L’Inquisició en Valencia i Barcelona

Per Francesc Bellido de Sant Feliu

L’Inquisició que primerament va fer la difícil faena de neteja ètnica i per damunt de tot, religiosa, dins del territori del Regne de Castella, assejant a totes les aljames més importants del seu territori, va traspasar finalment les fronteras d’atres territoris peninsulars.

L’establiment d’Inquisidors estrangers provinents de Castella a les ciutats de Valencia i d’Aragó, va fer que les autoritats de moltes ciutats i llocs importants, es queixaren davant de les Corts, fent manifestació de que esta situació, anava en contra dels seus privilegis i drets històrics. Per atra part, en quell temps, Valencia i les ciutats i viles mes importants del seu entorn, es trobaren passant una molt greu situació econòmica com a conseqüència de la peste, que va asolar molts llocs i va deixar en els seus punts mínims la producció agrícola i també l’índustrial i començar pronte una persecució de jueus convertits, veníen a perjudicar el ressorgir d’una vida normal.

Lo mateix va passar en Barcelona, a mes de que en esta ciutat i ab el seus entorns, en l’any 1462, es va vore en l’embolic d’una sublevació dels pagesos i per tant, no era el moment adequat ni propici per a començar una persecució de jueus convertits al cristianisme, que fins i tot, vindria a produir un nou problema, ya que s’anirien els tècnics i gent preparada, i que al donar-se conter de la problemàtica que s’els venia damunt, van començar a traure el dines que tenien en les cases dels banquers i començaren a eixir del Regne camí de França, a on el seu Rei, momentàneament, els va donar tota classe de facilitats. Segons anotació d’aquell temps, es creu que de Valencia van eixir cap a l’exili, a l’entorn de cent famílies i de Barcelona i del seu entorn foren mes de cinc centes famílies.

Tota esta classe de migracions forçades van representar l’iniciació d’una decadencia econòmica, social i industrial que va para el desenroll de casi tota l’economia Ibèrica que tant car costaria mes avant a l’Espanya unificada.

Com a conseqüència de tot lo dit, en aquells jorns, els comerciants mes rics començaren a fugir i va arribar la roina econòmica, i el Rei, va respondre a les autoritats que’s van queixar, que era mes important contentar al nostre Senyor Deu i als seus Inquisidors, que als desijos del hòmens.

Per tant, este es un dels grans errors històrics que tant a sovint es poden vore a lo llarc i en el transcorrer de la politica i que tant transcendent i nefast va ser per a Espanya.

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)