Com la sanc feta paraula

Per Anfos Ramon i Garcia

Poema de cara al meu poble que està parlant

en veu baixa, quan es hora de forjar a crits

el futur que alguns li neguen, com el fruit

rebordonit li nega a l´arbre la collita.

¡Germans! ¡Germans de terra i de preguntes

que no trobeu resposta com Deu mana!

¡Germans encadenats pel dur silenci

dictat des del poder que ens avasalla!

Aci em teniu portant espigues noves

que estan multiplicant-me la paraula

per tal de regalar-vos eixa crida

que es fa aliment vital de nostra parla.

Aci em teniu com un dolor que acusa

el mos de la ferida que no passa

o el colp de l´injusticia manifesta

desfent la veritat de nostra causa.

Ya se, Pare Vicent, que falten homens;

que molta gent, deserta; que se cansa

de tanta inhibicio i tanta mentira;

de tanta mala brossa que s´escampa

com un castic de borres o d´injuries

o fills que al fosc reneguen de la patria.

Ya se, bon Sant Vicent, que nostra llengua,

per no sé quins favors, se malbarata,

negant la seua viva trayectoria

i el seu valor que no admet la rebaixa.

Que volen destruir nostres principis;

que estan desintegrant la nostra raça;

nos volen fer esclaus entre renuncis

i pactes que promouen la distancia…

Estan per transformar camins i lletres

que el poble reconeix i viu encara

i planten arbres borts en les escoles

uns mestres que servixen a qui els paga.

S´ha fet l´ama de tot l´hipocresia.

S´ha escrit, adulterant per encomanda,

l´historia, la llavor d´una cultura

que diuen procedir de terra estranya.

Un poble mor, quan mor la seua llengua.

La sanc de l´esperit, es la paraula.

I si la paraula i llengua nos destrocen,

Serem uns morts vivint sense esperanza.

Serem un poble d´anima postissa

- aixo, si no nos furten tambe l’anima –

i uns pobres desgraciats que el mon rebuja

per no saber defendre als fills de casa…

¡Germans! ¡Germans de sanc i vivencies!

¡Germans de la paraula valenciana!

¡No abandonem la lluita en estes hores

que estem jugant-se els predis a una carta!

¡Unim-nos tots! ¡Unim sense desidies

ni esterils capelletes de gent savia,

les veus, les mans, els cors, i muscle ab muscle,

lluitem sense temors per nostra causa!

¡Cal exigir justicia, independencia,

respecte a nostra historia i nostra patria,

per tal de ser com som sense derrotes:

¡Un poble que no vol fer de comparsa!

¡Anem contra els traidors! ¡Contra els indignes

poders que nomes fan llabor de sapa

tan sols per topetia; per postura;

senzillament, per dur-nos la contraria!

I quan la veu del poble en tot el Regne

se torne mes unanim i mes ampla,

podrem cantar units eixa victoria

que el propi orgull ab força nos reclama.

Pero si el gran silenci nos domina

i tots callem la mort de la paraula,

serem com eixe tros de terra inutil

perdut sense collites d´esperança…

¡Perdona, Sant Vicent, les nostres culpes!

¡Perdona a qui es denigra i a qui estafa!

Que mentres quede un fill bo en esta terra,

¡No ha de morir la llengua valenciana!

Anfos Ramon i Garcia

Dia de la Paraula Valenciana

Març-1986

cites

El Valencià te la seua mida i el seu sabor. La concissio del Valencià es veu quan es compara, text ab text, en atre idioma
Azorín

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: