El Palleter nº 1 de setembre de 2001

La AVLl queda constituida sense el vist i plau del valencianisme.

La AVLl sentencia a mort la llengua dels valencians

El passat 23 de juliol quedà composta l’Academia Valenciana de la Llengua despres de mes de dos anys des de la seua aprovacio.

Xavier Casp i Artur Ahuir foren els primers President i Secretari, respectivament, d’este nou ent normatiu que naix en l’intencio d’impondre oficialment les normes del 32, conegudes tambe com a normes de l’Institut d’Estudis Catalans. En la primera convocatoria des del nomenament dels 21 academics, Casp i Ahuir, reuniren als academics en normativa no valenciana. D’esta manera Xavier Casp i Artur Ahuir, ferms defensors de la normativa de la Real Academia de Cultura Valenciana – o d’El Puig – abandonen els seus postulats i aposten clarament per una normativa unitaria en la catalana.

D’esta primera reunio oficial ixqué composta la que sera la primera Junta de Govern de la AVLl. Els sillons han quedat ocupats de la següent manera: Ascensión Figueres (PP), Presidenta; Josep Palomero (PSOE), Vicepresident; Alfred Ayza (PP), Secretari; Antoni Ferrando (PSOE), primer vocal, i Artur Ahuir (PP), segon vocal.

- Unitat de la llengua

Tots els academics de la nova Junta de Govern de la AVLl creuen fermament en l’unitat de les llengües valenciana i catalana, a excepcio d‘Artur Ahuir.

- Ahuir no volia la AVLl

Fins fa molt poc de temps, Artur Ahuir, ara vocal de la AVLl, no estava conforme en la creacio d’un ent normatiu paralel a la RACV. Creïa que la RACV era l’Institucio que mes capacitada estava per a codificar la llengua dels valencians. D’esta afirmacio es te constancia en la firma del mateix Ahuir en uns fulls que la Plataforma Normes d’El Puig feu en l’intencio de fer una interpelacio parlamentaria en les Corts Valencianes per a derogar la Llei de Creacio de la AVLl. Tot aço no es d’estranyar perque està molt de moda allo de: “Donde dije digo… digo Diego”.

Greus irregularitats envolten el bateig de la AVLl

La primera irregularitat de tot el proces de creacio de la AVLl l’encapçala el mateix Dictamen del Consell Valencià de Cultura pel qual es recomana la creacio d’est ent normatiu. En este dictamen s’afirma que el nom de valencià no tindra carácter exclusiu per a la llengua que usem els valencians. En tot aço, este Dictamen va en contra d’una Llei superior, com ho es, l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana a on s’especifica que castellà i valencià seran uniques llengües oficials. Este Dictamen es el primer escalo per a intentar canviar-li el nom a la nostra llengua en la proxima reforma de l’Estatut.

La AVLl es el primer pas per a canviar el nom de la llengua dels valencians en la reforma de l’Estatut d’Autonomia

La segona irregularitat que es troba en tot este proces es el de la data de creacio. Segons la Llei de Creacio de l’Academia Valenciana de la Llengua, esta s’hauria d’haver compost en un mes des de l’aprovacio de la Llei, pero han hagut de passar 2 anys.

La AVLl va en contra de la seua propia Llei perque s’hauria d’haver compost fa dos anys

Una atra de les irregularitats que es troben en est ent normatiu la trobem en que segons el Dictamen del Consell Valencià de Cultura, els academics nohan de cobrar sou per les seues tasques, pero sí que es recomana que cobren dietes i indemnisacions. La sorpresa ve en saber que s’ha anunciat que els 21 academics cobraran un sou que estara pels nuvols.

Els 21 academics cobraran 9.200.000 de pessetes, cosa que va en contra de la Llei

- Sous

Mes del 70% dels enquestats per un diari de Valencia, no consideren licit que els academics cobren. Cal recordar que ninguna academia de cap llengua en tot el mon cobra ni una pesseta per ser membre.

Pero en la Comunitat Valenciana s’han hagut de comprar moltes voluntats per a intentar tancar el “conflicte llingüistic”. Com ya informà El Palleter en el numero zero, està previst que cada academic s’emboljaque uns 9,2 millons de pessetes i la seua presidenta, Ascensión Figueres, 10 millons i tinga un carrec semblant al que tenen els Consellers.

- Unio Valenciana recorrerà als tribunals

El President Nacional d’Unio Valenciana, Josep Mª Chiquillo, ha anunciat el seu proposit de recorrer als tribunals si algun academic de la AVLl cobra.

Chiquillo ha afegit que si per la via reglamentaria intenten impondre un sou millonari actuant en contra de la propia llei, com tot apunta, Unio Valenciana acodirà als tribunals en contra d’eixa illegalitat que, ademes, es una immoralitat propia de qui creu que tot es tanca i compra en suculents sous a finals de mes.

Chiquillo opina que hi ha seriosos dubtes de que realment ens trobem davant d’una aportacio desinteressada per banda dels academics.

- El CVC no accepta que els academics cobren

UV no es queda sola. L’immensa majoria dels membres del Consell Valencià de Cultura, pares de l’Academia Valenciana de la Llengua, s’oponen rotundament a que els 21 academics de l’ent normativisador cobren un sou perque pensen que en un sou a fi de mes els academics es convertiran en esclaus de qui els paga.

Membres del CVC opinen que els academics han de cobrar dietes i indemnisacions, pero es neguen a que cobren eixa brutalitat de diners si treballen a temps parcial i sense dedicacio exclusiva.

Per una atra banda, un sector del CVC afirma que si els academics de la AVLl cobren un sou, ells tambe volen cobrar-ne un perque el CVC està per damunt de la AVLl. El CVC es un orgue estatutari i la AVLl es una decisio presa per l’actual Govern.

Llengua Valenciana. Normes valencianes

Parlar de temes relacionats en la llengua valenciana i a la vegada en l’actualitat es pot fer des de diferents optiques, la mes tentadora sería afrontar el tema que planteja l’actual situacio de la recent creada AVLl i la composicio tan original, per no dir exotica, que presenta este nou ent, que vol ser normatiu respecte d’una “llengua qualsevol”. Pero no, no va a ser este el tema de la present colaboracio, sobre tot perque vullc parlar de l’actualitat que supon la normativisacio ortografica feta en son moment per la Seccio de la RACV per a la llengua valenciana. Les normes de la RACV, tambe nomenades d’El Puig, son actualitat per l’aspecte modern de les mateixes, perque en definitiva constituixen un codic adequat per a la llengua propia dels valencians i perque ajusten perfectament i de manera equilibrada concepcions etimologistes en unes atres de caracter fonetic, sense oblidar la tradicio grafica, sent una ortografia que s’adequa a la parla valenciana.

Els catalanistes mai han donat una rao de pes per a dir que la normativa de la RACV no es valida per al valencià

L’actualitat d’este tema ho es tambe per la quantitat de descalificatius – infundats i sense base cientifica – dels quals s’ha fet mereixedora.

Tots provenen dels mateixos sectors. Per una banda dels que promocionen l’imperialisme cultural pancatalaniste i per una atra dels que neguen, des del dogmatisme mes irracional, l’existencia de la llengua valenciana. Cert es que en cap dels casos, eixos descalificatius han passat de ser absurdes simplees, perque mai han aportat cap rao irrefutable, cap rao cientifica inqüestionable, que els done solidea i credibilitat. Ben al contrari, sempre des de l’intolerancia i el dogmatisme han tractat en els qualificatius mes despectius unes normes ortografiques – les d’El Puig – que son, com ya s’ha dit, les que mes s’adeqüen a la parla dels valencians puix arrepleguen grafies i criteris ortografics “ad hoc” per a la llengua a la que servixen com a codic grafic.

La codificacio ortografica de la llengua valenciana, feta en criteris valencians tenint en conte la nostra realitat llingüistica present i passada, s’afrontà d’una manera seria i recolzant-se en els criteris d’autoctonia llingüistica que tan clar apareixen en els nostres escritors classics. Es feu publica en 1978, encara que tingue els seus preambuls en destacades figures del mon de la filologia i de la cultura, i tingue els seus valedors en els filolecs i llingüistes de la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV i en totes les entitats i persones individuals que les recolzaren en el Real Monasteri d’El Puig de Santa Maria. S’havia conseguit l’objectiu: “tindre una ortografia propia per a una llengua propia”, per aixo calia deixar a banda les bases ortografiques del 32 o de Castello, burda copia de l’ortografia fabrista pensada i elaborada per al catala oriental.

Des de llavors els descalificatius no han cessat i els sectors dels quals han eixit han segut i son tambe els qui han promocionat i han estat al costat del proyecte nazi dels “països catalans”, els que s’han mofat dels particularismes del nostre poble i els que s’han comboyat per a escriure una historia a conveniencia, a on els valencians som poc mes que un poble fantasma o inexistent en el devindre de l’humanitat.

Ad esta gent que ocupà i ocupa llocs en l’Administracio i en el sector educatiu, als politics que baix prismes democratics no pretenen mes que impondre el seu pensament i la seua visio de les coses, als intolerants…, caldra fer-los una demanda per a que justifiquen actituts tan irracionals i apatrides i una crida per a que conecten en la realitat del nostre poble, contribuint a fer de la nostra llengua no un vehicul d’enfrontament sino un vehicul de promocio i d’autoafirmacio cultural. La normativa d’El Puig mereix tots els respectes, perque les aberrants tesis que la neguen no es sostenen des de cap aspecte: llingüistic, historic, sociologic… Per tant, mentres no es demostre que no son adequades per a transcriure la llengua valenciana, cap imperatiu deu de fer-nos renunciar ad elles.

La RACV postula al voltant de la AVLl

Dos qüestions hem de tindre en conte dins de lo que es nomena “conflicte llingüistic valencià”: la primera es una qüestio d’us o normalisacio, a on el valencià entra en competencia en el castella; fins a 1707 l’unic idioma oficial de l’administracio foral valenciana era el valencià, si be el castella ya anava desplaçant al valencià en alguns usos. La segona es una qüestio d’identitat o normativisacio, de l’existencia d’una llengua valenciana en ortografia i gramatica propies; esta es una qüestio mes recent, ya que mai s’havia qüestionat l’identitat del valencià com a llengua.

L’anexionisme o catalanisme ha intentat negar l’existencia de la segona part del conflicte llingüistic valencià, pero el conflicte existix tant en la normalisacio com en la normativisacio. La AVLl es una resposta politica dels partits espanyols PP i PSOE al conflicte, abans que acabe sent la purna que encenga un moviment nacionaliste que comence reivindicant l’us i identitat de la llengua i acabe sent una força politica valenciana que els desplace de l’alternancia en el poder. Anexionistes i espanyolistes estan d’acort en la nova AVLl ¿Per qué? Perque intenta silenciar una serie de reivindicacions del valencianisme cultural i politic que poden restar vots als partits espanyols – intent desesperat d’acabar en UV o qualsevol atra formacio politica valenciana –, i perque consagra la catalanitat de l’idioma valencià i la seua anexio al catala, negant la possibilitat de que el valencià tinga ortografia propia – normes ortografiques de Castello i normes del IEC son una mateixa ortografia en dos noms -.

La AVLl ni resol el problema de la normalisacio – el valencià seguix sent relegat a llengua B dins del seu territori -, ni el de la normativisacio – les normes de Castello son el conflicte i seguir en elles es seguir en el conflicte -. La AVLl s’ha fet sense la participacio de cap força politica valenciana i a esquenes d’institucions valencianistes dedicades a l’estudi i recuperacio del valencià com la RACV o Lo Rat Penat. Els valencianistes que formen part de la AVLl son una minoria per a donar un color local i valencià a un nou intent d’anexio llingüistica. Els nous membres de la AVLl no complixen, en sa majoria, els requisits que marca la llei d’acreditada competencia llingüistica, molts no saben escriure en valencià, mai han escrit res en valencià o neguen l’existencia del valencià com idioma. Els especialistes en filologia no podem donar el vist i plau a esta nova Academia d’opereta politica ni podem consentir tanta ingerencia politica en una qüestio cientifica.

Voro López i Vermejo. Filolec i Secretari de la RACV

Els chiquets valencians continuaran estudiant catala

- El PP catala i balear, el PSOE, EU i el Bloc volen que s’estudien autors catalans

El PP de Catalunya i el de les Illes Balears, el PSOE, EU i el Bloc han reaccionat front a la decisio presa per la Conselleria d’Educacio de no exigir en els nous curriculums de l’assignatura de valencià cap autor que no haja naixcut en el nostre ambit territorial. Esta mida no diu res al respecte d’utilisar paraules, expressions, construccions, etc… catalanes que, de fet, continuaran ensenyant-se.

El President del PP de Catalunya ha afirmat que es absurt i reprobable que la Conselleria d’Educacio pretinga vetar en els llibres la presencia d’autors catalans d’indubtable interes lliterari.

Per la seua banda, el PSOE, EU i el Bloc han realisat una crida a l’insubmissio dels mestres front ad esta situacio.

Lo que hui en dia està ocorrent no ve de nou. En l’entrada al poder de la Generalitat dels socialistes els llibres de text es catalanisaren front a les protestes d’associacions de pares, alumnes i mestres. En aquell cas no es tingueren en conte estes opinions i s’impongue per Llei que s’estudiaren autors catalans i mallorquins en qualsevol dels nivells de valencià.

- Zaplana i Tarancón obliguen a estudiar als catalanistes Joan Fuster i Enric Valor

Esta decisio de no impondre autors catalans i mallorquins en el llibres de text no ha generat tota l’alegria esperada en el mon valencianiste.

L’equip de Govern de Zaplana ha deixat fora d’esta decisio quín es el nom i quína es la llengua dels valencians, si pertanyem a la mateixa llengua, si tenim una historia calcada 100%, quíns son els nostres simbols d’identitat i un llar etcetera de qüestions que es queden per contestar per banda de l’Eixecutiu.

Buscant-li la volta ad esta noticia ens donem conte que l’arfirmacio de exigir en els nous curriculums que es coneguen els autors valencians no està gens ni miqueta renyida en que cada mestre faça lo que li vinga en gana, com fins ara. Es a dir, el mon docent continúa tenint ma lliure per a fer lo que li rote, pero d’esta manera encoberta el PP es pega una neteja de cara davant dels seus seguidors.

L’atra de les qüestions que implica tal afirmacio, es que estudiar autors valencians implica estudiar als qui es vengueren al capital catala per a menysprear la seua propia cultura: Fuster, Valor, etc… Com sempre les veritats a miges i els asos en les manegues.

Articuls publicats en el Bolleti d´informacio valencianista "El Palleter" nº 1 de setembre de l´any 2001 (Document historic)

cites

Cómo no va a ser el valenciano un idioma si fue la lengua de un Reino
Lluis Fullana i Mira

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: