Un 2008 expectant

Per Vicent Ramón Calatayud

Ya passaren els Nadals, de torrons i coques fines ¡quan les estrenes s´aprimen! Sí, tot arriba i tot passa, i quan vinga Sant Josep els bunyols en carabassa. Pegue-li a la concordança, per ser cosa que mai falla i ara que nos ve el nou any, be serà que l´alcancem sense guerra ni baralla... Sobretot perque la carrera es fa llarga i els núvols nos amenacen.

Sempre dic que és molt esperançat el montar un calendari, per això se n´alegrem de montar-lo, el meu colega Aureli López i un servidor, cada any i també el 2008, ajudats de Belén i Pepe Puchades. Nos ho prenem en temps i quan fa bon orage, per a estar més contents i predispost. A la fresqueta matinera, escampem el material, normalment en la seua caseta beterana, i fem proyectes, omplint les fulles de lo que serà, passats uns mesos, el Calendari de Lo Rat Penat. Célebre i celebrat recull de bones noves, proyectes de l´ànima cada més i recorts de tot l´any ací o allà; versos i sentències, relats i contalles, refranys i mensages; com una elegant i evocadora -cartolina i penjadora- portada que Lacreu nos regala, per a testimoniar que la pau revola al nostre alcanç, impoluta i lliure, com els coloms ratpenatistes, que sí, que volen, volent la concòrdia, per a la que hi ha que fer suma alevalentadora, de tants fets com entitats que nos acaronen, perque tot nos estimula a viure una singladura anual, ben desperts. als aires valencians que nos alenen.

I lo de l´esperança, dic, és providencial, perque ya veus quàn caurà esta o l´atra festa i te n´alegres de bestreta, sabent cóm nos ve el pont que permetrà el lleure, i l´aniversari de celebració -¿quàn podrem prendre la vacació?-. O quàn sembrarem els alls, perque els llauradors saben que observar la minva deu ser obligat, si volen collites tendres, ya que la lluna és molt caprichosa i vol que la sorprengues a la fosca. I és ben important saber quàn cau la cendra, sempre en dimecres en arrematar les carnestoltes, a tenor de la Semana Santa, dèu dies després de la Mare de Deu dels Dolors, patrona del poetes valencians; les movibles festes vicentines, o quín dijous serà la romeria de la Santa Faç d´Alacant, sempre cinc semanes i mija passada la Magdalena castellonera, que unes voltes està més prop i unes atres més llunt de Sant Josep. Perque els valencians, bons treballadors i aplicats en tot, també nos prenem ben sériament les festes i quan convé les organisem de la manera més propícia. ¿O és que no deu ser una de les bones obligacions el procurar ser feliços? I tot això nos ho alvança, en l´ànim, un calendari tan ilustrat com el nostre i... ¡clar que en llengua valenciana! que és per a tot lo regne, que en els atres idiomes n´hi ha massa i -deixant la modèstia per a l´any que ve- cap tan original com el nostre.

Bo. Ara venen els bons desijos. ¿Per qué no procurem atemperar-los, portant-los a la ralla dels propòsits que nos impongam i conseguim dur a terme? Açò deu ser al contrari que la loteria, que be està jugar alguna cosa en esta sòrt chiqueta, que cau allà pels reis, com a solage de la grossa de nadal, que ne deixa a uns pocs contents i a molts més fotuts i la pots jugar o no jugar. És en l´esforç, que sempre nos deu pillar en bona forma personal, a on haurem de reptar-nos indefugiblement, per a traure ventaja inclús en la pijor de les circumstàncies, perque no depén de ningú més.

Aixina, arranquem l´any procurant-nos una autèntica valencianitat que sure, cosa que també nos assegura que serem més útils per a tot lo món. I podrem concordar i conviure, aportant de la pròpia autenticitat, que posa en valor penyores que sumar a les d´uns atres, sense subordinar-se ni subordinar, modo i manera perfecta d´espletar tots, per a goig i benefici de tots.

Este es el nostre propòsit calendarier: fulles senzilles, com les de la carrasca, pero que, discretament per baix, s´eixamplen i arraïlen, en la bona terra, reservant la fortalea i la rabaça vital i llacorosa que nos permetrà resistir nevades i gels, cremasons i sequeres... inclús que nos serraren del tronc en redó, perque, com les carrasques i els roures valencians, sempre acabem brostant novelles i vedrienques fulles. Aixina ¡feliç i valencià 2008!

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: