Jocs Florals

Per Vicent Ramón Calatayud

Estem passant la retreta de les agostenques festes majors dels nostres pobles. Al bell mig punt des de les de juny i juliol, en les que són de destacar les Carmeles i Joanistes, els Cristòfols o les Santes escudelleres i les Jaumistes. Quan és l’Assunció de Maria en Elig és fa un Milacre impagable i en Bétera, cada nou any més alta l’alfàbega, monten una paròdia difícil de competir, baix excusa religiosa. Seguirem en els Rocs del gos i vindran els trons acordats de Paterna, per a esclatar als peus de tantes creus del Crist com processonen, i arrematar en tomatina fresca i per tonellades en Bunyol, en un concepte nou d’eixir-se’n de mare; lo que quede per al Sant Bertomeu, de Vallada, Benicarló, La Jana i d’uns atres molts pobles, als qui acomodà la bona época recolectora i ya entropecem en la vendímia requenera. Perque seguirem en el setembre marià per excelència, quan el Consol, la Salut i totes les Marededeus trobades se celebren: el Puig, la Cova Santa, el Remei, el Rebollet, el Lluch... el 8 septembrí, quan és el 12 el Dolç nom de Maria, un títul prou recuperat i a seques en el bateig femení, front a l’invassió de Vaneses, Desirés, Miriams, etc.

Perque al cos li hem de donar a menjar i beure, toca ballar i velar, correr i desfilar, machacant-lo per a vore si aixina és capaç d’estovar l’ànima i de treballar en el seu recort i per tot l’any. De tal manera inventàrem el concurs de paella, al periclitar les més llaugeres chocolatades; mantinguérem el joc de pilota pel carrer i també pel carrer el correr dels bous per la vila, repte al perill i destrea al trenc. L’imitació historicista i disfrassadora del temps per la roba i l’adreç de personages, en les revingudes comparses migevals, han anat escampant-se com el gram, per a fugir d’una realitat quotiana massa simple. La música en concert a banda o feta ball i follia de decibelis. La pólvora pacífica que congrega a descarregar l’adrenalina de forma controlada...

Pero sempre fon la festa, també com a contrapunt de l’esplet de l’ànima i desenroll de la sensibilitat afectiva, cultivant l’art i honorant als sants patrons, que presten el motiu lúdic. I en mig de tot açò, tan important i equilibrador, està l’aspecte romàntic que en son dia donà els Jocs Florals. Diuen si seria Isaura o si voleu Clemència, personage indocumentat que la legenda situa en la Tolosa francesa, dama que s’inventà la justa dels trovadors, per a donar caixer d’eixida als romàntics itinerants que devien passar de l’aire, tan desperts en posar lletra o enaltir l’actualitat al gust del noble mecenes o fent prec d’enamorats d’alguna dama a mereixer. Allò reglà la manera d’alcançar, en un poema, el premi major: la Flor Natural, la qual donava el dret d’escollir dama per a enaltir-la com a Regina del certamen. Si anteriorment existí la costum de versar per la Fe i l’èpica dugué els cants a la Pàtria, ara a l’afegir l’Amor completaven la trilogia que perviu en els Jocs Florals.

En Valéncia i des del 1879 es feu estable la justa, en l’únic paréntesis de tres anys de guerra i dos d’epidèmia de còlera, per lo qual en 1983 es celebrà el centenar i enguany s’ha convocat ya la CXXIV edició del Jocs Florals de la ciutat i Regne de Valéncia, que és son títul original des de que en la renaixença, els amadors de les glòries valencianes de la societat Lo Rat Penat, els organisa mantenint el seu noble esplendor, per ser el certamen lliterari de més solera, de lo qual algun dia podem tornar a charrar en coneiximent de causa.

Seguint esta corrent hi hagué certamens lliteraris que calcaren l’event sortosament per als poetes i ne convocaren, que recordem, en Castelló, Carlet, Vilanova, Benimaclet, Guadassuar, Xàtiva, Vallada, Gandia, etc., i, per lo manco en alguna ocasió, en la majoria de pobles, per a posar en solfa els coneiximents de mètrica locals, situar apunts històrics i exalçar a la dona, i tenim algunes proves de bona continuïtat en la Vila de Paterna, que també mereixerien una atre apart. Pero lo que volem deixar ben claret és que totes les actuals mogudes, en festes, falles i celebracions, que van al voltant de les reines, dames, etc., etc., són hereues del vell protocol de la Regina i la Cort d’Amor que Lo Rat Penat implantà i manté en els Jocs Florals, com renaixença migeval, que se celebrava en juliol, al temps de la Fira. Posteriorment es feren acostar-se lo més prop al 9 d’octubre. Precisament en el centenari del 1983 foren el 9 d’octubre i excepcionalment en la Llonja de la Seda. Actualment, per disponibilitat del Teatre Principal, que és son marc perfecte de celebració, solen celebrar-se en el calendari més retardat. Pero val la pena profundisar en la seua essència, coneguent-los més de prop, cosa que no és tan difícil.

cites

...me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar...
Joanot Martorell (1413-1468)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: