Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Sintaxis. Capitul XXIII)

Per Josep Maria Guinot i Galan

CAPITUL XXIII

          ESTRUCTURA DE LŽORACIO. CATEGORIES GRAMATICALS.

     LŽoracio simple i composta. En la gramatica tradicional, ordinariament es fea la divisio de lŽoracio en simple i composta, fent gravitar tot el pes sobre el verp i establint que hi havia tantes oracions com verps en modo personal. Hui en dia, en canvi, se dona mes importancia al concepte dŽoracio psiquica, que no sempre coincidix en lŽoracio llogica i gramatical (1). LŽunitat psiquica consistix en certa unitat de sentit i autonomia, la qual gramaticalment es reflexa, en el parlar, per certa entonacio, i per escrit, pel punt ortografic. Si aquell contingut psiquic cap dins dŽuna oracio, tindrem oracio simple; si passa per damunt de varies oracions gramaticals, tindrem oracio composta. En la practica, lŽoracio simple tindra un sol verp, en forma personal, i la composta, dos o mes, compresses dins dŽuna unitat psiquica, que el llenguage parlat descobrix per la corresponent entonacio.

          (1) Per mes que en general seguim el sistema tradicional, de calcar lŽoracio gramatical sobre lŽoracio llogica o jui, lŽanalisis del pensament o del jui nos porta als elements essencials de lŽoracio tradicional, de subjecte i predicat, farem algunes concessions als avanços dels sistemes, parlant dŽoracions, estructures, oracions psiquiques, nucleus i distints punts de vista per a la classificacio de les categories gramaticals.

     201.     Elements que constituixen el nucleu "nominal". El substantiu es la paraula fonamenal que representa el "ser", en el sentit ample que ans hem apuntat, de subjecte de lŽoracio, i te a mes, com a funcio sintactica, la de complement.

     LŽadjectiu te per missio complementar el substantiu, calificant-lo o determinant-lo. Sa funcio sintactica es la dŽepitet o predicat. Poden funcionar com adjectius atres paraules del mateix valor, i tambe oracions que realisen la mateixa funcio, com les oracions de relatiu. Substantius i adjectius se denominen "noms".

     Els determinants o complements nominals tenen per missio principal senyalar diverses circumstancies del nom, com genero, numero, situacio, pertinencia, etc... i son de tres classes: articuls, demostratius i possessius.

     Els articuls precedixen al nom substantiu, per a senyalar son numero i genero, i poden ser definits o indefinits, segons vagen davant dŽun nom determinat o conegut, o davant dŽun nom indefinit: lŽhome; un home.

     Els demostratius acompanyen al nom localisant-lo: este llibre (el que està prop), aquell llibre (el que està mes apartat).

     Els possessius, posen el nom en relacio ab un posseïdor: el llibre meu, lŽalbum vostre.

     202.      Elements constitutius del nucleu verbal. LŽestructura verbal es mes complexa i està formada pels elements següents:

     El verp es lŽeix fonamental del nucleu verbal, com es llogic, i es el portador del significat principal. Sa funcio essencial es ser la base del predicat.

     LŽadverbi es en relacio al verp, lo que lŽadjectiu al substantiu. Sa funcio principal es senyalar les circumstancies del verp.

     La distincio entre les paraules calificatives (adjectiu, participi i adverbi) no sempre es facil, ya que algunes paraules poden usar-se en distintes funcions: home ric; un ric ha vengut; un home creyent; un creyent dona eixemple.

     LŽadverbi pot referir-se tambe a adjectius o ad atres adverbis, modificant el seu significat: molt gran, massa tart.

     En la complexa estructura del verp, sŽinclouen tambe atres elements determinants del nucleu verbal, com son la persona, el numero, etc...

     203.     Elements auxiliar o "nexes". En la formacio dŽoracions son de gran utilitat certes paraules que tenen per missio relacionar unes paraules u oracions en atres. Estes paraules es denominen "nexes" i entrellacen en mes o menys força els elements significatius de la frase.

     En general els nexes se classifiquen, segons el tipo dŽunio que realisen, en preposicions, conjuncions coordinants, conjuncions subordinants i relatius.

     1) Les preposicions, van sempre entre paraules, i la seua funcio va unida al grup nominal, per afectar habitualment a un substantiu o a paraules equivalents.

     2) Les conjuncions, unixen oracions, pero tambe poden unir paraules mes o menys independents: Marta i Maria; estudie i menge.

     Les conjuncions solen dividir-se, segons el grau de relacio que establixen, en coordinants i subordinants. Coordinants, com, i, ni, o, u, pero, etc... El seu us en valencia es igual al que tenen en atres llengües modernes. Les conjuncions subordinants asseguren una estructura mes complexa de la frase, i estan al servici del grup verbal. Hi ha cert paralelisme entre la relacio que existix entre la preposicio i el nom i la que existix entre la conjuncio i el verp.

     3) Els relatius son paraules que fan referencia a atres paraules o frases anteriors (anafora); equivalen a un demostratiu que, en conte de senyalar un objecte, senyala un element del discurs. Els relatius comprenen pronoms (que, el qual, qui) i adverbis (a on, com, quan, etc...)

     El pronom no sempre representa o reemplaça a un nom; a vegades ocupa el lloc dŽun infinitiu o expressa una idea mes o menys verbal. Eixemple: ell vol anar-seŽn. Ya ho se. El pronom HO representa lŽidea general de voler anar-seŽn. A mes hi ha pronoms personals, reflexius, reciprocs, etc..., com vorem en son lloc.

     Entre les parts de lŽoracio no incloem lŽinterjeccio, pel seu caracter dŽelement aislat, que fa dŽella una oracio equivalent, pero solta.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari