Recorts dels meus viages per América

Per Francesc Bellido de Sant Feliu

Fa ya uns quants anys vaig fer la meua primera visita a diferents països d´Amèrica. El primer lloc va ser Veneçuela. Penso que es molt difícil d´oblidar l´ambient que´s respirava en el seu port marítim, en La Guaira. Mes de cent barcos de totes les nacionalitats descarregaven les mercaderies en els molls i cap a un del costats del port, sense parar, eixien els viagers constantment per l´aire. Per la nit, tot l´entorn portuari era una sala de festes per a la gent de la mar i per a la gent que treballava en la càrrega i descàrrega, tot aquell entorn estava ple de llocs de ball i a mes a mes n’hi havien mes de deu mil dones dedicades a la prostitució.

Un dia després vaig fer la primera excursió a la capital de la nació, que des de poc temps era la nova autovia ascendent que portava als passagers fins la ciutat de Caracas, on la primerenca visió era una plaça i en mig de la mateixa, un comerciant ab un megàfon, situat al costat d´una pila de caixes per a morts, pregonava la calitat i la comoditat de les mateixes i mes cap al centre vaig aplegar a la plaça Candelaria, lloc on es reunien en aquell temps els espanyols, i en el seu entorn ple de tasques, bars i restaurants típicament espanyols, especialment Bascs i Gallecs.

En aquell temps la moneda de Veneçuela, el bolívar, era a un canvi d’un bolívar per setze pessetes. Hi havia molt de moviment per tots els costats de la ciutat i donava la sensació d’una nació forta i econòmicament molt bona, mes, fora de la capital, les coses no eren com pareixia, ya que moltes poblacions amontonaven mils d´homens que estaven sense treball, vivint en la misèria i en la necessitat i sense dubte, aquell era un païs ric mes, en mans de quatrecentes families, que en les seues mans tenien tot el poder econòmic i polític d´esta nació.

Valéncia, Barcelona, Maracaibo, Barquesimeto i moltes atres ciutats eren una reproducció en menut de lo que era la nació. Grans mansions per un costat i mils de barraques per un atra part i un immens territori amaçònic ple d´una maravellosa vegetació i d´aigua en paisages que semblen paraisos perduts.

Esta era la Veneçuela que vaig trobar ya fa molts anys, per l´any de 1960, diferent a la que vaig tornar a trobar en la meua darrera visita feta en 1997, on per un billet de cent pessetes es tenia un canvi de 300 bolivars i ya no n’hi havia casi espanyols en la plaça Candelaria, ya no es podia anar tranquil pel carrer, ya no n’hi havia la pau d´atres temps passats, mes en la Guaira, seguix havent tantes o mes prostitutes com en la primera visita que vaig fer i com he dit, n’hi havia moltes.

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: