Un 2008 expectant

Per Vicent Ramón Calatayud

Ya passaren els Nadals, de torrons i coques fines ¡quan les estrenes s´aprimen! Sí, tot arriba i tot passa, i quan vinga Sant Josep els bunyols en carabassa. Pegue-li a la concordança, per ser cosa que mai falla i ara que nos ve el nou any, be serà que l´alcancem sense guerra ni baralla... Sobretot perque la carrera es fa llarga i els núvols nos amenacen.

Sempre dic que és molt esperançat el montar un calendari, per això se n´alegrem de montar-lo, el meu colega Aureli López i un servidor, cada any i també el 2008, ajudats de Belén i Pepe Puchades. Nos ho prenem en temps i quan fa bon orage, per a estar més contents i predispost. A la fresqueta matinera, escampem el material, normalment en la seua caseta beterana, i fem proyectes, omplint les fulles de lo que serà, passats uns mesos, el Calendari de Lo Rat Penat. Célebre i celebrat recull de bones noves, proyectes de l´ànima cada més i recorts de tot l´any ací o allà; versos i sentències, relats i contalles, refranys i mensages; com una elegant i evocadora -cartolina i penjadora- portada que Lacreu nos regala, per a testimoniar que la pau revola al nostre alcanç, impoluta i lliure, com els coloms ratpenatistes, que sí, que volen, volent la concòrdia, per a la que hi ha que fer suma alevalentadora, de tants fets com entitats que nos acaronen, perque tot nos estimula a viure una singladura anual, ben desperts. als aires valencians que nos alenen.

I lo de l´esperança, dic, és providencial, perque ya veus quàn caurà esta o l´atra festa i te n´alegres de bestreta, sabent cóm nos ve el pont que permetrà el lleure, i l´aniversari de celebració -¿quàn podrem prendre la vacació?-. O quàn sembrarem els alls, perque els llauradors saben que observar la minva deu ser obligat, si volen collites tendres, ya que la lluna és molt caprichosa i vol que la sorprengues a la fosca. I és ben important saber quàn cau la cendra, sempre en dimecres en arrematar les carnestoltes, a tenor de la Semana Santa, dèu dies després de la Mare de Deu dels Dolors, patrona del poetes valencians; les movibles festes vicentines, o quín dijous serà la romeria de la Santa Faç d´Alacant, sempre cinc semanes i mija passada la Magdalena castellonera, que unes voltes està més prop i unes atres més llunt de Sant Josep. Perque els valencians, bons treballadors i aplicats en tot, també nos prenem ben sériament les festes i quan convé les organisem de la manera més propícia. ¿O és que no deu ser una de les bones obligacions el procurar ser feliços? I tot això nos ho alvança, en l´ànim, un calendari tan ilustrat com el nostre i... ¡clar que en llengua valenciana! que és per a tot lo regne, que en els atres idiomes n´hi ha massa i -deixant la modèstia per a l´any que ve- cap tan original com el nostre.

Bo. Ara venen els bons desijos. ¿Per qué no procurem atemperar-los, portant-los a la ralla dels propòsits que nos impongam i conseguim dur a terme? Açò deu ser al contrari que la loteria, que be està jugar alguna cosa en esta sòrt chiqueta, que cau allà pels reis, com a solage de la grossa de nadal, que ne deixa a uns pocs contents i a molts més fotuts i la pots jugar o no jugar. És en l´esforç, que sempre nos deu pillar en bona forma personal, a on haurem de reptar-nos indefugiblement, per a traure ventaja inclús en la pijor de les circumstàncies, perque no depén de ningú més.

Aixina, arranquem l´any procurant-nos una autèntica valencianitat que sure, cosa que també nos assegura que serem més útils per a tot lo món. I podrem concordar i conviure, aportant de la pròpia autenticitat, que posa en valor penyores que sumar a les d´uns atres, sense subordinar-se ni subordinar, modo i manera perfecta d´espletar tots, per a goig i benefici de tots.

Este es el nostre propòsit calendarier: fulles senzilles, com les de la carrasca, pero que, discretament per baix, s´eixamplen i arraïlen, en la bona terra, reservant la fortalea i la rabaça vital i llacorosa que nos permetrà resistir nevades i gels, cremasons i sequeres... inclús que nos serraren del tronc en redó, perque, com les carrasques i els roures valencians, sempre acabem brostant novelles i vedrienques fulles. Aixina ¡feliç i valencià 2008!

cites

Escrich en vulgar valenciana, per ço que la nacio d’on yo so natural se’n puixa alegrar e molt ajudar...
Joanot Martorell

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: