Traditors

Per Vicent Ramón Calatayud

Quan tanta llavor rebordonida va brostant a orri, ya ve allò de que un Jordi imperator pontifique en Torrent sobre l´assimilable o nula valencianitat de la llengua que l´Estatut Valencià diu consagrar, nominalment. Perque ací se nos ha ficant "de matute" i a càrrec del presupost un ent anormal de naixença i definició. que apenes ha donat més que proves d´avasallament i assimilació desvalencianisadora. Les pròpies paraules de l´ex honorable se´n congracien refregar-nos-ho, com si l´única deïtat idiomàtica possible fora la seua.

I nos enrecordem d´aquelles declaracions ¿ingènues? pretenent vendre-nos les bondats de les formes "genuïnes" les quals ya no sabem per a on paren, perque els traditors de tanda (traductors d´ofici i traïdors de qui els paga), per allò que pretexten quan diuen que són "registres poc formals", tiren mà sempre d´unes atres "formes cultes" amagant-nos mentres que... sí, que són cultes... està clar, i millor dit, cultivades, pero més amuntet de l´Ebre (no patixquen els llector que no tocarem hui el riu, que ya se l´estan tocat prou ells)

En definitiva que tot pareix estar dispost, lligat i ben lligat, per a que ací nos conformem i engolim, frustrant-nos qualsevol eixida viable, per a que al remat entrem al seu corralet, tal com els balears ya estan, perque l´indústria assimiladora, anexionista i esterilisadora no va a detindre´s. Tota la maquinària instalada gràcies als diners valencians que el Ciscar Conseller prestà, fan que els rotavators de la llengua hagen triturat i arrematat qualsevol llavoreta que els destorbe en esta terra. Els comissaris polítics del destarifo històric manen en les escrivanies, sobre els que tenen la coa de palla, quan els cadells de l´independentisme de barretina acaben actuant a plaer, en els mijos de comunicació i despachos oficials, tachant, corregint, forçant als que de natural tenen bona parla i trellat, inclús fent la tria de personal en les preteses altes instàncies normatives, devingudes en sucursal de les Rambles.

És el cas que l´atre dia es denunciava amargament, en estes pàgines amables del nostre diari, quan a un professor de la Politècnica se li impedia, per sistema, editar els llibres de text de la pròpia matèria, que impartix en valencià, en la llengua vehicular que cada dia utilisa, pretextant que no s´ajusta a certs formalismes... (per a que nos entengam ¡per no estar lo suficientment catalanisada¡) I ad este clam amarc d´un mestre, privat de la llibertat de càtedra, hem de sumar el callat, que ya fa remor sorda, en el pit de tants pares que remuguen lo engolit a la força, quan veuen cóm estan desalfabetisant als fills, per impostures foranes que al remat fan ingrata i avorrible l´assignatura; quan pensaven raonablement que esta els ajudaria a millor comprendre la pròpia història i que més be protegiria la seua arraïl. I tot açò nos arruixa quan la globalisació que plou està demostrant-nos que per la singularitat es crea la diferenciació, lo que nos pot mantindre lliures, molt més als valencians que sempre hem gojat d´haver-nos sabut dotar de llengua particular i d´haver-la fet útil per a transmetre els sabers per mig d´una lliteratura d´or. Tot açò, repetirem, nos clama quan eixa llengua la sentim i la volem i nos seguix sent víncul d´unió i d´enteniment, si no nos destorben.

Darrere d´estes maniobres que fa cent anys nos descoloquen i que al remat no tenen més aspiració, ni més eixida que la política anexionista, hi ha un cabal d´interessos. La llàstima es que, per miopia supina, uns ho alenten buscant la guanyança fàcil de qui es ven be, sense reparar en la perspectiva de la pèrdua futura i uns atres amagant la poquea de les pròpies aspiracions desarraïlades. Pero lo pijor és l´acció minsa, consentidora, acomodatícia, de qui sense collons o ovaris (per a dir-ho clar, en valencià i de modo concret, per als dos únics sexes) no talla per lo sà, en espasa o bisturí de precisió, perque a més de sanejar deu fer recuperable la necessària ferida quirúrgica, lliurant-nos d´este podrimer de pus que nos endenya, perque al nuc gordià, més enredrat des de fa trenta anys, no hi ha qui el desolte.

Mentrimentres, deixem que els recule l´educació pel talibanisme excluyent, que cada dia campa pel veïnat, els ofegue o els faça rectificar, en son afany imperialiste, tant quan s´encaboten en impondre i a base de multes, una llengua empobrida per mes que tiren mà del cabal valencià com a repeu històric, perque estan deixant que els inventors i aprenents de bruixots siguen els qui manen i els qui intenten fer parlar al poble com si foren porritos de fira.

Les llengües són vivències, són història, són caràcter, són geografia... i música i art... són volers que es mamen i no poden impondre´s, tachant, multant, ni falsejant, ni fer-se dur en incómodos cossets ortopèdics.

cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: