Indecencia, indolencia i l´apologia del terrorisme catala

Per Federico Bonillo Vigo

Si l’indecencia fora ronya o tinya, per desgracia per a tots els espanyols i en particular per als valencians, estariem en estat d’alerta maxima per contagi d’una pandemia sense precedents. Les epidemies per sort, mes o manco tenen una vacuna per a protegir a la poblacio, pero en canvi no n’hi ha cap vacuna contra l’indecencia d’un govern sense escrupuls, ideologia, personalitat i voluntat politica de governar justament a tota una nacio (la espanyola) en la que tots sigam ciutadans per igual, sense privelegis o distincions per ad uns i despreci i marginacio per ad uns atres.

Este govern del PSOE, es portador del virus de l’indecencia politica, a on hui dilluns 24 d’octubre encara estem esperant una declaracio contundent del govern per mig del delegat per al deport o pel mateix president, en el que condene al Barça, al seu president i a la propia generalitat catalana, per l’acte premeditat i consentit del dissabte 22 d’este mes en curs, en el que aprofitant la retransmissio a nivell nacional del partit de lliga entre el Barça i l’Osasuna, reivindicaren l’unitat de la llengua i dels països catalans, la gran majoria del catalanisme fasciste.

Es tan evident, ya no el chantage, sino el pacte entre llops entre PSOE-Zapatero, PSC-Maragall i ERC-Carod-Rovira en el que ademes de lo sabut, han deixat a la seua disposicio fins i tot la televisio. Per una atra banda, l’indolencia del nostre govern autonomic del PP, mos a portat ad esta situacio, ya que gracies ad ell, som lo que volen que sigam i no lo que som de veritat. Ells obriren la caixa de Pandora fa ya temps, quan pactaren entre atres coses l’unitat de la llengua per mig de la creacio de la AVLl-Cat, arematant la faena oficialisant fins i tot en la reforma de l’Estatut el catala per el nostre Valencià i concloure en uns dos o com a molt en tres anys l’unitat geografica i politica dels imaginaris i quimerics Països Catalans. El guio esta escrit fa ya anys i no mes faltava que arribara al poder l’impresentable i porrito, que te el don d’ofendre a tots quan parla i no mes contentar als de sempre.

Si tot lo mon esta en contra del terrorisme assessi i sanguinos de ETA que mos arriba des de les terres vasques, no es manco terrorisme el que mos aplega des de catalunya, pero aci i en este cas, no tots estan d’acort, començant pels propis valencians o per lo manco, per tots aquells que diuen ser valencians.

L’apologia del terrorisme llingüistic i cultural que mos arriba del nort, es consentit, obviant-lo des de la capital de la meseta a on està el que en teoria i en la practica tindria que donar eixemple de democracia. Al indesijable i “Titella, dit en català, en eixa llengua que ell tant estima” de ZP, n’hi ha que fer-lo entendre, que no: no mes n’hi ha prou en dir que es i sera un president per a tots el ciutadans del estat espanyol, progresiste, tolerant i dialogant, ¡SINO QUE ADEMES, HO TE QUE DEMOSTRAR! com la dona del Cesar, i per malaurança es tot lo contrari. Ab l’excusa d’esta falsa unitat de la llengua volen crear un estat o nacio “independent” i anexionar-se uns territoris que no son seus i que sense ells, mai seran res, no mes lo que han segut i son: pirates, escoria i un grapat de feixistes nazis de merda, encapçalats per Carod-Rovira i comandats per Maragall (el primer va a cara descoberta, l’atre va de socialiste progre) i un atre anterior ad ells -Jordi Pujol- ana de “lladre de guant blanc”. ¿Com un govern pot permetre que una part d’Espanya (mig podrida ya) com ho es catalunya, puga ficar-mos en lo mateix sac de nazionalisme independentiste d’uns territoris que mai hem acceptat com a nostres i que mai hem volgut ser i formar part d’ells?, es nacosa que un govern central i un govern autonomic, deuen impedir.

Pero, resulta que el president d’Espanya te dos presidents als que deu respecte i obediencia : el primer al president de la G.Cat -Pasqual Maragall- i el segon al president del Barça del seu cor -Joan Laporta- i com es evident primers ells que els demes o ningu. La veritat es que, sino fora per a plorar, es podria fer -per a riure- un comic o TeBeo, en les “carotes” sense caricaturar de tots tres, puix ya donen prou de si, tal qual els tenen. De totes les maneres, yo torne sempre a la meua teoria, i es que la culpa es nostra (dels valencians), per no carregar-mos d’una volta tot allo que mos infecta, eixos “virus espanyols i catalans” i que si ningu ho remedia, sera la perdicio del poble valencià. N’hi ha que vacunar-se ara mes que mai de la vacuna de: Pur i feroç pensament i sentiment de valencianisme i lluitar guerrejament sense treua, cada dia i no enjornar mes lo que mes tart o mes pronte te que arribar i que potser un enfrontament visceral i traumatic entre pobles i persones.

Crec, que com el palleter En Vicent Domenech, hem d’eixir al carrer i cremar els papers i fer-los entendre d’una “puta vegada”, QUI SOM I LO QUE VOLEM SER PER A SEMPRE, TAN SI VOLEN, COM SI NO VOLEN: ¡¡VALENCIANS!! i dit de pas: A fer la ma, els catalans i els espanyols de mala sanc, perque potser que Espanya i Catalunya siga el problema, pero mosatros els valencians som la solucio.

Posdata: En un atre articul, mencioni el detall de les quatre barres en la part de darraere del coll de la camiseta del Barça. Be, el Valencia CF no porta en lo mateix lloc la nostra senyera, ademes esta el fet del dissabte passat. La meua pregunta es: ¿El Valencia CF, encapçalat pel seu president i consell d’administracio i animat o promogut per l’Agrupacio de Penyes, tindran els collons d’escampar damunt de l’herba en el centre del camp de Mestalla, el mapa geografic i politic de la nostra patria i senyera? ¿Tindran els collons de fer eixir a l’equip en l’indumentaria de la senyera? ¡Ya vorem, com dia el cego!. I que no me vinguen en la contalla de que aixo es induir a la violencia, perque estic en ma casa i no mes estic fent, que enaltir lo nostre en els meus, i res mes.

cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: