cites

La lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblos
Salvador de Madariaga

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

Revista Renou N� 55


Revista Renou Nº 55
Comentaris  
Per Redaccio.  Revista Renou Nº 55
Com diem en el RENOU anterior, el 11 de març i en la catedral de Sogorp s’oficià un funeral per l’anima del pare Guinot i celebrarem un dinar de germanor per tal de deixar constancia del gran afecte i reconeiximent que la gent vinculada al valencianisme encara li professem.  Continuar llegint
 
Editorial  
Per Gonzalo Romero Casaña.  Revista Renou Nº 55
Yo m’indigne!, quan veig un poble desunit; yo m’indigne!, quan patixc intolerancia!; yo m’indigne!, quan senc a predicadors de falses llibertats, que avant creuen en el profit propi; Continuar llegint
 
Aniversari mort i homenage postum a D. Josep Mª Guinot i Galán  
Per Fernando Masip Loras.  Revista Renou Nº 55
Uns dies abans d’anar-se’n de Castelló, el bisbe D. Joan Antoni Reig Pla, en una visita que li ferem membres de la Junta de Cardona Vives, nos comentà el deute que teniem en D. José María de oferir-li la celebracio d’un funeral en la catedral de Sogorp per haver segut Canonge Magistral en la citada catedral.  Continuar llegint
 
Fortificacions d´Orpesa  
Per Dr. José Vicente Gómez Bayarri.  Revista Renou Nº 55
La vila d´Orpesa alberga en la seua demarcacio territorial el nomenat Castell d´Orpesa i les torres del Rei, de la Cordá i Colomera. La poblacio es troba situada estrategicament en la ladera oriental d´un tossal, en un emplaçament de pas. Continuar llegint
 
El Centenar de la Ploma  
Per Domingo Gimeno Peña.  Revista Renou Nº 55
En l´edat mija era freqüent que les ciutats, els gremis i atres colectius reclutaren a gent tant a peu com a cavall inclus naus armades per atendre les demandes del rei, per a defendre el regne o per a noves conquistes. A canvi el rei concedia privilegis, honors i atres prebendes com a pago als servicis prestats.  Continuar llegint
 
El Castell d´Alcalà de Chivert  
Per Mariví Ferrandis.  Revista Renou Nº 55
Ans de centrar-nos en esta construcció, motiu de la portada de la present revista, hem de fer alusió al bell parage que constituïx el municipi d’Alcalà de Chivert, enclavat dins la comarca del Baix Maestrat. Continuar llegint
 
Entrevista a D. Alberto Fabra Part  
Per María Dolores Miralles Enrique.  Revista Renou Nº 55
Nace en Castellón hace 42 años. Alumno en Primaria del Colegio Público Herrero y posteriormente del Instituto Francisco Ribalta. Cursa estudios de Arquitectura Técnica en Valencia que finaliza en 1987. Casado y con dos hijos . Con un porte elegante, una actitud amable, y un gesto atento, nos recibe en su despacho municipal rodeado de múltiples compromisos.  Continuar llegint
 
Els himnes valencianistes  
Per Juli Moreno Moreno.  Revista Renou Nº 55
Els himnes son sempre una composicio poetica i musical de lloa a una persona o institucio. Originariament, en l´epoca classica, foren poemes de lloa als deus i als heroes. Valencia, com qualsevol atra nacionalitat, tambe te un himne oficial. Es tracta de l´Himne que Josep Serrano i Maximilià Thous compongueren per a l´inauguracio de la Exposicio Regional Valenciana de 1909. Continuar llegint
 
Els Valencians en Grecia (i III)  
Per Antoni Atienza.  Revista Renou Nº 55
En l´estiu de 1307, la Companyia va abandonar Tracia –com ells la nomenaven, Romania- i es va dirigir cap a Macedonia. La Companyia era temuda, coneguda com “dels francs”, i quan s´anunciava la seua arribada, les poblacions s´amagaven. Pero com ya hem dit no estava unida, sino trencada en dos Companyies, una que seguia a Rocafort, i l´atra a Entença i Arenós.  Continuar llegint
 
El gran regalo de don Jaime el Conquistador  
Per Wenley Palacios.  Revista Renou Nº 55
Su mejor regalo no consistió en mantener el romance que se hablaba en el Reino de Valencia y consérvalo como la más dulce, pulida y linda lengua, la primera lengua romance literaria de Europa, de la que mucho aprendieron los catalanes e incluso los castellanos. Su mejor regalo fue hacernos libres, hombres libres incorporados a las Cortes de Valencia desde su primera convocatoria.  Continuar llegint
 
¿Es injurioso titular condado a Cataluña?  
Per Ricardo García Moya.  Revista Renou Nº 55
La titulación condado de Cataluña, utilizada en el Tratado de la Real Señera, no fue invento mío (como sugería un diario madrileño), ni tampoco un fácil recurso despectivo. Simplemente respondía al título correcto del territorio, según la voluntad real manifestada en las antiguas cortes generales de la Corona de Aragón. Y siempre hubo estudiosos que tuvieron constancia de ello.  Continuar llegint
 
El estatuto catalán y Valencia  
Per José María Adán García.  Revista Renou Nº 55
Tengo la sensación de que muchos valencianos piensan en el estatuto catalán, como algo lejano e inocuo, que no nos afecta. Sin embargo, nos atropella, queramos o no, doblemente como españoles y como valencianos.  Continuar llegint
 
El raconet de la llengua valenciana. 3  
Per Joan Batiste Sancho.  Revista Renou Nº 55
Entre les llengües romaniques peninsulars: castella, portugues, gallec, catala, aragones, lleonés i valencià, es esta ultima la mes fidel a la fonetica heretada del llati, excepte en l’obertura de [e] i [o] que no te el castella, puix carix dels tres fets que caracterisen la diferenciacio del romanç en les diverses llengües peninsulars: nasalisacio, diftongacio, vocal neutra. (JM Guinot)  Continuar llegint
 
Sense por al butoni, parlem el valencià (1)  
Per Manuel Casaña Taroncher.  Revista Renou Nº 55
Vullc dir, sense por al Butoni català, parlem el valencià perque si no se nos perdrà, puix ya molts, inclús sabent-lo, l’amaguen. Pero yo com és el meu idioma i pot ser que siga també el de vosté els felicite i els anime a que el vullguen com a sa mare. Clar que, si no el practiquen, encara que el sàpien, aplegarà un dia que la paraula que no els ixca, els pot crear un problema en casa, entre vosté i els nets. Continuar llegint
 
Apunts de gramatica valenciana  
Per Josep María Guinot i Galán.  Revista Renou Nº 55
La forma plena te lloc darrere de verp acabat en consonant o diftonc, i s’unix ab ell per mig d’un guionet: -me, -te, -se, -nos, -vos, -lo, -la, -los, -les, -li, -ho, -hi, -ne.  Continuar llegint
 
1 | 2  Següent >>
22 registres trobats