Emili Miedes i Bisbal: Nova transcripcio de “Les Troves en lahors de la Verge Maria”

Per Joan Costa i Catala

S’han fet facsimils i transcripcions mes o manco encertades del primer llibre impres en Valencia, i el primer tambe provablement en tota Espanya. Un llibre colectiu, en el que participaren moltes persones importants de la rica i culta societat valenciana de l’ultim terç del nostre Segle d’Or. Es tracta d’un recull de poesies presentades a concurs, que tenia com a tema l’alabança a la Mare de Deu. Per aixo titularen el llibre “Les Troves en lahors de la Verge Maria”. Lo mes granat dels poetes del temps, i uns atres no tan coneguts, respongueren a la convocatoria.

L’autor d’esta nova edicio intenta oferir, al mateix temps que la reproduccio en facsimil del primer incunable, una transcripcio que esmena les moltes deficiencies de l’original i s’acomoda, en lo possible, a la moderna ortografia i puntuacio, que facilite al llector de hui la del text. De lo contrari, molts versos i estrofes sanceres, tal com estan en el text primitiu, resultarien poc menys que incomprensibles per al llector corrent, que no trobaria la manera d’unir i separar les frases per a que estes adquiriren sentit. Encara i tot, algun passage resulta complicat.

Pero tinc per a mi que l’intencio del filolec romaniste Emili Miedes va mes llunt de la purament lliteraria que dona la mida d’un alt nivell cultural, puix moltes d’elles mostren una bona factura i calitat. Pero son tambe una expressio de fe i devocio a la Mare de Deu, la qual encara seguix viva en el poble valencià. Ajustant cultura i devocio, el llector trobarà en este llibre un mostrari dels nostres millors poetes de la segona mitat del segle XV i uns motius d’inspiracio piadosa per a les seues pregaries a la Mare de Deu, en llengua valenciana.

No totes les estrofes i poesies mostren la mateixa calitat de contingut i perfeccio de forma, cosa prou natural, donada la diversitat dels seus autors. Pero en conjunt, el nivell es prou mes acceptable, tractant-se, en no pocs casos, de persones no especificament dedicades a l’art de la lliteratura. En realitat no pocs dels nostres millors classics adquirirren la fama lliteraria d’un modo prou circumstancial, com el nostre Joanot Martorell, princip de la novela valenciana; el mege Jaume Roig, autor de l’immortal Espill; Isabel de Villena, abadessa del Convent de la Santa Trinitat, autors practicament d’una sola obra, i uns atres meges, clergues i sobre tot notaris, que compaginaven l’eixercici de la seua professio en la noble activitat lliteraria.

Finalment, es facil recalcar, com a prova de la bona salut de l’entramat social i de la consistencia que la llengua valenciana havia adquirit com a vehicul d’expressio i de cultura, el caracter obert de la convocatoria a totes les classes socials i a unes atres llengües, com l’italià i el castellà. Si be trobem que la majoria dels participants pertanyen a la noblea, al clero i a l’alta burguesia, trobem dos escrivents, un argenter, un fabricant de naips, un estudiant i un anonim castellà que a mes, participa en la seua llengua. Molt llunt d’alguns actuals exclusivismes, que no mes manifesten dubtosos prejuïns, obscurs nacionalismes i una gran debilitat endogamica.

Joan Costa, s.j.

•     Articul publicat en la revista Renou nº 41 de novembre de 2001

cites

Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios
Salvador de Madariaga

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: