad d’Alacant, 10.3.1981).

4. Ademes, les normes de l’Academia foren ben estudiades i fonamentades, com consta en el dossier publicat per l’Academia (Documentacio formal de l’ortografia de la llengua valenciana). Dites normes foren estudiades i llaugerament tocades en una reunio que el dia 5 d’abril de 1982 tingueren les associacions i entitats culturals valencianes mes representatives, convocades per la Conselleria d’Educacio de la Generalitat Valenciana, i posteriorment publicades per la Secretaria Tecnica de la mateixa Conselleria.

5. Les normes del Puig no trenquen la tradicio, sí les de Castello, com hem dit en el capitul precedent, al parlar, de la CH, de la Y grega i de les consonants finals. L’Academia s’ha decidit en tots els punts consultant els classics i les normatives anteriors, i procurant que la normativa reflecte los mes possible la llengua valenciana parlada, tenint en conte les realitats llingüistiques i la tradicio.
El resultat és que per a escriure be no tenim necessitat d’acudir a la normativa catalana, nos sobra en la nostra, en la de la Real Academia de Cultura Valenciana.

Bibliografia

-     Real Academia de Cultura Valenciana. Documentacio formal de l’ortografia de la llengua valenciana. Valencia, 1981. Catálogo de Publicaciones. 1915-1990. 75 Aniversario.

Bibliografía referenciada en tot el llibre:

-     Ramos, Vicente. Pancatalanismo entre Valencianos. Valencia, 1978.
-     San Valero, Julián. El Pueblo del Reino de Valencia. Ed. Del Cenia al Segura. Valencia, 1987.
-     Simó Santonja, Vicente L. ¿Valenciano o Catalán? Centro de Cultura Valenciana. Valencia, 1979.
-     Ubieto Arteta, Antonio. Orígenes del Reino de Valencia. Zaragoza, 1981.
-     Almiñana, Josep. El Crit de la Llengua. Edicions Valencia 2000. Valencia, 1981.
-     Castelló, J. Ángeles. Fundamentacio Metodologica de la Llengua Valenciana. Volum 5 de la serie filologica de la Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia, 1990.
-     Fullana Mira, Lluis. Discurs d’ingres en l’Academia de la Llengua Espanyola. 11 octubre de 1928.
-     Meyer-Lübke, W. Lingüística Románica. Madrid, 1926. Publicaciones de la Revista de Filología Española, pag. 50.
-     Cabanes, Mª Dolores. Geografia i Repoblacio. Alacant, 1984.
-     Ferrer i Navarro, R. La Repoblacio del Reine de Valencia vista a traves del Llibre de Repartiment. Anales de la Academia de Cultura Valenciana, 1984.
-     Penyarroja, L. Orige i formacio de la Llengua Valenciana. Serie filologica de l’Academia de Cultura Valenciana, nº 1, 1986.
-     Penyarroja, L. El Mozárabe de Valencia. Ed. Gredos, 1989.
-     Revista de Filologia de l’Academia de Cultura Valenciana, nº 4, 1989. Costa i Catala, J. “El valencià, llengua viva”; Gómez Bayarri, J.V. “El valenciano un habla romance medieval”.
-     Ribera, Julián. De Historia Arábigo-Valenciana. Centro de Cultura Valenciana. Valencia, 1925.
-     Boletín de la Real Academia Española, Septiembre-Diciembre de 1959, tomo XXXIX, cuaderno CVIII, pág. 494.
-     Lanuza Ortuño, Chimo. Valencià, ¿Llengua o Dialecte? Lo Rat Penat. Valencia, 1983.
-     Valdés, Juan de. Diálogo de la Lengua. Clásicos Castellanos, Espasa Calpe, S.A. Madrid. Coleccio Austral, pág. 31.
-     Guinot Galan, Josep Mª. Fonetica de la llengua Valenciana. Valencia, 1988, pags. 295 i següents.
-     Guinot Galan, Josep Mª. Valencià i Catala comparats. Volum 4, de la serie filologica de la Real Academia de Cultura Valenciana. Valencia, 1989.
-     Madariaga, Salvador de. España, pág. 186.
-     Pla, Josep. Obres completes. Volum 28.
-     Boronat Gisbert, Josep. Pomell de Valencianitat. ADIA Alacant, 1987.
-     Guinot Galan, Josep Mª. Les normes del 32 i l’unitat de la llengua. Conferencia en Lo Rat Penat. Valencia, 1983.
-     Cremades Marco, F. de Borja. La Llengua Valenciana, en perill. Grup d’Accio Valencianista. Valencia, 1982.
-     Guinot Galan, Josep Mª. La Llengua Valenciana, hui. Academia de Cultura Valenciana. Serie Filologica, nº 3. Valencia, 1988.
-     Bolleti Oficial de l’Estat. 1 de novembre de 1969.
-     Constitucio de l’Estat Espanyol.
-     Estatut de la Comunitat Autonomica Valenciana.
-     Adlert Noguerol, M. En Defensa de la Llengua Valenciana. Valencia, 1977.
-     Colón, Germán. Discurs en l’homenatge a Pompeu Fabra i als cinquanta anys de les Normes de Castelló de la Plana. Universitat de Barcelona, 5 d’octubre de 1982.
-     Fullana Mira, Lluis. Vocabulari ortografic valencià-castella. Introduccio. Grup d’Accio Valencianista. Valencia, 1979.

* Llibre editat pel Colectiu Valldaura de Burriana, baix l´assessorament de D. Josep Mª Guinot. Valencia, 1992. 

cites

"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".
En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: