Tot no va a ser roïn

Per Vicent Ramón Calatayud

Recialles de la passada guerra diu que arremataren les malalties gàstriques; moltes també de les que el fege o la lleterola patixen; la gota, les obesitats i majorment aquelles que tenen a vore en tot això dels excessos de greix, en sanc, en músculs i baix la corna. En definitiva, que s´estalviaren lo que són hui font d´obsessions ¡i de diners per a les clíniques d´aprimar-se!
 
També ara, la fluixea de bojaca, trau de relleu les virtuts de les camarroges fresques, les bledes bollides, les penques silvestres i el napicol saltejat, tot ventages diürètiques, de vitamines, sals i res que s´apegue al renyó; la ceba, estimulant dels budells i proveïdora de purs fems (no perfums)... I qué dir de la creïlla. Tantes virtuts té i no poca gana lliura, des de que Colón gojà en dur-la d´ultramar. Si les friges en bon i abundat oli, ben calent per a que no es facen olioses; si afiges unes dents d´all, sense pelar ni tallar, que el contacte en ferro no els fa be, simplement un poc trencats o esclafats, si tens pebreretes sanceres o esguelles de pimentó, per a que prenguen més gust, ya no cal que gastes massa diners en una quarta de carn, perque en mija ne tens prou o en dos ous deixats caure, que no són gens cars. Encara, en els anys de la fam, la creïlla era alternada o substituïda pel moniato, perque donava més rendiment, tenia més aplicacions en dolç i salat, no havia de menester una costosa llavor i ocupava manco temps la terra.
 
De qué vullc raonar hui, en els amables llectors, destorbant-los del sester estiuenc, quan a lo millor intenten digerir lo de més que engaldiren. Els avisats saben que res es tan roïn que no porte en l´atra galta de sa medalla un be, que hem de trobar i posar en valor. I hui, els més imaginatius restauradors, a més de buscar abast en els productes més senzills, els més abundosos i assaonats, que són els de la temporada i la proximitat, es calfen el cap per presentar-los de modo equilibrat i sugerent, de manera que qui per sòrt entre per la porta de sa casa, recorde al paladar, gusts, sentors i olors entranyables, per casolans, que no fan mal, pero tampoc danyen el presupost, per a fer tornar a la pancha proveïda i la bojaca ben tractada.
 
Es de senyalar l´esforç, en el que curiosament més guanyen els qui més sincera i generosament es mostren, que estan fent i cada dia ensagen, com a nova fòrmula de recuperar clientela, els bars i restaurants dels nostres pobles. Perque les ganes de menjar sempre paguen als qui les han gastat per a satisfer-les, de veritat i sense comèdia, en la naturalitat de sempre. I això és bo. Llàstima que alguns no ho vegen, si no és per necessitat.

cites

El padre Fullana fue un auténtico Quijote que se lo jugó todo por su dama la lengua valenciana
B. Rubert Candau (Las Provincias, 14.11.1971)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: