Ya no és temps de nius

Per Manuel Casaña Taroncher

Només acabaves d´eixir d´escola, a l´aplegar a casa, berenaves. Al poquet de temps, encara en el mòs en la boca li dies a la mare: «Ya he acabat tot el treball de classe». I és que com el bon temps havia arribat i no volies avorrir-te, te´n eixies al carrer. Allí t´encontraves en una caterva d´amics, proposant a qué jugar. A voltes u dia: «¿I per qué no anem a buscar nius?».

Era quan tornaves a casa a pel tirador -i te l´amagaves baix de la camisa, si no te cabia en la boljaca del pantaló- i te´n anaves corrent abans de que la mare te manara que feres alguna encomanda. Aixina que corrent, corrent, cap al carrer, per a juntar-te en els amics que ya duyen la seua forqueta feta en rama de taronger -en un mànec i dos gomes, un tros de correja al mig per agafar la pedra o el perdigó- i poder disparar-la, si algún pardalet gosava fer el seu vol prop.

Pero no era este l´objectiu primer, ans estava el goig de buscar pels tarongers nius i els ouets per a saber a on tenies que tornar als poquets dies a fi de fer-te en u o dos pardalets i empapussar-los en casa. Era un entreteniment. Nos donava gust vore cóm aquell volàtil acostumat a estar en casa ni ganes tenia de volar i anar-se´n puix be jugava i s´alimentava sense tindre por a ningú puix tant el gat com el gos caser a la seua companyia també s´aveava.

Tindre un pardalet solt -no com els yayos els tenien sempre en gàbies tancats entre barrots- era un goig infantil que t´ajudava a observar ad aquell teuladí, merla o gafarró que sentia ya una tendra amistat pel chiquet que l´havia criat. Clar que tot açò durava poquet de temps, quan encara se li donava per a menjar sopetes en llet, o banyades en un poc de vi perque dia el yayo que era lo millor per a estar fort i tindre el cant més viu. El cas és que, a la fi, el pardalet, si no moria per massa toquejar-lo i mal empapussar-lo, un dia a l´oir el cant d´atres alçava el vol i ni te dia adeu.

Ara, els chiquets no busquen nius ni tenen forquetes per a tirar als pardalets ni canyes per a matar parotets.

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: