Sobre les ´d´ intervocaliques i unes atres normes (I)

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Des dels formularis de les pagines Uep del Grup LLVS, al qual perteneix, rebem tot tipo de mensages, uns mos diuen del mal que hem de morir i uns atres mos donen l´enhorabona per la bona faena que estem fent, pero entremig d´eixos extrems, hi ha tot un ample espectre de mensages que comprenen tots els temes que vos pugau imaginar.

Un tema molt recurrent i molt utilisat es el de la llengua, evidentment, la llengua valenciana, pero dins de la llengua, u dels punts que alça mes polemica son les, ´d´ intervocaliques, encara que hi ha uns atres temes i punts tambe prou polemics. Anem a centrar-mos un poquet en les, ´d´ intervocaliques.

Hi ha molta gent que està en contra de que s´escriga, ´vesprada´ quan es pronuncia, ´vesprà´, per eixemple. Es molt possible que tinguen rao, pero deuriem de partir de la base de que valencià a soles ha d´haver u.

M´explique. Sempre, una entitat, grup, associacio... que sigua forta mou ad unes atres un poc manco fortes o simplement que estan al voltant d´elles, com si foren satelits. Sense contar un sense numero d´entitas de tot tipo i persones d´a peu que recolzen ad uns o ad uns atres a soles, ´per que si´, perque el chicon que hi ha darrere d´eixes sigles es molt bonico, o perque no tenen molt clar ´aixo de lo que es parla´ i per estar en u.

Aço ho dic perque per eixemple, al voltnat de la R.A.C.V. hi ha moltes atres entitas i colectius que la recolzen a capa i espasa, aixo vol dir que lo que diga la R.A.C.V. es paraula de rei, sense mes. ¡I segurament deuria de ser aixina, per ad aixo es l´ent normatiu del valencià! Pero ahi mos clavem en un atre tema.

Per una atra banda tenim a Coalicio Valenciana que des de ya mateix està escrivint de la forma que ells creuen que deuen de fer-lo, i ya li han llevat a la llengua valenciana les ´d´ intervocaliques, els guionets entre els verps i els pronoms enclitics, etc.

I tambe a C.V. li seguix un bon grapat d´entitats i perosnes, que estàn recolzant eixa forma d´escriure.

L´accentuacio que propongue la R.A.C.V. pareix que es feu d´una forma que a gran part dels usuaris de la llengua valenciana no li paregue transparent, perxo no la estàn utilisant, pero la forma d´escriure de Coalicio Valenciana, es propongue en el II Congrés de la Llengua Valenciana, al qual, per eixemple, no ana la R.A.C.V. i les conclusions d´eixe congrés s´han adoptat com una normativa.

Fins aci tenim que la R.A.C.V. i totes les associacions i entitats que estàn en ella, no han utilisat mai les conclusions del II Congrés de LLengua Valenciana, pero C.V. i les entitats i associacions que estàn en ells no accentuen... I no vaig a entrar en totes les formes de parlar que hi ha, com ´el valencià que es parla en Elig´, ´El valencià que es parla en l´horta´, ´El valencià que es parla en Castello´...

No se si he conseguit plasmar lo que vol dir, o siga, sense posar en tela de juï a cap de les associacions, entitats, partits politics, agrupoacions... mos trobem en un bon grapat de formes diferents de valencià, ¡De segur que totes elles molt valides! Pero a la fi i al cap, en tantes formes diferents de parlar que no mos entenem ni mosatros mateixos.

I lo que es pijor, a soles fem de riure als demes, que no paren de dir-mos que no sabem ni lo que volem, per dir nacosa suau, puix els mensages que rebem... no son tan suaus ni benevolents.

I no he volgut, ni vaig dir res de la forma de parlar que propon la A.V.LL. per no creure que aixo siga valencià, mes be es com si fora una barrecha entre cap cosa i res, pero recolzada per...

cites

Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente
Carreras i Candi