Laporta, agarra la porta (I ves-te´n a...)

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

El passat dia 23 de giner de 2011, Joan Laporta, tingue la desvergonya de vindre a Valencia, acompanyat clar de la seua mà dreta, per no dir una atra cosa mes grossa, Josep Guía, en el lema junt al nom del seu partit que dia, “Sí. Solidaritat Catalana per la independencia Al Païs Valencià”.

Pero este pintoresc personage, lo que venia era a fer apologia dels països catalans i a proclamar el nostre Regne de Valencia, patria de prohoms i persones senyeres en tot lo mon sancer, com una ´provincia´ mes dins de l´estat català.

¡Fotre em donen ariçonades a soles en pensar-ho!

Pero lo que este mentiros compulsiu no s´esperava fon trobar-se en lo que es trobà. Segur que esperaria que el Grup d´Acció Valencianista i uns atres grups com España 2000, estigueren rebent-lo com es mereix, es a dir, a veu en crit dient-li que es un... Pero lo que no s´esperaria es que un grup de persones encapçalats per l´incombustible Juan Garcia Sentandreu, es colaren dins del mateix acte i ho rebentaren.

Laporta no parava de riure´s com si en aixo li anara la vida o volent donar l´image que digue en un mig de comunicacio, “És un incident sense cap importancia”.

Pero ara vullc fer notar unes cosetes que pense que son d´interes.

Els mijos de comunicació, que hi havien a monto, majoritariament han coincidit en calificar als que estavem manifestant-mos en contra d´eixe acte, com ´Ultra dreta´ o ´radicals´. Pero en realitat, erem un gran colectiu format per persones de molts diverses simpaties politiques, pero units per un impressionant sentiment valencià, valencianiste i el d´amor a la nostra terra, que cada vegada veem mes perillosament atacada pel catalanisme sense que els nostres politics, exceptuant els que estigueren presents en la manifestacio, estiguen fent molt al respecte.

El futur de Valencia es un tema que mos interessa a tots els valencians, pero mes encara a les entitats valencianistes del nostre Regne, pero tots poguerem comprovar que faltaren moltes d´eixes entitats, i no haguera estat de mes estar totes fent força.

I per ultim, exceptuant a Coalició Valenciana, no hi havia cap atre partit o representant polític valencià per a demanar la supressio d´eixos actes d´apologia illegal, al contrari els policies, seguint ordens evidentment, estaven vigilant a les persones que en trellat demanaven que ningu, siga qui siga, faça catalanisme en Valencia, com si forem mosatros els criminals.

Hui mes que mai em sent molt orgullos de ser valencià, de viure en Valencia i com diu un eslogan valencianiste, “I qui vullga català, que se´n vaja a fer la mà”.

cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: