Caça de bruixes

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

No és un secret per a ningú que Catalunya fa prou décades, que està en pos d´alcançar la meta de conseguir ser independent respecte a Espanya, la nació de la qual és actualment una comunitat autònoma. Tampoc se li escapa a qui assíduament sent la necessitat de mantindre´s informat, que esta comunitat autònoma espanyola, rep molts privilegis, comparant-los en els que reben unes atres, no oblidem que Rodríguez Zapatero el passat estiu, (2009), prometia a Catalunya que tindria un acort de finançació que estaria per primera vegada per damunt de la mija de la renda per càpita espanyola i que segons argumentà en son dia el conseller d´Economia i Facenda de Madrit, Antonio Beteta, Madrit es quedava per avall d´eixa ´mija´, creant esta mida varies ´Espanyes´, la que està per damunt de la mija i la que està per avall.

També coneixem tots que Catalunya ha dissenyat uns quimèrics i inconstitucionals “Països catalans”, que du com bandera per tot lo món, junt a l´ensenya de la Casa d´Aragó que adoptaren com bandera per a a la seua comunitat, fent gala de lo que no són baix l´impunitat de propis i estranys. Pero com un cavall desbocat, al que ningú ha sabut o no ha tingut els collons de detindre, Catalunya es seguix creixent ideològicament, i en el seu afany independentiste aplega inclús a ofendre en cos, ànima i cartera als seus propis conciutadans, que comencen a patir l´intransigència dels distints governs que han anat succeint-se, puix segons el requisit llingüístic, conéixer i fer us de la llengua catalana, es superpon a raons tan grosses com la de ser un bon cirugià, per eixemple, sent açò una greu discriminació per a possibles professionals de qualsevol camp, que desigen optar per un lloc de treball en Catalunya si provenen de qualsevol atre lloc de la nostra geografia. No deuríem d´oblidar que l´única llengua que se supon que deuen de saber tots els naixcuts en el territori espanyol, és l´espanyol o castellà com apuntà el ´Manifest per la llengua comuna” que firmaren i recolzaren més d´una vintena d´intelectuals.

I aixina este cavall desbocat comença a destrossar i pastar en finques alienes i en allò comença una verdadera, ´Caça de Bruixes”, al més pur estil de principis de l´Época Moderna en l´Europa Central, a on qualsevol podia acusar de bruixeria a una atra persona, a la qual se li realisava un juí rutinari que irremediablement ho condenava. En l´actualitat la ´Caça de Bruixes´, seguixen existint, estant classificada en lo que s´ha donat en denominar, ´Pànic Moral´, que podríem definir com una reacció d´un grup de persones en una percepció falsa o deformada de la realitat i que els espenta a actuar anant a la caça d´eixes ´deformacions´ que no compartixen, estos grups solen ser minoritaris o pertanyents ad alguna subcultura. Açò definix a la perfecció als grups minoritaris que habiten Catalunya i que veuen al castellà i per extensió a tot lo que no siga o provinga de Catalunya com ´una cosa mala´. Aixina esta ´Caça de Bruixes´ catalana s´ha materialisat en el fet de que qualsevol pot denunciar a un conveí a soles perque el seu negoci no ho haja rotulat en català, i com ya li ha ocorregut a Andrés Mora Nohales, rebrà una amonestació de l´Agència Catalana de Consum unida a un determini màxim de dos mesos per a que adapte un cartell que lluïa en castellà per a publicitar la seua ferreteria des de casi dos décades arrere.

Catalunya, la seua Generalitat i els seus diferents governs, molt llunt de fomentar l´us del català, estan conseguint que la societat pròpia i la del restant d´Espanya, comence a tindre una opinió sobre esta bella terra en la qual conte en grans amics, en una terra en la que l´odi i les enganchades comencen a passejar-se pels seus carrers com un veí més, com un malévol veí que fa que tots comencen a recelar i tindre por de tots. Pero si li donem un breu repàs a qualsevols moment històric, comprovarem que els règims repressius i dictatorials, com l´actual govern català, mai han permaneixcut durant mols anys, ni han prosperat, puix és com crear un jagant en els peus de fanc.

cites

Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente
Carreras i Candi

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: