¡Fosca!

Per Vicent Ramón Calatayud

I ¡Refosca..! Són paraules que van perdent-se. Solien estar en boca pia, com una solució alternativa al ¡fotre! o ¡refotre niu..! tan socorreguts i que en la llengua valenciana tampoc resulten malsonants com ses traduccions al castella, que evidencien poca educació.
 
Res com la dolçor de la pròpia llengua, per a traure tot el suc a un vocable multiús, que significa variades coses i expresa diverses situacions: admirativa, condenatòria, malaidora, alegre... quasi tantes com ¡botons! o ¡rebotons! que farien el mateix joc i donarien per a un discurs, com el que en la mateixa consonància, pero manco eufemístic, llançà aquell bon home de pobres paraules, davant la viuda d´un amic que jaïa de cos present. El llaurador, llevant-se el barret i rascant-se la calva amollà ¡collons! abarcant lo greu de la situació; ¡mira que té collons! donant-li tot el valor al cas; ¡i no hi ha més collons! concloent per a recomar resignació, front a lo inevitable. Apenes utilisà una sola paraula. A qui tan fluix en retòrica estava, li bastà un vocable per a suplir-li lo poc versat.
 
Bo. !Fosca¡ !refosca¡ !collins! ... hauriem d´expressar els valencians, front a tot lo que damunt tenim, santificant-nos (en J.) perque des de fòra nos machaquen i des de dins alcem els muscles, com si mollisnara confeti i nos acaragolaren serpentines de colors. Se nos ha deixat caure el teixit industrial, exigint-nos insòlits i desmesurats controls de calitat que els competidors no guarden, mentres nos reblixen des d´Asia tot a euro i si t´he vist no m´enrecorde; ya me diran qué farem en l´agricultura, sector estratègic a l´hora d´assegurar suministre de calitat i conreu de l´entorn, quan arroïnats els llauradors que queden, nos rodege la malea, les rates i els mosquits se nos papen i hajam de menjar taronges africanes agres i contaminades de plaguicides, allà gens controlats. I ací tots a la coa dels desocupats.
 
La llibertat de mercats ¡magnífica! la de capitals ¡inmillorable! per a qui els té. Pero ací, enfrontant-nos, els polítics consagren les enveges d´autonomies inasseciables, front a les que no volen ser manco, mentres les tradicions i els esforços dels valencians, que serviren per a matar la gana o equipar industrialment als demés, no nos aprofiten. Fosca, en este cas, sense admiració: negror. Collons, igualment, serà lo que caldria dir i tindre. I no parlem d´idioma.

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: