Com la sanc feta paraula

Per Anfos Ramon i Garcia

Poema de cara al meu poble que està parlant

en veu baixa, quan es hora de forjar a crits

el futur que alguns li neguen, com el fruit

rebordonit li nega a l´arbre la collita.

¡Germans! ¡Germans de terra i de preguntes

que no trobeu resposta com Deu mana!

¡Germans encadenats pel dur silenci

dictat des del poder que ens avasalla!

Aci em teniu portant espigues noves

que estan multiplicant-me la paraula

per tal de regalar-vos eixa crida

que es fa aliment vital de nostra parla.

Aci em teniu com un dolor que acusa

el mos de la ferida que no passa

o el colp de l´injusticia manifesta

desfent la veritat de nostra causa.

Ya se, Pare Vicent, que falten homens;

que molta gent, deserta; que se cansa

de tanta inhibicio i tanta mentira;

de tanta mala brossa que s´escampa

com un castic de borres o d´injuries

o fills que al fosc reneguen de la patria.

Ya se, bon Sant Vicent, que nostra llengua,

per no sé quins favors, se malbarata,

negant la seua viva trayectoria

i el seu valor que no admet la rebaixa.

Que volen destruir nostres principis;

que estan desintegrant la nostra raça;

nos volen fer esclaus entre renuncis

i pactes que promouen la distancia…

Estan per transformar camins i lletres

que el poble reconeix i viu encara

i planten arbres borts en les escoles

uns mestres que servixen a qui els paga.

S´ha fet l´ama de tot l´hipocresia.

S´ha escrit, adulterant per encomanda,

l´historia, la llavor d´una cultura

que diuen procedir de terra estranya.

Un poble mor, quan mor la seua llengua.

La sanc de l´esperit, es la paraula.

I si la paraula i llengua nos destrocen,

Serem uns morts vivint sense esperanza.

Serem un poble d´anima postissa

- aixo, si no nos furten tambe l’anima –

i uns pobres desgraciats que el mon rebuja

per no saber defendre als fills de casa…

¡Germans! ¡Germans de sanc i vivencies!

¡Germans de la paraula valenciana!

¡No abandonem la lluita en estes hores

que estem jugant-se els predis a una carta!

¡Unim-nos tots! ¡Unim sense desidies

ni esterils capelletes de gent savia,

les veus, les mans, els cors, i muscle ab muscle,

lluitem sense temors per nostra causa!

¡Cal exigir justicia, independencia,

respecte a nostra historia i nostra patria,

per tal de ser com som sense derrotes:

¡Un poble que no vol fer de comparsa!

¡Anem contra els traidors! ¡Contra els indignes

poders que nomes fan llabor de sapa

tan sols per topetia; per postura;

senzillament, per dur-nos la contraria!

I quan la veu del poble en tot el Regne

se torne mes unanim i mes ampla,

podrem cantar units eixa victoria

que el propi orgull ab força nos reclama.

Pero si el gran silenci nos domina

i tots callem la mort de la paraula,

serem com eixe tros de terra inutil

perdut sense collites d´esperança…

¡Perdona, Sant Vicent, les nostres culpes!

¡Perdona a qui es denigra i a qui estafa!

Que mentres quede un fill bo en esta terra,

¡No ha de morir la llengua valenciana!

Anfos Ramon i Garcia

Dia de la Paraula Valenciana

Març-1986

cites

Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latino
Carlos Ros Hebrera

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: