Tornant per lo que no anàvem

Per Vicent Ramón Calatayud

En un tres i no res va fent-se la llum en la fosca, trenca l´alba i la blancor nos cega ¿acàs volíem eixir d´eixa suposta foscor, per a que nos cegue una falsa llum, enlluernant-nos sense guia? Si ha seguit llegint fins ací no desmaye, lo més que li pot passar és quedar-se com camot. Perque eixa postureta pot ser ridícula, pero la que ara nos forcen acabarà resultant-nos incomoda, per indesijada, violentadora i creadora de futures molèsties.
 
¡Oh les majories actives! Que rebugen a les verdaderes i que clamen d´ofici, que estan sempre fent boca de flare i mai ne tenen prou. ¿Quí se´n beneficia del crim? pregunta l´inspector de les noveles, perque és el primer sospitós a investigar. ¿Quí tragué redit electoral enfrontant a mija Espanya? Ficant-nos tan enjugassadament en la reforma estatutària, tan a la fresca va tindre al personal, quan s´estalviaren de votar per majoria. Com en les partides arreglades, allò no contà. Ara, passats quatre anys, mentres cobrà ventaja el despropòsit, d´esquenes a la llei i quan el fanc del deixar fer ya els incomoda, perque volen allaugerar-se i votar, utilisen totes les tàctiques sense pudor i trauen lo que trauen, per seguir incomodant, aguardant-ne més.. Complicat, pero cert.
 
Lo mal de l´aprenent de Maquiavelo és que no li alcança per previndre les conseqüències, perque quan este arriba a Almansa a tots alcança, siga u gòtic, catalino o de Benirredrà: Lo que no era res, apenes nos deixa surar, agarrats al rem; lo que serà lo que vullguen els catalans ya ho té, clamant a chorro avinagrat que ix de boca amontillada, el sinyò Jorge demanant tornar al 76, mentres el nas de fusta li toca al melic -paraula incorrecta en catalino- i el duo dinàmic -de rabosa i ciri ranci- preparant canyes i salabres per a peixcar el dia 10, quan pensen traure de casa al personal i li venen lo que no és: Grandees impossibles, ensomis de fum, nacions per a excloure´s... tot perdut per culpa de Madrit, no per a anar-se´n a sa caverna, sí per a que seguim deixant-los mamar, de modo preferent, de la vaca que supostament rebugen.
 
¡Eureka! Per fi tots d´acort ¡al fem!

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: