Les%20capelletes

Les capelletes

Per Xavier Gimeno Alonso

La ciutat de Castello, per sa historia cristiana, a partir de la reconquista per Jaume I l´any 1233, encara que en temps dels moros ya existien comunitats cristianes descendents dels gots o els romans, manté tradicions i costums religioses com les festes de carrer, el Corpus o la mateixa Magdalena en son orige religios.

Les festes de carrer, durant anys s´havien quedat oblidades, per diferents raons, i hui en dia s´estan recuperant, poc a poc, en nostra ciutat. Es fan tot tipo d´actes tan ludics com religiosos, es trau l´image del Sant (Sant Blay, Sant Roc, Sant Francesc, Sant Vicent, Sant Cristofol, Sant Pere,…) en provesso, es fa una missa en honor al Sant i despres un dinar de germanor de tots els veïns del carrer. En quant al Corpus n´hi han documents ben antics que parlen del mateix (jagants, nanos o cabuts, cavallets, carros engalanats, el ball dels arets,…). Igual passa quan parlem de la romeria a la Magdalena.

Una de les tradicions, tambe religiosa, que encara es manté en Castello, es la de les capelletes.

La capelleta es un moble menut de fusta que conté una image religiosa (el Nostre Senyor Jesus, la Verge Maria o algun Sant) del qual es té devocio en nostra ciutat. La capelleta porta un ansa, dalt de tot, per a poder-la traslladar, unes portetes o finestretes que s´obrin tipo mallorquina per a poder vore l´image que està darrere d´un cristal i un deposit per a deixar diners.

La capelleta passa de familia en familia, tenint-la cadascuna uns dies (depenent de la gent) en sa casa, anotant-se en una chicoteta llista la tanda. La familia pot tindre al Sant en sa casa i pregar-li, aixina com, donar alguna almoina.

Hui en dia, n´hi ha un cert rebuig, per part d´alguns dels nostres governants, a tot allo que faça olor a religios i concretament a religio catolica. Esta tradicio valenciana encara la mantenen algunes persones de major edat i es de desijar que no es perga com moltes coses nostres que durant el temps s´han deixat abandonades.

Xavier Gimeno i Alonso

El present articul està escrit baix les normes de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) o Normes d´El Puig. Pregue respecten l´ortografia original.
Articul publicat en el periodic “La Rodalia”, nº 2 de febrer de 2011.

cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar