De l┤orige de la nostra llengua

Per Leopoldo Pe˝arroja Torrejˇn

La formacio del valenciÓ s┤ha explicat a traves de dos teories historiques: la teoria de la reconquista i la teoria autoctona. Segons la primera, el valenciÓ es l┤evolucio de l┤idioma catala implantat pels repobladors quan a la conquista del sigle XIII. Per a la segon, es l┤evolucio del parlar romanic valenciÓ, derivat del llati oriental d┤Espanya i prolongat, ab distintes influencies, fins els nostres dies.
No consta que la primera teoria haja produit atra investigacio formal que la que es deduix de les obres de Manuel Sanchis Guarner, entre 1949 i 1981. L┤obra de Sanchis Guarner es, per tant, significativa, ya que representa no sols l┤unica interpretacio aduida des de la perspectiva catalana, sino tambe el fracas d┤una explicacio coherent a la formacio historica del valenciÓ.

Dos contradiccions (1953-1956)

Necessitant una rao que justificara el naiximent del valenciÓ com a modalitat distinta de les parles catalanes, Sanchis Guarner, la buscÓ primerament en el factor mossarap. Al seu pareixer, una minima i decadent poblacio cristiana, permanent encara quan a la conquista del rei En Jaume, seria la causa historica de la diferenciacio del valenciÓ medieval. "El nucli mossÓrap valenciÓ -diu l┤autor- malgrat el seu esmorte´ment, conservaria el parlar romÓnic local... fins a la seua reintegraciˇ en els estats cristians de Jaume I i havia de contribuir activament per a la transformaciˇ de l┤idioma catalÓ importat del nort pels reconquistadors" (VII CongrÚs Int. de LlingŘÝstica RomÓnica, 1953).

La proposta d┤una mossarabia minoritaria que conservant una parla romanica fosil i distinta del valenciÓ, transformara, aixina i tot, l┤idioma catala en el valenciÓ general, era llingŘisticament inverossimil. Pero resultava l┤unica eixida possible davant del desconcert que ell mateix sentia en comprovar que la proporcio de les cases entregades als conquistadors arribats en el sigle XIII a la ciutat de Valencia no concordava en absolut ab les caracteristiques del valenciÓ medieval i modern. En efecte, de ser correcta l┤hipotesis de la repoblacio catalana, i prenent en consideracio les cifres que recontÓ F. Llorente a partir del "Llibre del Repartiment" (630 cases per a catalans orientals i 388 per a occidentals), els valencians no deviem haver parlat valenciÓ, sino una continuacio del catala oriental.

No convenšut, per tant, per sa propia teoria d┤una mossarabia decadent i, a l┤hora, definidora del valenciÓ, Sanchis Guarner, haguÚ de "sustituirla per una nova hipotesis, difosa de fet en 1956" (Factores histˇricos de los dialectos catalanes). D┤acort ab esta nova postura, el valenciÓ seria un catala transformat, no ya pel parlar mossarap local de Valencia, que ara considerava desaparegut, sino per la llengua arap dels musulmans del Regne, que haurien perpetuat (ignorem de quina manera) les antigues costums expressives prerromanes.

Un buit teoric

I ┐quÚ hi ha a partir d┤aci? Absolutament res. Les reedicions de "La llengua dels valencians" (1960 i ss.) reprenen la contradictoria hipotesis de 1953, mentres que "l┤Aproximaciˇ a la historia de la llengua catalana" (1980) renuncia definitivament a formular qualsevol interpretacio.

Pero tal renuncia era un fracas esperable. Els estudis de geografia foral i de demografia historica eren cada volta mes clars, i no en la linea de la tesis catalanista. Gual Camarena (1947) provÓ la falta de relacio entre els furs otorgats i les llengŘes parlades en les poblacions del Regne a que s┤otorgaven.

L. Piles, mostrÓ la nula immigracio catalana en el s. XV per mig dels "Llibres d┤Ave´naments". I, sobre tot, la demografia dels repobladors de Valencia-ciutat en el sigle XIII, actualisada per Amparo Cabanes, no deixava dubtes: llengua i repoblacio no guardaven relacio ninguna en la Valencia del sigle XIII.

Sobre la base del reconte de A. Cabanes, i des d┤un criteri llingŘistic, vaig oferir en 1978 un analisis, encara no contradit, del que resulten cifres mes que significatives: 524 cases entregades a repobladors de llengua aragonesa; 183 a repobladors de dialecte catala occidental; 309 a repobladors de dialecte catala oriental; 67 a repobladors de llengua occitana; i 1.200 cases a musulmans valencians (musulmans que, a l┤igual que els cristians de la minoria mossarap, havien de ser en certa mida bilingŘes o monolingŘes de parla romanica).

I una conclusio

La conclusio es clara: el 16,8 % d┤una minoria repobladora no podia impondre, en tal situacio, son dialecte catala occidental. I esta tendencia se confirma, de forma coincident, en les comarques i poblacions mÚs populoses del Regne, com ara XÓtiva, on es detecta quasi un 60 % de repobladors de parla aragonesa i castellana, front a un insignificant 14 % de parla catalana occidental. I com que estes son les uniques dades historiques comprovables, la Filologia cientifica no se┤n pot desentendre d┤elles.

Es dir: hui per hui, la teoria que interpreta el valenciÓ com el producte d┤una repoblado catalana no es historicament demostrable. Es una opinio, no un coneiximent cientific.

cites

La valenciana, graciosa lengua, con quien sˇlo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable.
Miguel de Cervantes

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d┤Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: