Les%20Corts%20Valencianes%20i%20el%20Pen%C3%B3%20de%20la%20Conquesta

Les Corts Valencianes i el Penó de la Conquesta

Per Juan Ferrando Badía

Els ajuntaments socialistes de Xativa i Benissa han solicitat de les Corts Valencianes l’incorporacio del “penó de la conquesta” en l’articulat de la cridà Llei de Simbols, en la finalitat de que el citat “penó” siga tambe declarat Senyera oficial de la nostra Comunitat i, per tant, que es declare que siga possible el seu us en els actes oficials.

Considerem que les Corts Valencianes fasen una vegà mes us de sa sabiduria i prudencia politica i eviten reobrir “guerres de banderes” afortunadament passaes, i ademes, eviten tambe cometre erros contra l’historia del nostre poble i vulnerar la llegalitat constitucional i estatutaria.

Pero ¿qué es el “penó de la conquesta”? i ¿Son les Corts Valencianes competents per a delliberar sobre el tema? Vejam estes qüestions.

El “Penó de la conquesta”

Referix el capitul 282 del “Llibre dels Feyts” que, quan el 28 de setembre de 1238, al rendir-se els moros de la Ciutat de Valencia, en objecte de fer publica sa capitulacio, hissaren la bandera de les quatres barres en la torre d’Ali Bufat, en el sector septentrional de la muralla contigua al riu, el rei Jaume I no pogue reprimir s’emocio... Es tracta del peno real de les quatres barres roges sobre fondo groc o, parlant en termens heraldics, els quatres pals de guls en camp d’or.

La cridà vulgarment bandera quatribarrà fon simbol d’identificacio, primer, del Regne d’Arago i mes tart servi per a identificar a la Corona d’Arago, en quant a tal. Pero el fet de que la bandera de la Corona d’Arago fora la que servira per a identificar a la dita entitat politica (constitucionalment parlant) aixo no implicava, de cap manera, que cadascu dels regnes, comtats o senyorius que estaven vinculats per la mateixa dinastia (per aixo la Corona d’Arago es una “unio real” i no una “confederacio” com diuen els catalanistes), no tingueren el seu propi simbol d’autoidentificacio. L’historic Regne de Valencia tingué i te com a simbol representatiu la tradicional Senyera que està composta per quatres barres roges sobre fondo groc i corona real.

Que la Ciutat de Valencia i lo seu Regne, des del sigle XIII, tenia sa propia Senyera es historicament indiscutible com es prova pel fur consignat en el “Codiç del sigle XIV” de l’Archiu Historic Municipal, en la fulla XCVII. Esta Senyera a la que en temps de Pere II, de Valencia i IV d’Arago (el Ceremonios) se li va concedir en 1345, l’us de la corona desplegà sobre la franja blava junt al fust. En quant a l’us del color blau sobre els quatre pals guls en camp d’or era un costum dels monarques de la casa Real d’Arago a l’afegir el dit color a les seues banderes “vencedores” com a senyal de victoria (Cfr. Privilegi Real del 12-III-1348).

L’estandart de la Reasl Senyera coronà representava no a soles a la ciutat sino tambe al Regne ya que lo que era privatiu de la ciutat, en quant encarnacio sobirana del Regne, era tambe aplicable al Regne. Ciutat i Regne eren dos conceptes que s’implicaven entre si: d’ahí la tradicional formula foral de “ciutat i Regne” i tambe la de “Regne de la Ciutat de Valencia” (Vid. “Els Furs”, pagina 23).

El cridat “Penó de la conquesta” no pot ser considerat com a Senyera del Regne –hui Comunitat Autonoma de Valencia- ni tampoc ser equiparat en ella. De fet, segons fonts historiques mai ho ha segut, entre atres, per les següents raons:

1. El peno dels quatre pals rojos sobre fondo groc, estava originat en l’escut que com a senyal obstentava la dinastia regnant en la Corona d’Arago.

2. Este peno era una reproduccio del “penó real”, que pintaren els araps valencians sobre un bast teixit blanc (no groc) i que despres fon hissat en la torre d’Ali Bufat, com a senyal de rendicio de la Ciutat musulmana de Valencia a En Jaume.

3. Aleguen els catalanistes que esta fon la senyera que dugué Jaume I i que es l’unica en potestat per a representar al Regne i no a soles a la Ciutat, lo qual supon una aberracio tant historica com juridica.

4. De lo narrat en la Cronica del propi Conquistador (Vid. Ed. Barcino de Mª. Casacuberta, 1, Barcelona 1926), es despren que el “penó” no fon dut per Jaume I, puix que fon confeccionat pels musulmans valencians i hissat per ells en senyal de que la ciutat es rendia. O siga que el dit “penó” l’unic que pot representar es el “signe de rendicio” de la Ciutat de Valencia a les tropes cristianes d’En Jaume d’Arago. Dificilment pot representar al Regne, puix que ses terres no hi havien encara segut conquistades en sa totalitat, i el dit Regne careixia encara de forma juridica, per tant no podia representar a algo llavors inexistent.

5. El dit “penó” estigué retirat en el Monasteri de Sant Vicent de la Roqueta a on va permaneixer semiocult hasda el sigle passat quan, en temps de la desamortisacio de Mendizabal (1837), fon traslladat a l’Archiu Historic Municipal a on hui es troba.Poc representaria i en poc d’apreci el tindriem, si fon condenat a tants sigles d’ocultisme, i des d’alli mai fon tret per a encapçalar les hosts valencianes, puix que aço era competencia exclusiva de la Real Senyera, que podem admirar en el mateix “Archiu” junt al “Penó de la Conquesta” colocà en artistica vitrina.

Prova del poc us a que fon sometut el peno es lo seu excelent estat de conservacio que constrasta en el llastimos estat en que es troba la Real Senyera, degut al seu constant us durant l’epoca foral per tots els itineraris corresponents a la demarcacio del Regne de Valencia, i fora d’ell en excepcionals ocasions, complint els tramits oportuns relatius a les eixides de la Real Senyera fora del Regne.

Si el “Penò de la Conquesta” no representà mai a la “Ciutat i Regne” de Valencia, si el “Penó” no pot ser equiparat a la Real Senyera ¿A que ve ara el solicitar que siga incluit en la Llei de Simbols de la Comunitat Valenciana? ¿Qué es perseguix en allo? ¿No seran acas els ajuntaments socialistes de Xativa i Benissa instruments inconscients dels pancatalanistes? ¿No han pensat els ajuntaments socialistes dits que el pancatalanisme en l’alineacio del poble valencià en quant que este implica la catalanisacio de l’historia, cultura i llengua valenciana i la sucursalisacio del nostre poble al comtat de Barcelona? ¿Es aço ser progressistes? ¡Que vinga Carles Marx i que me ho explique!

Pense que els socialistes –els ajuntaments socialistes de Xativa i Benissa- farien molt de be a la causa del socialisme si defengueren una interpretacio autoctona de l’historia del poble valencià. Puix allo supondria la supressio de tot tipo d’alineacio o explotacio del nostre poble. Lluitant per a que el nostre poble conseguixca sa propia identitat lluitarien per la supressio de tot tipo d’alineacio del nostre poble per un atre.

En atre articul plantejarém el problema de si les Corts Valencianes son competents per a delliberar sobre el tema de l’equiparacio del “Penó de la Conquesta”, en la Senyera en orde a ser, en identic dret, emblema oficial de la Comunidad Autonoma de Valencia.

Joan Ferrando i Badia – giner de 1985
Catedratic Emerit de Dret Constitucional i Ciencia Politica. Universitat “Rei En Joan Carles” Madrit.

Articul baixat del Blog Russafi:

http://russafi.blogspot.com/2010/05/les-corts-valencianes-i-el-peno-de-la.html