Sant Vicent Ferrer. Notari de la Llengua Valenciana

Per María Teresa Puerto Ferre

Si un valenciano viaja a la bonita ciudad de Praga, en pleno corazón de la Chekia centroeuropea a orillas del Vlatva-Elba, no debe perderse uno de sus monumentos más emblemáticos que une la ciudad vieja con la nueva: el famoso Charles Bridge, vulgarmente llamado “el puente de las imágenes” por los conocidos grupos de estatuas ennegrecidas que adornan ambos lados del puente.
¿Y qué de especial hay allí? Pues un precioso grupo de estatuas entre las que encontramos una con nuestro Santo Patrón Sant Vicent Ferrer, en plena predicación, y rodeado de sus fervorosos fieles. Un testimonio imperecedero de la fructuosa labor internacional, desplegada en toda Europa, por nuestro muy ilustre personaje y del que también se conservan, en algunas parroquias testimonio de sus predicaciones.
Y. ¿en qué lengua predicaba nuestro Sant Vicent Ferrer? ¿y en qué idioma internacional estaban escritos y pronunciados sus discursos? Pues ¡naturalmente! en IDIOMATE VALENTINO, la primera lengua romance nacida del rompimiento del latín y que se encontraba, por aquel entonces en el inicio de su Siglo de Oro Literario deslumbrando por toda Europa a todas sus hermanas menores nacidas de la misma madre, el latín, pero carentes de la PRIMOGENITURA y pedigrí que categoriza a un lengua como la nuestra. Ninguna de ellas (ni el español, ni el inglés, ni el francés, ... había alcanzado por entonces el indiscutible credencial que las convertiría en “lenguas”: EL VALENCIANO sí.
Uno de los más valiosos testimonios documentales recopilados en mi segundo libro (“Cronologia Histórica de la Llengua Valenciana”) es sin duda el Acta Notarial del Compromís de Casp (pág. 91) donde, de forma manuscrita, podemos leer: “Consimilem literam idem domini deputati expedire mandrunt, in YDIOMATE VALENTINO, parlamento generali Regni Valentiae ..”(6 de junio de 1412).
El documento notarial no sólo es valioso por ser uno de los infinitos credenciales del pedigrí grandioso de la LENGUA VALENCIANA, sino que lo es también por su importantísimo significado histórico: fue el acta notarial que consagró el acuerdo votado, democráticamente, para la unión de los Reinos de Aragón, de Valencia y de Mallorca y de los condados catalanes al Reino de Castilla: primer intento sólido de la recuperación del Reino de España después de tantos siglos de divisiones y guerras.
I es que Sant Vicent Ferrer, ademés de brillantíssim predicador, va ser un excelent conseller polític dotat d´una indiscutible visió moderna de lo que seria el Regne d´Espanya a la mort del rei Martin l´Humà. Pero..., convé recordar també els gens democratics modals que ya apuntaven llavors els ambiciosos comtes feudals catalans. Parlem en concret de l´envejós Comte d´Urgell que havia acudit a la reunió de Casp com a compromissari representant dels comtes catalans. S´havia triat a tres compromissaris per Aragó , tres per Valéncia i tres per Catalunya per a prendre la decisió final d´anomenar a l´hereu de don Martí l´Humà, mort sense descendents. Pel Regne de Valencia varen acudir a Casp: Sant Vicent Ferrer , Fray Bonifaci Ferrer i Pere Beltrán.
L´ambiciós Comte d´Urgell català estava en contra de la unió dels regnes perqué aspirava a ser rei i es famosa l´anecdota de l´enfrontament entre el Compte i Sant Vicent Ferrer, al concloure les votacions, i caure l´elecció en don Fernando d´Antequera, nebot carnal del rei. En un moment de summa irritació el Comte d´Urgel es dirigix a Sant Vicent i li diu : “Sou un hipocrita que, per interés particular, m´heu llevat el Regne, com a mal home que sou” . ..a lo que Sant Vicent Ferrer li va respondre : “Recordeu que vareu cometre un greu pecat i no hi havia de permetre Déu que un home de tan trencada consciència regnara en Aragó” ....I es que el comte català acabava d´assessinar, enverinat, al seu germà major per a furtar-li el Comtat d´Urgell.
El comte d´Urgell es va rebelar contra la decisió presa democràticament en Casp i fins i tot va intentar matar a Sant Vicent Ferrer .... , pero va ser derrotat i empresonat en Balaguer, capital del seu comtat.
Els comtes catalans ya apuntaven modals en aquell moment. Antidemocràtics i ambiciosos, evidentment.
Mª Teresa Puerto Ferre
1.4.2008

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: