Alguna cosa mes sobre el “lo” neutre

Per Manuel Gimeno Juan

     El passat 12 de febrer vaig llegir, en la seccio “Opinión”, un escrit (“Lo que cal”) de Lluïs Fornés, en el que estic absolutament d’acort. Pero quina sería la meua sorpresa en tornar a consultar-lo, en l’edicio digital, i vore que hi havia cinc comentaris a l’escrit en qüestio. D’entre ells n’hi havia dos en els que s’escrivien coses com estes, criticant furibundament a Lluïs: “… O li ha entrat ja tan jove el mal d’Alzheimer? (…) com tots els anticatalanistes furibunds … no saben el que diuen…” (Joan P.). I l’atre que dia:”…tu amb la teua actitud visceralment perniciosa de crear una fera ferotge (…) la zitzània que escampeu la gent que vol que el valencià desaparega de la vida pública o per inconscients com tu” (Enric). Com a mostra sobra.

     He volgut començar per aço, per a fer evident l’intolerancia que mostren alguns personages dogmatics com els que critiquen d’eixa manera a Lluïs pel seu escrit, en el que reivindica l’us normal del “lo” neutre. Els conec molt be. No volen debat, preferixen seguir “instalats” en la “seua veritat”; no volen l’intercanvi d’idees, no siga que en eixes descobrixquen que han vixcut, des de fa molts anys, enganyats. Tambe els hi ha que no debatran i es mantindran en el dogma, perque treballen a favor de causes que no estan, precisament, a favor de la recuperacio de la consciencia nacional valenciana. Be, per si servix per ad alguna cosa aportare el meu granet d’arena i intentare que l’informacio arribe a tots aquells que de veres estiguen interessats en la pervivencia del valencià.

     Començare dient que en el Diccionari Català-Valencià-Balear (vol. 4, pag. 683) trobem: “EL. Article o pronom neutre.” I no du ni una sola cita lliteraria classica. Nomes du cites modernes. I en el mateix diccionari (vol. 6, pag. 853) tenim: ”LO. Article definit neutre, usat davant adjectius i adverbis; cast. lo. Tambe es evitat el seu ús en el llenguatge literari modern.’Per res no fassats lo contrari’ doc. A. 1390 (Est. Univ. XIII, 379).”. Com voreu el DCVB no aporta cap d’eixemple de “el” neutre (en documentacio antiga) i, per contra, constata el document de 1390 en el que apareix el “lo” neutre.

     Deixant a banda esta font dire que fa anys dugui a terme el despullament de tres grans obres classiques valencianes del segle XV, com son “Tirant lo Blanch” de Joanot Martorell i Marti Joan de Galba, “L’Spill” de Jaume Roig i “Vita Christi” de Sor Isabel de Villena, en les que he trobat centenars de frases en les que podem vore el “lo” neutre i, en canvi, no he trobat ni un sol eixemple de “el” neutre (deixant a banda les formes que podem trobar resultat de contraccions, sobre les que es pot especular tot lo que es vullga). Com a mostra (que no por ser massa llarga, tenint en conte el marc reduit d’un escrit com este) bones son les cites següents: ¿Qué es lo que voleu? (Tirant, c.57); “estant l’emperador en lo millor de son menjar” (Tirant, c.189) ; “Car si la altesa vostra fa lo contrari” (Tirant, c.238); “Si lo contrari faran” (Spill, v.37); “natura humana ha trobat lo que desijava” (Vita Chr.,c.20). Com he dit, es pot fer un llibre comentant nomes els eixemples de “lo” neutre que podem trobar en la lliteratura classica valenciana.

     Per a acabar, diria a tots aquells que realment estan interessats en la recuperacio de l’identitat dels valencians com a poble diferenciat i als que no ho estan, que si s’obrira un debat sobre el model de llengua escrita que hui s’està usant i el comparem en la llengua viva (d’aquells llocs a on es manté mes pura) i en la lliteratura classica valenciana, nos enduriem moltissimes sorpreses. Tambe volguera recordar als autors dels comentaris als que he fet mencio al principi, que en Catalunya hi ha certes corrents que estan reclamant l’us normatiu del “lo” neutre des de fa prou de temps, perque el consideren absolutament necessari. I que fon Pompeu Fabra el que el va proscriure normativament per a Catalunya a principis del segle XX. Siga com siga aço passa (i passà) en Catalunya. Pero yo, des de Valencia i sense complexes, vos recomanaria que lliggau els classics: curen moltes malalties i pugen l’autoestima. No subestimeu el parlar viu, al que m’he referit abans. Ah! i no vos oblideu, el dubte (digue Aristotil) es el principi de la sabiduria.

Manuel Gimeno. Llicenciat en Filologia Valenciana. Valencia, 22/02/2009.

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: