Gramatica%20Normativa%20de%20la%20Llengua%20Valenciana%20(Morfologia.%20Capitul%20XV)

Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capitul XV)

Per Josep Maria Guinot i Galan

CAPITUL      XV

                         LA CONJUGACIO REGULAR

162. Formacio dels temps simples . En la taula següent estan separats els morfemes de tema, temps, numero i persona.

PRIMERA CONJUGACIO - TEMA A

VERP AMAR

Modo Indicatiu
Present
Singular Plural
am - e am - e - s am - e am - e - m am - e - u am - e - n

Imperfecte
Singular Plural
am-a-va am-a-ve-s am-a-va am-a-ve-m am-a-ve-u am-a-ven

Perfecte Simple
Singular Plural
am-i am-a-re-s am-à am-a-re-m am-a-re-u am-a-re-n

Futur
Singular Plural
am-a-re am-a-r-as am-a-r-à am-a-r-ém am-a-r-éu am-a-r-an

Modo Subjuntiu
Present
Singular Plural
am-e am-es am-e am-em am-eu am-en

Imperfecte
Singular Plural
am-a-ra am-a-re-s am-a-ra am-a-re-m am-a-reu am-a-re-n

Modo Condicional
Present
Singular Plural
am-a-ri-a am-a-ri-es am-a-ri-a am-a-ri-em am-a-ri-eu am-a-ri-en

Modo Imperatiu

Present

Singular Plural

--- am - a am - e am - e - m am - e - u am - e - n

Modo Participi

          Present          am-a-nt

          Passat            am-a-t

Modo Infinitiu

Present am-a-r

Passat haver amat

Modo Gerundi

Present amant

Passat havent amat

SEGONA CONJUGACIO. Tema en consonant

163. Pertanyen a esta conjugacio els verps que fan l´infinitiu en -ER o -RE. D´ells, n´hi ha uns que accentuen l´ultima silaba, i atres, que tenen l´accent en la silaba anterior pertanyent al tema. Verps que accentuen l´ultima silaba no n´hi ha mes que sis: haver, saber, poder, valer, voler i soler. Tambe pertanyen ad esta conjugacio, dir, dur i fer. La majoria dels verps d´esta conjugacio tenen irregularitats, fonetiques i grafiques. No obstant aixo, n´hi ha uns pocs que son regulars, entre ells, apercebre, combatre, concebre, espremer, temer, torcer, perdre, planyer, rebotre i batre. En son lloc indicarem les irregularitats d´esta conjugacio. Posem aci el paradigma de dos verps: un en -ER i atre en -RE.

1.- VERP VENCER

Modo Indicatiu
Present
Singular Plural
venç venc-es venç venc-em venc-eu venc-en

Imperfecte
Singular Plural
venc-ia venc-ies venc-ia venc-iem venc-ieu venc-ien

Perfecte Simple
Singular Plural
venc-i venc-eres venc-e venc-erem venc-ereu venc-eren

Futur
Singular Plural
venc-ere venc-eras venc-erà venc-erém venc-eréu venc-eran

Modo Subjuntiu
Present
Singular Plural
venç-a venc-es venç-a venç-am venç-au venc-en

Imperfecte
Singular Plural
venc-era venc-eres venc-era venc-erem venc-ereu venc-eren

Modo Condicional
Present
Singular Plural
venc-eria venc-eries venc-eria venc-eriem venc-erieu venc-erien

Modo Imperatiu
Present
Singular Plural

------ venç venç-a venç-am venç-au venc-en

Modo Participi

          Present          venc-ent

          Passat            venç-ut

Modo Infinitiu

Present vencer

Passat haver venç-ut

Gerundi

Present venc-ent

Passat havent venç-ut

2.- VERP PERDRE

Indicatiu

Present Imperfecte Perfecte Futur

perc                    perdia                       perdi               perdré
perts                   perdies                      perderes          perdras
pert                    perdia                        perde              perdra
perdem               perdiem                     perderem         perdrem
perdeu               perdieu                     perdereu          perdreu
perden                perdien                      perderen          perdran

Passat proxim Plusquamperf. Perf. compost Futur comp.

hagui perdut         havia perdut              he perdut          hauré perdut
hagueres perdut    havies perdut             has perdut         hauras perdut
hague perdut        havia perdut              ha perdut          haura perdut
haguerem perdut   haviem perdut            havem perdut    haurem perdut
haguereu perdut    havieu perdut            haveu perdut      haureu perdut
hagueren perdut    havien perdut            han perdut         hauran perdut

Condicional
Simple Compost

                    perdria                    hauria perdut
                    perdries                   hauries perdut
                    perdria                    hauria perdut
                    perdriem                 hauriem perdut
                    perdrieu                  haurieu perdut
                    perdrien                  haurien perdut

Subjuntiu

Present Pret. Imperf. Pret. Perfect. Pr. Plusqu.

perga                 perdera (1)                 haja perdut        haguera perdut
pergues              perderes                    hages perdut      hagueres "
perga                 perdera                      haja perdut         haguera "
pergam              perderem                    hajam perdut      haguerem "
pergau               perdereu                     hajau perdut       haguereu "
perguen             perderen                    hagen perdut      hagueren "

Imperatiu Gerundi

                    2 pert                   Present:     perdent
                    4 pergam              Passat:     havent perdut
                    5 pergau

Infinitiu Participi

Present perdre perdut, perduda

Passat haver perdut perduts, perdudes

(1) Pot ser tambe: perguera, pergueres, perguera, perguerem, perguereu, pergueren

TERCERA CONJUGACIO. TEMA en I

164. Com hem dit anteriorment (n. 159) pertanyen ad esta conjugacio els verps que tenen l´infinitiu acabant en -IR (excepte dir, en el que la I no es terminacio, sino vocal tematica). Tambe s´ha dit que esta conjugacio compren dos grups, ya que al costat dels verps purs (o sense increment) hi ha una immensa majoria de verps que prenen l´increment incoatiu -IX-, entre l´arrail i la desinencia verbal, en tot el singular i en la tercera persona del plural dels presents d´indicatiu, i subjuntiu i imperatiu (complixc, complixes, complix, complixen, pero complim, compliu). Per aixo posarém aci dos paradigmes de la tercera conjugacio: un, de verps purs, i un atre de verps incoatius

                         1.- VERP PUR

                         VERP SENTIR

Modo Indicatiu
Present
Singular Plural
sent sents sent sent-im sent-iu sent-en

Imperfecte
Singular Plural
sent-ia sent-ies sent-ia sent-iem sent-ie sent-ien

Perfecte Simple
Singular Plural
sent-i sent-ires sent-i sent-irem sent-ireu sent-iren

Futur
Singular Plural
sent-ire sent-iras sent-irà sent-irem sent-ireu sent-iran

Modo Subjuntiu
Present
Singular Plural (1)
sent-a sentes sent-a sent-im sent-iu sent-en

Imperfecte
Singular Plural
sent-ira sent-ires sent-ira sent-irem sent-ireu sent-iren

Modo Imperatiu
Present
Singular Plural

--- sent senta sent-im sent-iu sent-en

Modo Participi

Present: sentin Passat: sent-it

Modo Infinitiu

Present: sent-ir Passat: haver sent-it

Modo Gerundi

Present: sentint Passat: havent sent-it

(1) Tambe sentam, sentau.

2.- VERP INCOATIU

165. VERP SERVIR

Modo Indicatiu
Present
Singular Plural
servi-xc servi-xes servi-x servi-m servi-u servi-xen

Imperfecte
Singular Plural
servi-a servi-es servi-a servi-em servi-eu servi-en

Perfecte Simple
Singular Plural
serv-i servi-re-s servi servi-rem servi-reu servi-ren

Futur
Singular Plural
servi-re servi-ras servi-ra servi-rem servi-reu servi-ran

Modo Subjuntiu
Present
       Singular                                    Plural
servi-x-ca  servi-x-ques  servi-x-ca   servim      serviu       servi-x-quen

Imperfecte
Singular Plural
servi-ra servi-res servi-ra servi-rem servi-reu servi-ren

Modo Condicional
Present
Singular Plural
serviria servi-ries servi-ria servi-riem servi-rieu servi-rien

Modo Imperatiu
Present
Singular Plural

---- servi-x servi-x-ca serv-i-m servi-u servi-x-quen

Modo Participi

Present: servint

Passat: servit

Modo Infinitiu

Present: servi-r

Passat: haver servi-t

Modo Gerundi

Present: servint

Passat: havent servi-t

166. Resum de les caracteristiques dels verps regulars

La major part dels verps regulars es formen sobre l´arrail verbal. A continuacio indiquem les caracteristiques temporals.

Modos personals
Indicatiu.

a) Present: els temes en A canvien la A en E, excepte en la 3ª persona del singular, (ames - ama).

Els temes en I admeten una C eufonica en la 1ª persona del singualr i els de forma incoativa afigen una X en tot el singular i en la 3ª persona del plural (patixc, patixes, patix,.... patixen)

Una E eufonica s´intercala en els verps de la 3ª conjugacio en la 2ª persona del singular i en les tres del plural (patix-e-s, patix-e-n).

Les lletres XC i X apareixen en els temes en I, com eufoniques (parti-xc, parti-x-es).

b) Preterit imperfecte: La caracteristica d´este temps en la 1ª conjugacio es -VA- en la 1ª i 3ª persona del singular, i VE en les restants. La 2ª i 3ª conjugacio tenen per caracteristica una I eufonica, seguida d´una A per a 1ª i 3ª persones del singular, i una E per a les restants.

c) Perfecte simple. Este temps te per caracteristica el morfema RE, intercalat entre el tema i la desinencia, el qual desapareix en els temes en A i en I, en la 1ª i 3ª persones del singular (cantares, pero cantà; patires, pero patí).

Els temes en consonant tenen I per a la 1ª persona del singular i una E per a les restants, la qual davant de RE es eufonica: (venci - venc-e-res).

d) Futur simple. La caracteristica d´este temps es l´alternancia RA / RE. Les tres conjugacions porten RA en la 2ª i 3ª persona del singular i 3ª del plural, i RE en els restants (vencere, venceras).

e) Modo condicional (simple). Este temps te per caracteristica els morfemes RIA o RIE; RIA, per a la 1ª i 3ª persones del singular, i RIE, per a les restants persones. El tema en consonant va precedit d´una E eufonica (venc-e-ries, venc-e-ria).

Subjuntiu

a) Present. La primera conjugacio canvia la A del tema per E en totes les persones. Els verps de tema I i en consonant, alternen la A i la E, segons les persones, (cante, cantes...; tinga, tingues, tinga, etc...).

El tema en I forma incoativa admet en totes les persones la X eufonica i la C (que es canvia en QU davant de E). La segona i 3ª persona del plural poden ser iguals a les d´indicatiu (sent-im, sent-iu).

b) Preterit imperfecte: La caracteristica d´este temps es l´alternancia RA/RE. Els temes en consonant admeten una E eufonica entre el tema i la caracteristica (cantara, cantares; venc-e-ra, venc-e-res).

167. Modos impersonals.

a) L´infinitiu. Esta forma se nos dona en el enenciat del verp. En -AR per a la 1ª conjugacio, en -ER, -RE, o -R, per a la segona, i en -IR per a la tercera.

b) Participi de present. Se forma per mig de les desinencies -ANT, -ENT, -INT per la 1ª, 2ª i 3ª conjugacio, respectivament (cant-ant, ven-ent, fug-int). Dites desinencies van unides a l´arrail del verp.

c) El participi de passat, es forma, en general, afegint a l´arrail verbal les desinencies -AT, -UT, -IT, per a cada una de els tres conjugacions. Com adjectius verbals, tenen formes distintes per a cada genero i numero: cantat, cantada, cantats, cantades.

d) El gerundi, es forma, del mateix modo que el participi de present, en -ANT, -ENT, -INT (cantant, venent, venint).

168. Localismes en la conjugacio. En la 1ª conjugacio hi ha una particularitat local que consistix en usar la desinencia E, en conte de A, en la 1ª i 3ª persona del singular dels següents temps: 1). present d´indicatiu (ell cante); 2) imperfecte d´indicatiu, (ell cantave, yo cantave); 3) condicional (yo cantarie, ell cantarie); 4) present de subjuntiu (ell vingue, yo vingue; 5) imperfecte de subjuntiu (yo anare, ell anare).

Tambe es un localisme l´us de la desinencia en O en conte de E en la 1ª persona del singular del present d´indicatiu (yo canto, yo parlo).

Queda en alguns pobles del Nort del Regne un arcaisme en l´imperfecte de subjuntiu ab les desinencies -AS, -ASSES, -ES, -ESSES, -IS, -ISSES (cants, cantasses; vingues- vinguesses, fugis-fugisses), que no conve portar a l´escritura.

Hi ha verps que no tenen irregular mes que el participi.

169. Formes compostes del verp. Les formes compostes del verp s´obtenen de tres maneres: a) les del perfecte perifrastic d´indicatiu; b) les dels restants temps de la conjugacio activa, i c) les de la conjugacio passiva.

a) Perfecte perifrastic. Es compon del present d´indicatiu del verp anar i l´infinitiu del verp que es conjuga: vaig cantar, vas cantar, etc... El perfecte perifrastic es el mes usat en les provincies de Castello i Alacant, pero no en la de Valencia, a on es preferix el simple.

b) Temps composts de la conjugacio activa. Es componen del verp haver, i el participi passat del verp que es conjuga, segons el paradigma següent:

Indicatiu

Preterit indefinit. (Present del verp haver) 1) he cantat 2) has cantat, 3) ha cantat, 4) hem cantat, 5) heu cantat, 6) han cantat.

Preterit anterior. (Perfecte simple d´haver) 1) hagui cantat, 2) hagueres cantat, 3) hague cantat, 4) haguerem cantat, 5) haguereu cantat, 6) hagueren cantat.

Preterit anterior compost (Perfecte perifrastic d´haver) 1) vaig haver cantat, 2) vas haver cantat, 3) va haver cantat, 4) varem, vaem o vam haver cantat, 5) vareu, vaeu o vau haver cantat, 6) varen, vaen o van haver cantat.

Preterit plusquamperfecte (Imperfecte del verp haver) 1) havia cantat, 2) havies cantat, 3) havia cantat, 4) haviem cantat, 5) havieu cantat, 6) havien cantat.

Futur perfecte. (Ab el futur simple d´haver i participi passat) 1) hauré cantat, 2) hauras cantat, 3) haura cantat, 4) haurem cantat, 5) haureu cantat, 6) hauran cantat

Subjuntiu

Preterit perfecte. (Ab el present de subjuntiu d´haver i el participi passat); 1) haja cantat, 2) hages cantat, 3) haja cantat, 4) hajam cantat, 5) hajau cantat, 6) hagen cantat.

Preterit plusquamperfecte (Ab l´imperfecte de subjuntiu d´haver i el participi passat); 1) havera o haguera cantat, 2) haveres o hagueres cantat, 3) havera o haguera cantat, 4) haverem o haguerem cantat, 5) havereu o haguereu cantat, 6) haveren o hagueren cantat.

Condicional (Compost)

(Ab el condicional simple d´haver i el participi passat); 1) hauria cantat, 2) hauries cantat, 3) hauria cantat 4) hauriem cantat, 5) haurieu cantat, 6) haurien cantat.

Infinitiu (Compost).

(Ab l´infinitiu del verp haver i el participi passat del verp principal). Haver cantat.

Gerundi (Compost)

(Ab el gerundi simple del verp "haver" i el participi passat); havent cantat.

170. C) La conjugacio de la passiva del verp. La veu passiva del verp s´obte en tots els temps afegint el participi passat, del verp corresponent, a les formes de la conjugacio del verp SER. En este cas el participi es tractat com un adjectiu, concertant en genero i numero en el subjecte, Eixemples: soc amat, soc amada; som amats, sou amades.

CONJUGACIO PASSIVA

Indicatiu

Present 1) soc visitat, o visitada; 2) eres visitat o visitada; 3) es visitat o visitada; 4) som visitats o visitades; 5) sou visitats o visitades; 6) son visitats o visitades

Imperfecte d´indicatiu. 1) era visitat o visitada; 2) eres visitat; 3) era visitat 4) erem visitats; 5) ereu visitats; 6) eren visitats.

Perfecte simple. 1) Fon visitat o visitada, etc...

Perfecte perifrastic. 1) Vaig ser visitat, etc...

Perfecte Indefinit. 1) He segut visitat, etc...

Plusquamperfecte. 1) Havia segut visitat, etc...

Anterior simple. 1) Hagui segut visitat, etc...

Anterior perifrastic. 1) Vaig haver segut visitat, etc...

Futur simple. 1) Sere visitat, etc...

Futur perfecte. 1) Hauré segut visitat, etc...

Condicional simple. 1) Seria visitat, etc...

Condicional compost. 1) Hauria segut visitat, etc...

Subjuntiu

Present. 1) Siga visitat, etc...

Imperfecte. 1) Fora visitat, etc...

Perfecte. 1) Haja segut visitat, etc...

Plusquamperfecte. 1) Havera o haguera segut visitat, etc...

Infinitiu

Present. 1) Ser visitat

Passat. 1) Haver segut visitat

Participi. 1) Visitat

Gerundi. 1) Sent visitat

Imperatiu. 1) Sigues visitat, etc...

171. Forma reflexiva: Reflexiu o reflex es el verp que expressa una accio que recau sobre la mateixa persona o cosa que la produix, representada o suplida per un pronom personal; yo me guise, tu t´ho menges. S´usen els pronoms ME, TE, SE, en singular; i en plural, NOS (mos), VOS, SE:

A) Paradigma del verp LLAVAR-SE

Present d´indicatiu. 1) Yo me llave; 2) Tu te llaves; 3) Ell se llava; 4) Nosatros nos (mos) llavem; 5) Vosatros vos llaveu; 6) Ells se llaven. Els demes temps se conjuguen de la mateixa manera.

Per a l´apostrof, en cas d´elisio de vocals, recorde´s lo dit en el nº 102 (m´espere, s´alça).

Hi ha unes formes reforçades (populars) en EM i ET, per ME i TE: em case; et passeges. Sobre l´us de ENS veja´s el nº 140.

B) Paradigma del verp reflexiu ab el pronom adverbial EN. Pujar-se´n

Present d´indicatiu. 1) Yo me´n puge; 2) Tu te´n puges; 3) Ell se´n puja; 4) nosatros nos en pugem (pronunciat: nosatros mo´n pugem, o mo´ne pugem); 5) Vosatros vos en pugeu (pronunciat: vo´n pugeu); 6) Ells se´n pugen.

Imperatiu. 1) Puja-te´n; 4) Pugem-nos-en (pronunciat. pugém-o-ne) 5) pugeu-vos-en (pronunciat: puge-vo-ne)

     C) Paradigma del verp reflexiu ab la particula HI

          Present d´indicatiu. 1) No m´hi veig; 2) No t´hi veus; 3) No s´hi veu; 4) No nos hi veem; 5) No vos hi veeu; 6) No s´hi veuen.

El llenguage actual preferix la conjugacio sense HI: 1) no me veig; 2) no te veus; etc... seguint la tendencia a eliminar la particula adverbial HI, fora de les combinacions ab el verp "haver".

Com es veu en el paradigma, la particula HI va sempe davant immediatament del verp, i els pronoms ME, TE, SE, s´elidixen davant d´HI.

Com el verp "VORE", se conjuga la forma reflexiva del verp trobar. 1) m´hi trobe; 2) t´hi trobes, etc... Pero tambe: 1) me trobe, 2) te trobes, etc...

No cal repetir que en totes les formes reflexives es pot usar les reforçades EM i ET.