El meu homenage a tots els sacrificats per ETA

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

El meu més respectuós homenage al Benemèrit Cos de la Guàrdia Civil al qual respecte i admire des de sempre i a totes les forces de seguritat de l´Estat espanyol.

També desige expressar el meu més sentit i commogut homenage ad eixos dos darrers guàrdies civils sacrificats en Mallorca en interés de la violència més inútil i supèrflua que de manera gratuïta és utilisada com a mig de vida per cert colectiu immunt que no té dret ad ella, sense perseguir més fi o missió en esta follia d´interminables assessinats que sembrar el dolor, el horror i la destrucció al seu pas, sent esta una macabra senya d´identitat que ya conviu entre mosatros prop de cinquanta anys.

En el beneplàcit de tots, desige incloure en este sentit homenage, ademés de la Guàrdia Civil, a totes les persones, civils, militars, polítics, escoltes, conductors d´autobusos, taxistes, persones de totes les professions imaginables, de totes les edats i condicions socials, de totes les adscripcions polítiques i credos que la barbàrie terrorista, eixa tara que patim en Espanya nomenada E.T.A. convertix en víctimes d´una desraó que no en este món, i baix cap concepte, pot exculpar de cap de les maneres als membres d´esta banda terrorista i tots els grups similars, sent tots ells acreedors de la màxima pena en la que en justícia puguen ser condenats atenent a les lleis vigents. (Encara que en la majoria de les ocasions, els familiars dels ajusticiats per estos terroristes donarien bon conte d´ells sense necessitat de que mediara cap llei).

Si en el moment de la creació d´este grup terroriste a finals de la década dels xixanta tingué algun tipo d´ideologia que defendre, o algun règim al qual desafiar, o alguna postura nacionalista que reclamar, en el moment que decidiren empunyar les armes per a plantejar les seues qüestions i demandes, abandonant el diàlec i les conductes llegals, deixaren de ser interlocutors vàlits per a solicitar res.

Aixina que unit ad este mateix artícul, pero separat d´ell per la barrera que separa lo bo de lo roïn, la veritat de la mentira, l´ignomínia de la comprensió, el diàlec de les pistoles, la comprensió del totalitarisme, els ajusticiats dels sues bochins o les víctimes del terror dels terroristes, vullc també expressar la meua més expressiva i profunda repulsa, oix i aversió davant d´eixes masses de carn mogudes per uns impulsos elèctrics involuntaris i primaris que es pensen persones pel simple fet de dur roba, i que per tota ideologia i mig de vida abracen la violència, la mort i la destrucció, entengue´s ETA i tots els grups terroristes.

cites

L´individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.
Manuel de Montoliu