Entorn a l´AVLL (3a. part i ultima)

Per Joan Costa i Catala

SITUACIO ACTUAL

L´AVLL, fruit d´un pacte politic i de composicio, per tant, politica mes que cientifica, es un fet irreversible, respatlat ademes per una llei aprovada per majoria absoluta de mes de dos terços del Parlament valencià. Tots els passos que han dut a la constitucio d´eixa Academia no permeten augurar ningun canvi substantiu de la situacio que patim des de fa mes de vint anys, inclus la poden accentuar. Pareixeria que tot està definitivament perdut.

No obstant, podem dir lo mateix que Galileu quan va ser condenat per defendre la teoria de que la terra girava entorn del sol: "Eppure si muove". Pero es mou. Alguna cosa es mou. No hi ha res que puga anar contra l´obstinada persistencia dels fets, contra les fondes corrents de l´historia, i estes seguixen estant mes que mai a favor de la Llengua Valenciana, per molt que algunes voluntats s´empenyen en vencer i canviar eixes corrents, sempre que s´oponguen a elles unes atres voluntats. I cite uns paragrafs del meu articul en la nova revista de Lo Rat: "Un marge a la esperança".

Tants anys de catalanisacio, en tots els instruments politics i economics de la seua part, ¿qué han conseguit? l’enquesta recent del diari catala, “Presencia”, a casi huitcents estudiants i professors del Regne de Valencia es eloqüent. Un 56´4 % li veuen mal futur al catala. Al 73´8 % dels alumnes els importa molt poc o no res el catala. I, lo mes significatiu de tot, un 0’0 %, es dir ningu, parla en Valencia, catala, en les seues relacions particulars, aço es, no el te per a res com a llengua propia. No debades el diari catala parla de "poc marge a la esperança". Ara resulta que tambe ells estan desanimats.

I no es aixo a soles. ¿Quan s´han escrit tants llibres en valencià, en les normes del Puig, com en estos ultims vint anys? Passen prou mes dels 400, sense contar revistes, ensaigs, articuls, llibrets de falles i papers menors. ¿Des de quan s´ha tingut mes viva i ampla consciencia social de la Llengua Valenciana? ¿Quan han existit mes entitats, associacions, colectius jovenils, dedicats al conreu, defensa i promocio del valencià, de la genuina llengua valenciana? Grups minoritaris, per supost, com sempre ha segut i sera, pero rent i llevat per a tota la massa. Hem tingut que patir l´abofegant invasio catalana per a despertar del nostre ensomi, per a llegir, estudiar i saber la nostra historia i la nostra lliteratura, per a treballar i tractar d´elevar el nostre llenguage. I estem en el principi, perque els procesos socials son lents i la tasca per fer es immensa, perque les ajudes han segut sempre escasses i les compensacions frustrants. Perque, damunt d´aço, els impacients, els qui es pensen que fora dels pamflets, de les declaracions puntuals i de les manifestacions en el carrer no hi ha res mes, que tot es cosa facil de "pensat i fet”, es dediquen a insultar i afonar precisament als qui els han donat arguments i motius per a defendre lo que estan defenent. ¿Quan deixarà el valencianisme de devorar als propis fills per motius purament circumstancials i transitoris?

Si el partit socialiste, primer, no es va mai atrevir a proclamar oficialment catalana la llengua valenciana, ni tan sols a promulgar una nova normativa, volent primer canviar per la via dels fets lo que anava contra dret i natura, ni la dreta, al tall de l´esquerra i pel mateix cami, no ha deixat mai de proclamar de boqueta la lletra del nostre Estatut referent a la llengua, es perque saben molt be que el poble valencià no va a consentir en ser catalanisat, si no es per la via de l´engany i d´una apariencia de llengua valenciana. Aixo ho saben ells, pero tambe ho sap cada vegada mes una gran part del poble. Les coses poc a poc van aclarint-se, i aixo, no ho oblidem, es gracies al treball silencios i diari d´uns pocs, alguns dels quals son ara condenats a les tenebres.

Curiosament la constitucio de l´AVLL, si be ha ocasionat com un moviment sismic, no ha somogut les arrels del valencianisme, que pareix estar mes fort i decidit que mai. La RACV, Lo Rat Penat i l´Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana estan units i plens de nous proyectes, el grup entorn de l´Oronella i la revista “Lletraferit", buc insignia del jove i modern valencianisme, es va consolidant conforme passa el temps. UV aumenta per dies les intencions de vot que el faran retornar al Parlament.

Tenim la lletra i l´espirit de l´Estatut en favor nostre. L’existencia d´una Academia Valenciana de la Llengua, al marge de l´orientacio que done als seus treballs, es una afirmacio d´independencia respecte a l´Institut d´Estudis Catalans. La mateixa llei de l´AVLL no tanca del tot les portes a una interpretacio valencianista. L´Informe, quan parla de les Normes de Castello, diu que el CVC "Reivindica l´espirit de l´acort que les feu possibles l´any 32". No diu "reivindica les Normes", sino “l’espirit de l´acort”, que no era un atre que l´unificacio ortografica per a tots els escritors de llengua valenciana. I quan diu que "enten que eixes normes han segut el punt de partida, compartit pels valencians, per a la normalisacio consolidada de la nostra llengua propia" no exclou la doble direccio totalment divergent de dita consolidacio. No hi ha res que impedixca considerar les Normes del Puig com "la normalisacio consolidada de la nostra llengua propia”, front a una atra normalisacio que, negant per principi la Llengua Valenciana, no es referix, per tant, a la nostra llengua propia, no te res a vore en la llengua dels valencians. Encara es reforça mes la llegitimitat d´esta interpretacio en les paraules que seguixen: “L’ens (es dir l´AVLL) es basarà en la tradicio lexicografica i lliteraria i la realitat llingüistica genuina valenciana". Per tant, els verdaders secessionistes no son els qui, partint de les Normes del 32, s´han basat en la realitat llingüistica genuina valenciana per a fer unes Normes com les del Puig, sino aquells que, contra l´espirit de l´acort que feu possible les Normes del 32, les han extrapolades en una direccio destructora de la realitat llingüistica genuina valenciana, buscant la substitucio d´esta pel simple catala.

En segon lloc, la pertinença a un sistema o diasistema llingüistic no te necessariament la significacio d´una llengua unica. Es pot acceptar perfectament una certa unitat entre llengües germanes, que no implique la reduccio d´elles a una sola llengua. Este diasistema llingüistic es perfectament compatible en l’existencia i continuitat de l´historica Llengua Valenciana, independent i diferenciada de ses llengües germanes. Per aixo tots els nostres grans classics li donaren ben pronte un nom propi.

Finalment, l´articul 3, el mes important de la Llei de creacio de l´AVL, ve a excloure de dret una interpretacio catalanista quan diu: "l´Academia Valenciana de la Llengua es l´institucio que te per funcio determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa llingüistica de l´idioma valencià (es l´unic lloc, pero clau, en que apareix la denominacio correcta). Aixina com vetlar pel valencià partint de la tradicio lexicografica i lliteraria genuina valenciana, com la normativisacio consolidada a partir de les denominades Normes de Castello".

Esta es la llei a la que deu estar subjecta l´AVL, especialment en lo que respecta a la seua funcio principal. No diu res d´unitarisme, ni diu res de llengua catalana. Parla de "normativa llingüistica de l´idioma valencià", i reforça el sentit de lo que diu afegint que aço sera "a partir de la tradicio lexicografica lliteraria i de la realitat llingüistica genuinament valenciana". No tenen lloc aci ni els amb, ni els esports, ni les maduixes, ni el xarampio, ni el clatell, ni un llarc etc. de paraules i locucions que no pertanyen, ni mai han pertanygut, a la tradicio lexicografica lliteraria ni a la realitat llingüistica genuinament valenciana, la qual ha tingut i te paraules i maneres propies mes que suficients per a expressar tals i molts atres conceptes sense haver d´amprar-los al catala. Tot ciutada valencià te dret a exigir de l´AVL i al govern valencià, siga del color que siga, el respecte a la llei i a la llengua genuina dels valencians. Per la mateixa rao, els membres de l´AVL tindran l´obligacio, al marge de ses opinions politiques i conviccions personals, de complir la llei que els ha constituit en academics i els senyala quina es exactament la seua funcio i els llimits de la seua competencia. No val invocar despres presuntes llibertats academiques ni apelacions a la ciencia que vagen contra la lletra i l´espirit de la llei que els ha constituit i els dona llegitimitat. En democracia ningu està per damunt de la llei.

Sabem que tota llei es pot interpretar, inclus tergiversar per una perversa practica politica. Pero sabem tambe que els politics no poden anar per molt de temps contra corrents populars d´opinio cada volta mes amples i millor informades si els grups valencianistes seguixen treballant, sense desmai i units, en esta llarga marcha. Tota corrupcio i engany acaba per eixir a la llum i per passar factura. Pero es precis treballar i defendre les propies conviccions.

Diguen lo que diguen i facen lo que facen els grups que hui dominen les universitats i molts llocs clau de poder, nosatres, valencians, seguirem defenent la Llei basica del nostre Estatut, reflectida tambe en la clausula principal de l´AVLL, i seguirem denunciant al gran colectiu del nostre poble l´estafa i prevaricacio que el pancatalanisme, ajudat o consentit pels politics i en nom d´una ciencia manipuladora i mentirosa, està fent al poble valencià, l´unic amo i senyor de sa llengua, que la vol i manté, com sempre ha segut des de que porta nom, valenciana.

1. ¿Quina opinio mereixen els destacats valencianistes que foren hui part de l´AVLL?.

2. Les generoses subvencions que reben Lo Rat Penat i la RACV ¿son premi a una traicio? ¿Es voluntat de comprar-les? ¿Es estrategia de donar-los ara molt per a deixar-les penjades despres?

3. ¿Es bo que un President de Lo Rat ocupe un carrec politic?