L´intolerancia de Coromines

Per Julio Filippi Domínguez

El cas que nos ocupa es la catalanisacio que patix esta terra en tots els ambits socials, i esta volta nos arribà de la ma del “Club d´escacs de Benicarló”, tal vegada inconscientment. L´assunt, es que el club ha planejat acostar als ciutadans este joc per mig d´una campanya publicitaria, el problema es que ho han fet en catala, quan lo llogic es que en Benicarlo fora en nostre idioma, es a dir, en valencià.

El Club d´escacs nos convida a participar en les seues activitats de la següent manera “Seu i juga” en perfecte catala del PP. L´us d´esta nova forma gramatical i del verp “seure” – en el Regne- es atre eixemple de suplantacio del idioma dels valencians. Concretament els valencians per a assentar-nos utilisem l´expressio “assentat” aixina que lo correcte per a esta campanya seria lo següent; “assentat i juga” i no “seu i juga” com mana i ordena en l´actualitat la AVL del PP, puix crec recordar que en esta campanya tambe colabora l´Ajuntament de Benicarlo.

La forma actual que els valencians utilisem per a realisar esta accio de descans es “assentat” plasmada en les dos edicions del Diccionari- Ortografic de la Real Academia de Cultura Valenciana, d´esta forma tambe ho arreplegà el Pare Fullana en el seu Vocabulari com tambe Marti i Gadea i Escrig en els seus respectius estudis.

Fins que aparegué l´immersio catalanista, i en ella Joan Coromines…. En certa habilitat el filolec antorcha del catalanisme preten descolocar-nos i donar per simplement “coloquial” la forma viva i la paraula valenciana “assentat”.

Vejam en el DECLLC de Coromines (Vol. VII p. 886), nos comenta moltes coses interessants sobre este verp, les importants per als valencians son estes; “Seure, amb la clàssica construcció intransitiva, ha continuat sempre viu en català fins avui….només en alguna de les grans ciutats especialment València i Barcelona, hi ha qui l´ha arraconat, reemplaçant-lo sistemàticament per sentar-se. Solament en el P.Val (Regne de Valencia) això s´ha estés fins als ambients rurals, i molts troben literari seure i desusat oralment”...”Perdut a la ciutat de Valencia i altres punts del País” (Regne). P. 893, “Amb el que cal ser intolerant és amb sentar-se…”.

I lo mes divertit ve ara: “Ni a València mateix és prou just dir que seure hagi caigut en desús: Jo que una breu estona vinc a seure a esta antiga, sagrada llar, hont cremar lo foc de l´avior” escrivia Vicent. W. Querol (Jocs Fl. de 1878, 3b).

Pot ser que el llector mes inteligent ya s´ha fet una idea de qui era Vicent Wenceslao Querol (en esta ciutat tambe tinguem elements com este). Esta persona se dedicava a escriure poesies catalanisades i era premiat en els Jocs Florals de Barcelona, Miguel de Unamuno li reprochà varies voltes el que catalanisara vergonyosament la dolça llengua valenciana.

Estigué molt fluixet ahi Coromines si la forma “seure” continuava viva (segons ell) en el segle XIX ¿Com nos posa un simple eixemple?, ¡Che!, Coromines pareix mentira, ¡Com te van posar el nom d´un Institut aci en lo Regne! Va ser en falles o despres d´anar als bous i Paco TrajesdeMilano Camps, llavors conseller de cultura decidí que donaves la talla per a portar el nom d´un Institut en Benicarló. Yo te donaré mes eixemples trets del DHIVAM de Ricart García Moya:

“aséntat un ratet i contam lo que diuen” (El Mole, 1840, p.93), “yo els oixc asentat en terra” (Un pillo y els chics educats, 1846, p. 24), “asentat baix la parra” (     Liern: El Mesies en Patraix, 1872, p. 7), “el que vullga que s´asente en terra” (Baldoví: El virgo de Visanteta, 1845), “i mos asentem en rogle” (Martínez Ruiz A: Canyisae, Monóver, 1907, p.50), “asentemse así en lo catre” (Llombart: L´agüela Puala, c. 1880). Encara hi han mes eixemples de com escrivien els autors valencians esta forma, tambe les trobe des dels temps de Sant Vicent Ferrer “asentat –sic- assí” (Sermons, I, 34, 14, C. 1400).

Per ad acabar me quede en el “cientifisme” de Coromines que mes que “cientifisme” pareix ciencia –ficcio o de terror- “Amb el que cal ser intolerant és amb sentar-se”. No Coromines no, en lo que hi ha que ser intolerants es en els intransigents que obliguen a un poble a canviar la seua llengua materna i impondre atra fabricada per intolerants. ¿O no?

cites

El Valencià te la seua mida i el seu sabor. La concissio del Valencià es veu quan es compara, text ab text, en atre idioma
Azorín

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: