cites

L´individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.
Manuel de Montoliu

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

Revista Renou N%EF%BF%BD%EF%BF%BD%2068


Revista Renou Nº 68
Editorial  
Per Gonzalo Romero Casaña.  Revista Renou Nº 68
Lo ben cert es que tal vegada l’aire d’estes fites senyeres del nostre poble com són el Tossal del Rei, i el Penyagolosa representa eixe alé que pense li fa falta al valencianisme valencià, o simplement ad eixe moviment ans aludit en el que podriem englobar a una immensa majoria de la gent del nostre poble, que se sent valenciana, que pensa i creu en que tenim una llengua valenciana pròpia, unes raïls històriques, culturals, econòmiques i humanes que ens identifiquen...i estes persones, esta gent nostra pense que es a la que tenim que donar a coneixer el nostre mensage, la nostra ideologia d’amor a la terra. Continuar llegint
 
Activitats  
Per Ferrando.  Revista Renou Nº 68
Orde cronologic d’algunes activitats organisades o en participacio de l’Associacio Cardona Vives Continuar llegint
 
Tres dignitats del llinage Borja  
Per José Vicente Gómez Bayarri.  Revista Renou Nº 68
De tots els llinages valencians el dels Borja ocupa un lloc preeminent dins del Regne de Valencia per la influencia que eixerciren en la Historia de la Humanitat i especialment en la Historia de l´Esglesia en els segles XV i XVI i pels juis de valor sobre les controvertides personalitats d´alguns dels membres de la dita familia.  Continuar llegint
 
El Castell d´Artana  
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares.  Revista Renou Nº 68
El poblat d´Artana fon fundat ´oficialment´ pels romans en el nom primigeni de “Arctàlia”, encara que existixen numerosos antecedents confirmats d´assentaments humans ya en el Mesolític. En l´época romana Artana fon una important villa d´Edetània, baix la seua denominació romana de ´Arctàlia”.  Continuar llegint
 
Joanot Martorell, en la celebracio del 600 aniversari del seu naiximent  
Per Juli Moreno Moreno.  Revista Renou Nº 68
El present any, fon declarat per les institucions valencianes com any Joanot Martorell, un homenage al nostre noveliste mes universal que es celebra en motiu del 600 aniversari del seu natalici i dels 550 anys de l’edicio del Tirant lo Blanch, la seua novela.  Continuar llegint
 
Apunts de gramatica valenciana  
Per Josep Maria Guinot i Galan.  Revista Renou Nº 68
El predicat verbal i omissio del subjecte.  Continuar llegint
 
Cal pregar, sempre  
Per Manuel Casaña Taroncher.  Revista Renou Nº 68
Pregar, prega u si té costum, quan va a dormir, quan se desperta o quan li abellix, és dir: abans de mamprendre un viage, de passar un examen o per a demanar qualsevol favor a Deu o a un sant, a fi que intercedixquen per ell. I, generalment, els precs se fan en l’idioma que se li han ensenyat. Si li varen ensenyar el “parenostre” en castellà resarà el “padrenuestro” sense per això deixar de parlar com sempre ho fa en valencià. Continuar llegint
 
Chicotet estudi comparatiu de les veritats irrefutables de lo valencià i de les mentires de lo català (III) 2ª part  
Per Federico Bonillo Vigo.  Revista Renou Nº 68
Continuant en ad este repas de veritats i mentires, hui parlare de tradicions tipiques valencianes: folclor, danses, balls, musica, festes i jocs. Primer… vorem lo valencià.  Continuar llegint
 
El monument a Jaume I en Vilarreal  
Per Xavier Gimeno Alonso.  Revista Renou Nº 68
Durant l´estiu passat vaig llegir una opinio publicada en la seccio de “Cartas al Director” del periodic “Mediterráneo” (19.7.2010), titulada “Jaime I ha sido abandonado a su suerte en Villarreal”, a on l´autor, un tal Vilarrealenc, es queixava del trasllat del monument a Jaume I del centre de la ciutat (plaça Major) a un atre emplaçament.  Continuar llegint
 
Entrevista a D. Enrique de Diego  
Per Vicent Meneu Buchón.  Revista Renou Nº 68
Buenas tardes, estamos con D. Enrique de Diego, persona muy apreciada por la Asociación Cultural Cardona Vives de Castellón, que le concedió el año 2009 el premio “Fadri-Cardona Vives” a la “Prensa Independent”.  Continuar llegint
 
Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre "Pomell de Valencianitat")  
Per Josep Boronat Gisbert.  Revista Renou Nº 68
El segon testimoni d’intelectuals valencians que presenta es el d’un català, el tortosí Cristòfol Despuig. D’ell sí que transcriu un bon tros de dialec novelesc de 1557, replegant la llegenda de les donzelles.  Continuar llegint
 
El manuscrito 1324 de la Biblioteca Nacional de Madrid  
Per Ricardo García Moya.  Revista Renou Nº 68
El manuscrito 1324 de la Biblioteca Nacional de Madrid (desconocido, creo, por el Constitucional y el Congreso) fue iniciado en mayo de 1693 por Juan de Ayala, un gramático experto en lenguas sagradas y romances. Con caligrafía barroca, Ayala cita el idioma del Reino, recordando que "la lengua valenciana tiene muchísimos vocablos moriscos, de que hago largos índices en obra aparte" (BNM. Ms. 1324, f. 227, r).  Continuar llegint
 
Notes d´etnologia valenciana. Gelats i refrescs (I)  
Per Agusti Galbis.  Revista Renou Nº 68
Els gelats i refrescs o begudes gelades, han segut i son caracteristics de l’etnologia valenciana. Per aixo, Rafael Espantaleón y Manuel de Juana, en “Bar y cafetería: Manual profesional” escriuen que “En España fueron los valencianos los que introdujeron el consumo de helado en todo el país, junto a sus tradicionales preparaciones de horchata, agua de cebada y limón granizado”. Continuar llegint
 
Del ´Fi de semana´ al ´Cap de setmana´ (en poc de temps)  
Per Manuel Gimeno Juan.  Revista Renou Nº 68
Del proces de substitucio de llengua s’ha parlat moltes vegades, pero no sera mai prou si el poble valencià no pren consciencia de fins a quin punt estem davant d’una situacio realment greu. Des de fa molts anys nos trobem immersos en un proces que podria supondre la desaparicio de la llengua autoctona a mans de dos forces antagoniques, que be per desplaçament (el castellà), en un cas, o be per absorcio-assimilacio, acabant en substitucio (el català), en l’atre, podrien arribar a conseguir-ho.  Continuar llegint
 
Les antigues armes de la Ciutat i Regne de Valéncia  
Per Pere Martí i Martínez.  Revista Renou Nº 68
Com dia el títul d´este artícul, volia tractar sobre això, les armes antigues de la ciutat i regne de Valéncia, que pareix ser són un d´eixos tabús sense explicació que llevat de quatre ratolins de biblioteca (com sempre), pareix que donen urticària al gros de la comunitat científica.  Continuar llegint
 
1 | 2  Següent >>
24 registres trobats