Historia d´Espanya

Per Rogle Constanti Llombart

La Conselleria d’Educacio ha presentat de nou una cridanera iniciativa; la llegiem en forma de titulars en la prensa del dia 1 d’abril: l’any que ve els alumnes valencians de la ESO podran estudiar com a materia optativa Historia d’Espanya.

Aixo està be. Ya fea falta que els alumnes valencians conegueren en profunditat l’Historia que nos ha portat al lloc en el que nos trobem. Per que no s’enten la Historia de Valencia sense la d‘Espanya, com no s’enten l’Historia d‘Espanya sense la d’Europa. Estarà be que coneguen cóm, abans de conformar-se Espa-nya, el poble Valencià era prosper i orgullos, cóm els valencians hem segut sempre lleals ad eixa Espanya des de la seua configuracio, cóm forem lleals quan les decisions preses en la Cort de Madrit arruinaren la nostra economia, com ara en l’expulsio dels morics; cóm seguiem sent lleals durant la Guerra de Successio (ya que els maulets no pretenien cap classe d’independencia, sino una configuracio del païs manco centralista). Forem lleals despres d’eixa guerra a pesar de que l’ignominios Decret de Nova Planta era motiu suficient per a generar una rencor insuperable. Lluitarem llealment en la Guerra del Frances, la major part del temps fora de la terra valenciana, participant en la defensa d’uns atres territoris. Contribuirem en generositat al sosteniment economic d’Espanya a base d’iniciativa, espenta i treball, molt de treball.

Sempre hem segut lleals ad eixa Espanya que, com a recompensa, durant tres segles nos ha somes a un incansable proces despersonalisador, començant per la llengua valenciana, desplaçada per llei per la castellana; com a recompensa actualment se’n fot del nostre Estatut d’Autonomia ignorant continuament el valencià quan se parla de les llengües oficials (¿a on està el ISBN per als llibres escrits en valencià?); com a recompensa utilisa la nostra llengua i la nostra identitat com a moneda de canvi en els pactes en els nacionalistes catalans; com a recompensa interve en decisions urbanistiques municipals, com ha fet en el cas del Cabanyal, intromissio sense precedents en el periodo democratic (i en aço no estem dient que nos agrade el proyecte de Rita); com a recompensa nos relega a l’ultim lloc quan de grans infraestructures es tracta, com passà en l’autovia a Madrit i passa ara en el tren AVE; com a recompensa nos nega l’aigua (quan abans li vingue molt be que molts dels pantans foren pagats en diners dels regants valencians); com a recompensa, encara hui, casi trenta anys despres del Estat de les Autonomies, nos seguix tractant de “levantinos”; com a recompensa, en suma, nos reserva un lloc de convidats de pedra en qualsevol proyecte de futur d’esta Espanya que nos arrossega, no sabem a on, sense donar-nos l’oportunitat de decidir.

¿I per a qué servix l’estudi de l’Historia si no es per a dependre d’ella? Si alguna cosa nos ensenya es que, des de que existix Espanya, mentres el poble valencià ha segut sentimentalment lleal a una idea, les seues classes dirigents nomes han segut interessadament lleals a qui tinguera el poder en la Cort per a assegurar els seus privilegis. Fet que ha acabat produint una classe dirigent terriblement provinciana, d’un sucursalisme aborronador, que en el fondo es la responsable de les “recom-penses” que hem rebut sempre.

Per supost, un estudi imparcial de l’Historia nos mostra que no tot ha segut roïn. Moltes coses bones ha tret Valencia d’eixe vincul en Espanya. El problema es que, coneixent als nostres dirigents, segur que la nova assignatura precisament nomes contarà estes bondats (com s’ha fet sempre fins ara), ignorant els agravis mencionats abans, perque tenen tan interiorisat el servilisme que nomes son feliços contagiant el seu complex d’inferioritat a tots els valencians.

Tristament eixa actitut abarca a practicament tota la classe politica valenciana, de dretes o esquerres, espanyolista o catalanista, igual te, perque tots han demostrat sempre estar mes preocupats de servir als interessos dels seus amos forasters que d’atendre a les necessitats dels valencians. Les baralles politiques en Valencia no son mes que un reso de les baralles pel poder en Madrit, i nomes se mostren reivindicatius quan aixo servix ad eixes baralles. La falsetat d’eixe esperit reivindicatiu se mostrà quan s’oblidaren d’ell a l’hora de pactar la renovacio del Estatut d’Autonomia.

D’esta manera podem vore en esta proposta educativa de la Conselleria una mes de les innumerables ocurrencies en les que el govern valencià utilisa les institucions publiques en eixa campanya electoral permanent en la que viu immers, campanya que te com a objectiu desgastar al govern central (¡Zapatero està trencant Espanya!: classes d’Historia al canto) posant els recursos valencians al servici del seu lider en Madrit. Motivacions que tambe se poden endevinar en aquella decisio de donar en angles l’assignatura de Educacio per a la Ciutadania. I mentres tant, els resultats academics dels estudiants valencians están entre els pijors, perque els responsables estan manco preocupats en resoldre els problemes de l’educacio (com de la sanitat, com de la justicia, com de…), que en inventar-se noves propostes per a continuar les seues baralles pel poder, alhora que despersonalisen cada dia un poquet mes al poble valencià.

* Editorial de la revista Rogle, que edita el Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana, nº 44 de maig de 2010.

cites

Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente
Carreras i Candi

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: