Adeu, Josep Maria

Per Josep Esteve Rico Sogorb

Ha mort l’ ilicità Josep María Grau i Soler, ex – president d’ Unió Valenciana en Elig. Naixqué en ‘Rincón de Bonanza’ –Oriola– fa 84 anys en el seny d’ una familia numerosa humil i traballadora. Es traslladà de chiquet a Elig en busca de prosperitat. Home que, apenes sense estudis, es va fer a si mateix en son esforç, desenrollant varis treballs fins que junt a sos fills i a son germà Sinforoso, creà una empresa de ceramiques i materials de contruccio a l’eixida de la ciutat, a l’ inici de la carretera a Crevillent.

Grau, ademés, s’ enamorà perduament d’ Elig i de tot lo ilicità i…valencià, de la cultura autoctona. Sent castellàparlant de bressol, -el castellà d’ Oriola va ser sa llengua materna- acabà parlant majoritariament el valencià ‘elchero’ millor i més que qualsevol dels ilicitans natius.

Contactà en personages locals com ‘Pin’, Payà Alberola i atres, de les quals relacions sorgiren amistats i compromisos socials que el dugueren ad integrar-se tant que va pertanyer a diverses associacions i entitats i inclos fon protagoniste destacat i actiu dirigent.

Sensibilisat pels problemes i les necessitats dels discapacitats ilicitans, fundà la primera associacio local d’ este colectiu ficant la primera seu social i creant el primer club deportiu de minusvalits, impulsant despres la creacio de la federacio provincial. Ad ell se li deu, en la dictadura, la primera rampa en el carrer per a discapacitats en Elig.

Fon directiu co-fundador de la Comissio de Festes ‘Passeig de Germaníes’ i de la Reial Orde de la Dama d’ Elig de la qual era Cavaller i com a enamorat del bust iberic logrà que sa filla fora elegida Dama Vivent. Fon president de la Congregacio de Sant Pasqüal Baylón, de l’ Associacio Historica Artistica Festera ‘Pobladores de Elche’, de la Junta Central de Germandats i Confraries de la Semana Santa ilicitana i de la Germandat del Crist Ressucitat –el que processiona el dia de Ressurreccio o de les ‘aleluyes’- de la qual image era custodi. Igualment fon Cavaller de l’Orde del Sant Caliç de Valencia.

Grau feu les seues incursions en política. En temps de Miquel Ramon Izquierdo i Vicent Gonzalez Lizondo, va ser elegit president local d’ Unio Valenciana en Elig i membre del Consell Provincial. En la seua etapa logrà la primera seu social propia d’este partit en la ciutat ilicitana que s’ ubicà en el centric carrer Corredora, al costat de l’ ajuntament. El seu nom es barallà a sovint com a numero 1 cap de llista per UV i atres partits que intentaren fichar-lo com a ‘mirlo blanco’ pero ell sempre rebujà encapçalar cap candidatura com alcaldable.

Tingué amistat en altes institucions politiques, gubernatives i religioses. Home obstinat i tenaç, no duptà en enfrontar-se a qui fora per obtindre lo millor per al seu poble.

Grau Soler fon u d’eixos ilicitans d’adopcio que tambe reunix merits suficients per a ser recordat en un carrer al seu nom. In memoriam.

cites

Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente
Carreras i Candi

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: