Resenya biografica de Gaetà Huguet Breva

Per Juli Moreno Moreno

Gaetà Huguet Breva (1) (1848-1926). Naixque el 24 de juliol de 1848 en el num. 4 de la Plaça Vella de Castello de la Plana, a on es troba actualment emplaçat el Mercat Central. En el si d’una familia acomodada, dedicada al comerç i propietaria de terres, adquiri una solida formacio, llicenciant-se en Filosofia i Lletres en l’Universitat de Barcelona. En 1865 embarcà cap a America Llatina a on eixerci la docencia. Des d’alli viajaria a EEUU a on permaneixeria, com a professor de frances, en el Fort Edwars Institute de Nova York, fins a 1874 en que tornaria a Castello. Establit en la seua natal ciutat es dedicaria al comerç d’exportacio.

Ya en Castello s’afilià al Partit Federaliste de Pi i Margall, encara que despres el seu ideari politic evolucionaria cap a un republicanisme progressiste. Arribà a ser president de la Lliga de Contribuents (1881), regidor de la ciutat i en 1890 diputat provincial. Impulsà les obres del port de Castello i d’atres que contribuiren al desenroll i modernisacio de la ciutat.

A tota esta activitat professional cal afegir el seu compromis en el valencianisme, moviment que anava configurant-se especialment en Valencia i ho feya encapçalat per Constanti Llombart, de qui arribà a ser un gran amic i en el que politicament mantingue un paralelisme (els dos militaren en el republicanisme liberal). El maxim afany d’Huguet, en la darrera etapa de la seua vida, es centraria en la difusio dels ideals valencianistes en Castello, per a la qual cosa no escatimaria ni recursos ni mijos. Instaurà els Jocs Florals de l’Alcora i Castello (1892), participà en diferents publicacions com a redactor (Revista de Castellón – 1882-, Ayer y Hoy que començà la seua trayectoria en els inicis del s. XX) i colaborador (Artes y Letras -1911,1915-, Revista de Castellón -1912 a 1914-). Fundà Joventut Regionalista en 1909, junt a Salvador Guinot, i un poc decebut per lo poc reivindicativa i compromesa politicament que resultà esta entitat fundà en 1913 Nostra Terra (2). Els objectius de Nostra Terra eren treballar per l’autonomia i per l’oficialitat de la llengua valenciana. S’organisaren cursos de llengua valenciana –en els que en tota seguritat participà com a professor- i es publicà la revista La Nostra Terra (3), encara que sería una publicacio en una vida efimera.

L’ilusio de la fundacio de Patria Nova – semanari valencianiste que aparegue a rant de l’entusiasme dels membres de Joventut Valencianista- en Valencia (1915) actuaria en ell com a revulsiu i de nou sabrà donar un impuls al valencianisme en Castello, per a lo qual conseguix revifar la Joventut Regionalista en 1916 en l’ajuda del seu fill Gaetà Huguet Segarra, i fundar el semanari Veu de la Plana, que adoptà l’ortografia del Pare Lluïs Fullana, del qui arribà a ser gran amic, com es deduix de la dedicatoria que Fullana li fa en el prolec de la seua gramatica editada en 1921 (Compèndi de la Gramática Valenciana) i en el que el nomena com al “Patriarca del Renaiximent lliterari valencià”. En la Veu de la Plana es mostrava clarament la seua ideologia i en ella demanava l’autonomia del Regne de Valencia – dins el marc espanyol- i l’oficialitat de la llengua valenciana.

Les tertulies formatives en sa casa eren freqüentades per persones com ara Lluïs Revest, A. Sánchez Gozalvo, el seu amic Salvador Guinot Vilar (4)… en els que el mestre confiava en que ells constituirien la nova generacio de valencianistes en Castello, encara que el seu obit, ocorregut el 26 de novembre de 1926, els deixà possiblement orfens abans d’hora, la qual cosa quedà demostrada perque reorientaren la seua labor en complexitats i complicitats en el pancatalanisme emergent en Valencia, en la seua major part encapçalat per membres ben actius de Joventut Valencianista i de Patria Nova. Esta entitat i publicacio, junt ad atres (5), foren patrocinadores d’accions que desembocarien en l’acort ortografic de 1932, la porta que s’obria a la despersonalisacio llingüistica del valencià i a la substitucio dels criteris autoctonistes sobre l’identitat de la llengua valenciana i la seua codificacio – marcats per Lluïs Fullana-, que serien substituits per l’importacio de les normes ortografiques del IEC, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortogràfiques de 1932” .

Gaetà Huguet Breva, a banda dels seus compromis i reivindicacions llingüistiques i politiques, ben explicitats en les planes de les diferents publicacions citades, deixà varies obres i aportacions relacionades en la llengua, fent, entre unes atres coses, arreplega de fraseologia popular. La primera de les aportacions apareix en la publicacio Arte y Letras de 1911, encara que esta tasca sera ampliament desenrollada en la seua etapa de colaboracio en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, entitat que fundara Salvador Guinot (1919) i de la que Huguet fon actiu membre en la decada dels anys 20. En este sentit, i preocupat per l’anarquia ortografica treballà per conseguir la seua unificacio i contactà en el grup redactor de la revista Cultura Valenciana, en el proposit de constituir un “Directori Ortografic Valencià”. La mort el sorprengue el mateix any en que impulsà esta mampresa que a la fi no arribà a tindre exit. El seu patronage tambe arriba als Jocs Florals organisats per Lo Rat Penat, en els quals dotà diferents premis (convocatorias de 1921, 1923 i 1925), en concursos patriotics com el que organisà Patria Nova en 1925 per a compondre un himne (6) valencianiste o el patrocini de l’edicio Compendi de Gramatica Valenciana del reverent Pare Lluïs Fullana publicat en 1921.

(1) VVAA. Revista Renou, numeros 41 i 42. Ed. Associacio cultural Cardona Vives. Castello, 2001-2002.
Ramos Alfajarín, J. Rafael. La qüestió lingüística en la prensa de Castelló de la Plana (1834-1938). Ed. Diputacio de Castello. Col. Universitaria. Castello, 1989.

(2) Nostra Terra, societat, al front de la qual figurava G. Huguet, fon fundada pels membres mes politisats de la Joventut Nacionalista de Castello i, com a entitat, participà en l’Acte d’Afirmacio Valencianista celebrat en Valencia l’any 1914. El seu orgue fon la publicacio La Nostra Terra.

(3) La Nostra Terra, publicacio valencianista, el primer numero de la qual ixque en setembre de 1913. Escrita en valencià, es subtitulava regionalista. En eixe primer numero, i tal com arreplega la G.E.R.V., “es subtitulaba –regionalista-, i declarava –venim a enaltir, a mostrar les glòries de la Regio Valenciana- i postulava –autonomia, tan ampla com puga obtindre’s, per als municipis i Regio Valenciana- , -i tocant a llengua, volem que la oficial per a tot siga la nostra, la Valenciana”. Tomo 8, p.13.

(4) Salvador Guinot es una atra de les figures a estudiar, com ho son els seus escrits i posicionaments tant en lo politic com en lo cultural i llingüistic. Una aproximacio es pot trobar en l’obra ya citada de J. Rafael Ramos Alfajarín. La seua participacio de les idees unitaristes entre el valencià i el catala no li impedix posicionar-se contra l’atropell que cosidera es l’unificacio ortografica i totes les propostes llingüistiques de Pompeu Fabra. Les propostes de Guinot, en un principi, estan mes a prop de les del Pare Fullana que no de lo que a la fi acabarà per potenciar des de la Castellonenca de Cultura, les “Bases Ortografiques de 1932”.

(5) Estes atres publicacions que realment encapçalarien l’empresa de l’unitat ortografica i gestarien l’acort de 1932 foren Taula de lletres valencianes, i en desapareixer esta el semanari El Cami (semanari valencianiste dirigit per Joaquim Reig i Rodríguez, i que entre atres redactors contà en Adolf Pizcueta, Pasqual Asins, Francesc Caballero i Enric Navarro i Borràs).

(6) Es va convocar per Patria Nova, proxims a celebrar un aplec al Monasteri d’El Puig en 1915. Consultar a Sanç i Sancho, Vicent, en la seua publicacio L’obra dels primers valencianistes. Ed. Lo Rat Penat. Valencia, 1983. pp53 a 56 i 83.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari