L’Orde d’expulsió dels jueus

Per Francesc Bellido de Sant Feliu

Ab la publicació del decret d’expulsió es desijava fer per part de l’església i de l’estat una política racial a on es va barrejar inesperadament també una neteja religiosa, encara que en els primers moments, lo que es desijava era fer ab l’orde d’expulsió, llevar fora de l’estat, uns elements racials i religiosos estranys i que encara que molts d’aquells elements portaven vivint en el territori Ibèric, sigles, mai s’havien integrat ni tampoc volien asimilar-se’n a la població cristiana majoritària d’Espanya, mes el fet de decretar l’expulsió, lo mateix que atres que ho van fer abans, en atres temps a lo llarg de l’edat mija, es va convertir en un feroç mig de coacció religiosa, que baix el govern dels Reis Catòlics, no va ser acompanyats d’áctes de violencia física i de crueltats com els que varen tindre lloc alguns anys després i junt al decret d’expulsió es van tembé promulgar diferents lleis especialment a favor dels jueus convertits al catolicismo, als que desigen garantir deixar-los lliures de vigilància extrema dels frares inquisidors per a donar-lis temps per a asimilar la seua nova fe religiosa a la que s’havien abraçat forçats per la situació.

D’immediat al fet de la publicació de l’orde d’expulsió, els frares inquisidors varen començar una gran campanya per a procurar la conversió dels jueus lo mes ràpidament posible, i a tal fi, els inquisidors franciscans i dominics, segrestaren als rabins que podien molestar ab les seues predicacions o per la seua autoritat en les aljames. En la ciutat de Terol, els franciscans van segrestar al Rabí juge d’aquella aljama, a fi de no tindre a ningú que’ls molestare en la seua predicació i llabor de conversió i podem conèixer per les anotacions dels llibres d’àctes del Consell municipal, que tan sols en un matí en van batejar mes de cent jueus, entre hòmens, dones i chiquets. I ademés tenint confirmació de que els mateixos consellers municipals, anaven de casa en casa, demanant-los que’s batejaren i aixina podrien seguir vivint en les seues cases i en aquella ciutat, junt ad ells, perqué sabien que si es quedaven sense població jueva, recomençaria una época de roina i d’afonament de la vida econòmica i social d’aquella ciutat. I així va ser.

De diferents llocs i poblacions que’ns ha aplegat informació se van registrar en les actes els noms dels jueus que’s van convertir i segons informacions dels moralistas jueus d’aquell temps i generació, no fan ocultació de que la “apostasia” es va donar en major mesura dins dels circuls de riquea i dels mes intelectuals i de tots aquells que’s trobaven fora de l’abast dels predicadors dels seus Rabins. A fi de conters, aquell temps, deu de ser, per als jueus que eren ya molt espanyolisats i que consideraven que la terra de Sefarad era la seua pàtria, un terrible i angustiós colp, que encara en els nostres jorns el seus descendents no ho tenen oblidat.

cites

El Valencià te la seua mida i el seu sabor. La concissio del Valencià es veu quan es compara, text ab text, en atre idioma
Azorín

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: