Per Juan García Sentandreu
El 9 d´Octubre sempre ha segut una data que ha concitat totes les nostres adhessions valencianistes a la nostra genuina i particular personalitat. Es, per aixo, el dia de la Patria Valenciana en la que manifestem en orgull el nostre sentiment de valencianitat rememorant el passat i ficant la mirada en el futur.
Tota aço es veritat pero en la que està caiguent a u se li lleven les ganes de fer poesia i cantar albaes. Este 9 d´octubre es mes un dia d´himnes de lluita i de senyalar, u per u, a tot el ramat de desvergonyits que viuen a costa d´enganyar política i culturalment ad este poble.
I me dona lo mateix si son de dretes o d´esquerres perque desvergonyits i renegats tenim en tots els llocs.
Mentres el govern valencià del PP viu en babia mirant la “formula uno”, Accio Cultural, a mes velocitat encara, escampa per tot arreu la seua mentira manipuladora en correllengües humillants per coleges i instituts, en l´inestimable colaboracio ben remunerada d´una Academia Valenciana de la Llengua que supon, a banda de l´oficialisacio el catala en el nostre Regne, la pijor i mes tragica pagina d´autodestruccio cultural d´esta societat.
I per si no era poc, la Generalitat Valenciana ha resolt la llegalisacio d´un multiplex que adjudica a la Generalitat Catalana la possibilitat d´emetre la seua televiso TV3 en tota la Comunitat Valenciana.
L´empobriment cultural i moral de la societat valenciana va acompanyada per un empobriment economic que ha situat als valencians al front de tots els rankings d´endeutament financer fins al punt de ser la Comunitat mes endeutà de tota Espanya, duplicant la mija nacional, i en un 12 % d´hipoteca del seu Producte Interior (PIB).
El malalt sap que no està be. Pero no es suficientement coneixedor de la seua malaltia i de la gravetat de la mateixa.
Estem en portes d´un clicle d´afonament generalisat, perfectament comparable a la crisis moral de l´Espanya del 98 (del sigle XIX) i, com certificara Galdós en els seus “episodios nacionales” l´unic responsable de la debacle moral no es atre que la classe política, la d´esquerres i la de dretes. La del PSOE i la del PP que viu en una atra realitat que no te res que vore en el dia a dia d´un poble que deu d´eixir de la modorra que patix si vol resoldre els greus problemes i malalties