El Liber Elegantiarum, de Joan Esteve (i II)

Per Josep Maria Guinot i Galan

Este llibre del valencià Joan Esteve es una especie de diccionari de paraules que es parlaven en Valencia a mitant del segle XV, posant al costat de cadascuna de les paraules valencianes les corresponents llatines, per a escriure en elegancia: d´ahi el seu nom. L´autor, segons diu el colofo de l´obra, era un varo erudissim, ciutada valencià, notari public per autoritat real, qui corregi l´obra en la mes rigorosa diligencia; l´edicio es feu en Venecia l´any mil quatrecents huitantanou. L´obra ha segut estudiada per pocs autors degut a lo dificil que era fer-se en ella (el nostre patrici Salvador Guinot li dedicà dos articuls en 1922, en el "Boletín de la Sociedad de Cultura Castellonense"). Per aixo, l´importancia d´esta edicio que estem comentant.

El llibre d’Esteve no arreplega el llenguage escrit, convencional, mes o menys arcaisant, ni les expressions vulgars ya perdudes, sino el llenguage viu i corrent en la Valencia del sigle XV; per aixo esta obra es tan util per a coneixer l´estat de la llengua valenciana viva en aquells temps i el moment historic de la seua evolució. Segons Germa Colon, "a partir de l´instant en que un mot o una expressio surt en el "liber" podem asseverar rodonament que pertany o ha pertanyut a la modalitat valenciana". Tambe diu certerament Colon: "el caracter valencià traspua per tot arreu, tant en la terminologia que es usada, com en la morfologia i en els objectes que surten en la virolada realitat reflectida per aquest diccionari: en les paraules i en les coses" i es falaguer vore com Germa Colon va espigolant en el diccionari d´Esteve i troba paraules tan casolanes com: codonys, alqueries, ravals, llepols, llauradors, canters i bellotes, aixina com sintagmes: "cendre abans de pastar" i "olles socarrades".

A la vista del contingut del diccionari i de tots estos raonaments, pareix que la valencianitat d´este llibre hauria de quedar ben establida: el Liber Elegantiarum es un tesor inapreciable de la llengua valenciana. Pero el bon treball del professor Colon queda nuvolat per la seua costum d´anar despullant a la llengua valenciana dels seus tesors per a vestir a la llengua catalana tan pobre de bibliografia en aquells temps d’hegemonia valenciana. A pesar d´haver reconegut la valencianitat d´este llibre, Germa Colon, parla del Liber Elegantiarum com "el dega dels diccionaris catalans". Es veritat que al parlar de la prioritat cronologica del "Liber" sobre altres diccionaris de l´epoca, se li escapa un "aixi que el catala o al menys el valencià hi guanya punts", pero la seua tendencia catalanisadora es constant. L’inconseqüencia de l´autor es palesa quan diu: "Per l´abundor dels materials de primera ma i per la documentacio anticipatoria de tot un lexic localitzat en terres de Valencia, el Liber Elegantiarum esdeve un instrument de capital importancia per la lexicografia catalana". ¿No será per a la valenciana, que no menciona?. I en l´index verborum a on fa unes relacions de paraules tretes del "Liber", fa llistes de vocables espanyols, francesos, llatins i "catalans" posant baix este titul les paraules mes tipiques valencianes, algunes d´elles encara no admeses per l´afany absorbent catalaniste. ¿Son verdaderament catalanes aquelles paraules?.

No vullc tocar l´afirmacio de Colon referent a que este llibre demostra la unitat de la llengua: lo que si demostra és que el valencià actual no és la llengua catalana "normalitzada" per Pompeu Fabra. és la simple lectura del treball de Colon escrit en llenguage tancadament catala. Ningu dira que està escrit en "valencià cult".

A pesar d´aixo val la pena tindre en la propia biblioteca un llibre tan valios i tan ben editat i prologat com el Liber Elegantiarum, joya de la bibliografia valenciana.

Articul publicat en "Castellón Diario", el 19.8.1988.

cites

...me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar...
Joanot Martorell (1413-1468)