cites

Los mallorquines hablan una lengua que es tan antigua como el ingls y ms pura que el cataln o el provenzal, sus parientes ms cercanos.
Robert Graves

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio dEscritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

Revista Renou N������������������������������������������������������������������������ 62


Revista Renou N 62
Comentaris  
 Revista Renou N 62
Una vegada mes tenim que lamentar la perdua dun valor en lentramat que constituix lAssociacio Cultural Cardona Vives. Recordem a Jos Palanques Esteller (Benicarlo, 1925-2008) com un amic que se va distinguir per practicar un periodisme independent en una zona on no resulta gens comodo fer-ho.  Continuar llegint
 
Editorial  
Per Gonzalo Romero Casaa.  Revista Renou N 62
Poquetes son les visions si ho comparem en la gran cantitat que tenim guardades en la retina, que queden plasmades per a sempre en una foto, i destes sempre hi han unes privilegiades que conformen lalbum de la nostra efimera historia. Continuar llegint
 
El 550 aniversari del Magnanim  
Per Jos Vicente Gmez Bayarri.  Revista Renou N 62
Es notori, que el monarca va tindre certa predileccio per Valencia, Regne que contribua en subsidis a sufragar gastos de les seues campanyes mediterranies, i que no li originava problemes politics. La seua cort napolitana fon visitada i cont en notables prohoms valencians.  Continuar llegint
 
Coherencia valenciana  
Per Jos Mara Adn Garca.  Revista Renou N 62
Cmo es posible que un idioma histrico y gramaticalmente diferenciado, con un propio siglo de Oro y su renaixensa, definido estatutariamente como tal y por lo tanto con respaldo constitucional, un gobierno valenciano con mayora absoluta, permita que Universidades, colegios, medios de comunicacin. organismos del Estado como el Senado; o incluso internacionales, lo ignoren, lo escamoteen o lo tergiversen? Continuar llegint
 
La Real Senyera i Castello  
Per Joan Ignaci Culla.  Revista Renou N 62
Tambe a la bandera de "la ciutat i Regne", se li afegir la corona vora el pal sobre una franja blava: color azul del qual los antiguos reyes dArago nostros antecesors solian en sus Vanderas lleuar", "que en dicha aadidura del sobredicho color azul se sobrepongan o entretejan o se pinten en linea recta tres coronas reales de oro".  Continuar llegint
 
Llengua i literatura dels valencians  
Per Domingo Gimeno Pea.  Revista Renou N 62
Dels 723 congressistes als que van presentar el document per a la firma, 687 no el van firmar, 36 si (segurament els organisadors), i dels 22 components del Comite Cientific a soles 7 el van firmar, els atres 15 no. Que despres del monumental ridicul fet en el XVI Congres, asseguren lo clar que sempre ho ha tingut la romanistica internacional es de tindre una cara dura impressionant.  Continuar llegint
 
Castello: Ordinacions i Stabliments, de lo sigle XIV (II)  
Per Federico Bonillo Vigo.  Revista Renou N 62
En acabant de la conquista del Rei En Jaume-I, este considera que eixe sistema de recs i les seues lleis devien ser protegides i que devien consevarse per laprofitamen general del regne. Es ad este sentit el rei En Jaume, per a que lagricultura en Castello no sofrira cap quebrant en lo seu desenrroll, man en els Furs, quel sistema establit pels araps, continuara vigent, aixina com la seua distribucio de recs i les lleis quel regien. Continuar llegint
 
Les valencianes i "las catalanas"  
Per Agusti Galbis.  Revista Renou N 62
En larticul de hui, hem comprovat com la primera estrategia de catalans i catalanistes ha segut separar el catal escrit del catal parlat acostant-se a la llengua valenciana. En acabant, pretenen obligar-nos a escriure paraules valencianes com si foren catalanes, diguent-nos que les pronunciem de forma distinta a com sescriuen.  Continuar llegint
 
Valencia era nostra  
Per Wenley Palacios.  Revista Renou N 62
Con esta pacfica conquista les priv de entrar a saco en Valencia, es decir, de robar y esclavizar a los vencidos, quedando burlados los deseos de aragoneses y catalanes. Don Jaime haba aprendido una amarga leccin durante la conquista de Mallorca, cuando los Condes Catalanes pusieron en peligro la consolidacin de la conquista, porque slo estaban ocupados en el saco, en la rapia. Continuar llegint
 
Rellegint a Rossent Gumiel 100 anys despres (1908-2008) (II)  
Per Joan Batiste Sancho.  Revista Renou N 62
A comenament del segle passat alguns valencians com Gumiel ya es donaren conte de les pretensions del nacionalisme cultural i politic catala, i tambe de lactitut catalanisadora dels primers valencians colaboracionistes en el proyecte hegemoniste catal, enlluernats per la rica i puixant Catalunya industrial deixos temps. Decades mes tart, en els anys xixanta i setanta, agarraria el relleu destos valencians catalanisadors Joan Fuster. Continuar llegint
 
La caiguda del castell de Morella. El sege de Morella (II)  
Per Antoni Atienza.  Revista Renou N 62
El pla era senzill. Un grup dhomens valents aprofitaria la lluna nova per a escalar els murs del castell. Una vegada dins, provocarien el pnic. Els carlistes sabien que en la fortalea hi havia pocs soldats, la majoria es trobaven dins de la poblaci, i per tant un colp de m era posible. Pero els riscos eren molts, i el pla fon aprovat en duptes.  Continuar llegint
 
Sus i mat a la Llengua Valenciana (II)  
Per Julio Filippi Domnguez.  Revista Renou N 62
I una volta han passat les eleccions la reina torna al contraatac i, des de Canal 9, nos arriben paraules alienes al nostre idioma, com: nosaltres, desenvolupar, servei, vehicles, altres, vaixell, papallona, pastanaga, esport, pescateria, el que passa, gener, diumenge, butxaca, amb, dues, nombres, cercle, vacances, rellotge, seva, llotja, en fi Continuar llegint
 
Anys despardenya  
Per Manuel Casaa Taroncher.  Revista Renou N 62
Espardenyes que ara poquetes ne veem. Solament pels dies de Pasqua i per falles i no en tots els peus. Ms per lestiu que per lhivern. I per no vore-les, tampoc escoltem a ninguna mare cridar escarotada: Esperat a que me nyugue les espardenyes i vors, o si me lleve lespardenya sabrs si tu ho fa o no  Continuar llegint
 
Apunts de gramatica valenciana  
Per Josep Maria Guinot i Galan.  Revista Renou N 62
La preposicio es una part invariable de loracio, que servix per a expressar la relacio que hi ha entre dos paraules de loracio, de forma que la segona siga sempre complement de la primera, donant-li un sentit.  Continuar llegint
 
Escoles valencianes?  
Per Fernando Masip Loras.  Revista Renou N 62
Els llibres de text no a soles consentixen el catala sino que el promouen hasta limits inimaginables. No mos referim a soles a larraconament que patix la Llengua Valenciana. Es algo mes fondo.  Continuar llegint
 
1 | 2  Segent >>
24 registres trobats