Alegre mona de Pasqua

Per Manuel Casaña Taroncher

Quan s´acosta Pasqua la gent se posa contenta; s´ataüllen jornades de festa. El camp es desperta, la montanya ol, més que adés, a romer, timó i menta. Com també cantonegen, pel cel, miloges, i cacherulos, com pardalets de nova nidada: uns volen amunt i atres cauen en terra.
 
La mona nos rejovenix als vells; nos acosta a l´infantea. Menjar-se la mona és costum ancestral. La mona -muna- és pasta que ya la feyen els àraps; com també la pasqua la celebraven els judeus commemorant l´eixida d´Egipte, i els saxons a la deesa pagana de la primavera i la fertilitat, Eastre (d´este nom derivaren els cristians anglesos Easter).
 
En quant a la costum dels ous, esta no és manco antiga. Els egipcis soterraven, junt als morts, ous en les tombes, i els grecs els deixaven sobre les lloses en els sepulcres com a símbol de resurrecció. També una llegenda conta que Simó el Cireneu fon ouer, d´ahí que com a símbol de la Pasqua quedara l´ou. Ous que nostres mares pintaven de groc bollint-los en fulles de ceba; de vert en pétals d´anèmones; de roig en pebre roig; de morat en safanòries... Moltes varietats de colors prenien els ous i formes diferents les mones, segons la manya casera.
 
Ara, les compren en el forn i no se calfen el cap. Pero en un ou s´han fet obres d´art. Com les que feya Peter Carl Fabergé en 1886 per encàrrec del sar Aleixandre III per a la sarina Maria Feodorovna. Dins d´aquell ou, hi havia: una gallina d´or en ulls de rubí. I alçant-li el bec se veïa una corona de brillants.
 
Mai aplegaren les nostres mares a tant. Pero encara tenim la mona pareguda a la de Gayano Lluch. Eixa que dia: "Que hián mones tot l´añ / es veritat que no marra / y, clar, de totes les mones / la que a mi més me resalta, / és la mona d´hous y sucre / que se diu Mona de Pascua... / Uns chuen a pilarets, / atres al gat y la rata / els que meñs a carabases / y els que més a la tarara... Allà cuant el sól s´en fuig / y la chent del choc se cansa / en terra, assentats en rogle / se berena en bona gana / ¡Qué pimentó en tollineta! / ¡qué ternera feta en salsa! / ¡qué magre fet en fabetes! / y entre´l pá ¡qué botifarra!... / ¡Qué panquemao d´Alberic! / qué lletugueta més guapa… / Que hi ha mones tot el añ / es veritat que no marra, / pero de totes les mones, / cap com la mona de Pascua!" Llegint-ho se me va fer la boca aigua.

cites

La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morisch
Francesc Eiximenis

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: