Carta oberta a Julio López Moreno

Per Julio Filippi Domínguez

Volgut homonim, en primer lloc deixa´m donar-te l´enhorabona pel magnific articul publicat en "El Dissabte" i per la foto denuncia sobre la manipulacio al llinage del gran poeta valencià Ausias March.

Permitix-me dir-te tambe que ¡anim!, continua eixa gran llavor en defensa de la cultura i de la llengua valenciana. No te deixes amedrentar pels insults i descalificacions que t´arribaran pels del pesebre. Anar a contracorrent te moltes ventages, una d´elles es que nosatres som lliures, lliures per a expressar sense complexos nostra valencianitat i l´amor que sentim per esta maltractada terra.

Segurament els intolerants te cridaran “feixista”-, en valencià es diu fasciste (DHIVAM, Ricardo García Moya); “Ya hem derrotat al fascisme” (Ofensiva. Boletín 18 Brigada Mixta, 27/3/1938), “atacant als facciosos fascistes” (Ivars, fray Andrés: Diari ,23 de juliol de 1936). No lis dones importancia, a mi tambe m´han insultat d´eixa manera en numeroses webs controlades per l´imperialisme catala, concretament m´han acusat de “franquista”, i de veritat que m´entra el riure quan pretenen descalificar-me d´eixa manera. ¿T´he contat alguna volta que el meu yayo matern –natural d´Ontinyent- fon el president del PSOE en Benicarlo? –no en democracia no- en plena guerra civil, i per eixa rao pergué el treball de guardamoll en la llonja de Benicarlo. Ma tia Carmencita, que es la major de les germanes de ma mare, sempre nos contava que nostre yayo estigué en l´enterro de l´escritor republicà i gran valencianiste Vicent Blasco Ibáñez. ¡Puix mira per a on ara m´acusen de “franquista”! i aixo que en casa de ma mare mai se va vore un “aguilucho”.
Crec que alguns regidors del Bloc i del PSOE no poden dir lo mateix.

Te queixes en ton escrit de que la manipulacio del llinage d´Ausias March pot haver segut un erro ortografic involuntari; saps perfectament que no, esta gent actua aixina, tenen mijos, temps i diners per a fer-ho, molts son “lliberats” i disponen de tot el temps que desigen per a fer “militancia” i realisar les seues campanyes a favor del catalanisme i dels ficticis i inexistents “paisos catalans”.

Yo te puc dir que en l´actual Unio Valenciana i en el valencianisme cultural, les mans brutes de grasa les tenen els que treballen, els que despres de treballar agarrem el coche i anem a Valencia a donar un nou impuls al partit, els que fem mes hores que un rellonge i no demanem res a canvi, els que portem molts quilometros en les esquenes i no nos queixem, perque el llaurador va brut de terra perque llaura el camp i el pintor va brut de pintura perque pinta. Ningu nos regala res i nos llevem hores de somi i sacrifiquem nostre temps per la Patria Valenciana.

¿Saps una cosa? Quan entre en la seu d´Unio Valenciana en Valencia, en la Plaça de l´Ajuntament i veig el retrat de Vicent Gonzalez i Lizondo, pense en totes les descalificacions que li digueren a este gran valencià, que fon declarat “persona non grata” en unes quantes poblacions catalanes, indesijable de l´any en el Parlament Balear i un monto d´animalades mes, i tot per defendre en orgull la terra a on naixqué i vixqué.

¿Saps qué, amic Julio? Tirar la toalla seria fer-li un despreci molt gran al fundador d´Unio Valenciana, seria com traicionar la seua memoria. Tinc molt clar que el principal enemic del valencianisme no es ni el catalanisme ni l´espanyolisme que patim, nostre principal enemic es el “meninfotisme”, pareix que els valencians nomes volen “fogueres, bous, falles i gayates i l´Alqueria blanca” i aixina entre traques, masclets i bous embolats se va diluint nostra dolça llengua, cada volta menys valenciana.

Aixina que de nosatres depen, yo lluitaré democraticament per a que el Regne de Valencia no depenga dels dos centralismes que nos ofeguen socialment com a poble, esta terra no pot estar sempre mirant a Madrit i a Barcelona, ¿T´has enterat que els dos partits centralistes de Castella-la Mancha han votat en contra del transvas Tajo- Segura? Esta terra necessita gent com tu, que se comprometa en la busqueda de les seues rails i d´esta manera tornar a ser un referent en l´Unio Europea. Continua escrivint, ya te anticipe que tens un assidu llector per a els teus nous articuls. ¿Fem una fideuà al Barranquet?

cites

Subsistix a Espanya no sols la diversitat de lleis sino tambe d’ idiomes. Es parla encara en gallec, en bable, en vasc, en catala, en mallorqui i en Valencià
Pi i Margall