Com%20una%20flama

Com una flama

Per Anfos Ramon i Garcia

S’ha descobert la veu del silenci
que duia el poble meu dins de l’entranya.
S’ha fet cami d’estreles en l’altura
de l’home retrobat per la paraula.

I està llaurant futurs com una esposa
que espera el fruit sembrat a l’hora blava
del creure en la cançó de les espigues
nodrint de primaveres l’esperança.

S’ha descobert el crit i la promesa
i el ser que arriba inèdit a la branca
de l’abre secular, com una fulla
disposta a redimir la nit que calla.

I està parlant del rent i del propòsit
per moure i per defendre la gran causa
que naix des de la terra fent-se crida
del llaç que es torna set a vora l’aigua.

La sanc, forja converses entre els hòmens
que guaiten a les portes de la Pàtria
per tindre les paraules ben unides
de cara als de la venda i de la farsa.

Que està el poble clamant contra l’ofensa
del fill que els patrimonis malbarata
per un grapat de fum que es torna núvol
deixant en la tenebra la veu clara.

Està sabent el poble que ya és l’hora
d’anar segant la brossa que s’escampa
pugnant per ofegar nostra collita
de braços en futur que el temps demana.

I està augmentant la veu de les consciències;
està pujant de tot contra la calma
l’unànim crit del poble que rebuja
l’intent de construir la gran estafa…

¡Anem, anem tots junts contra la boira
que creix difuminant la nostra raça!
Perqué, si mor la llum que vivifica,
¡Serem l’eterna nit que mai no parla!

Anfos Ramon i Garcia
(Fragment del poema que va obtindre la Flor Natural en els Jocs Florals de Paterna, 1978)

• Publicat en la revista “Parlem”, decembre de 1979, editada per l’Associació Cultural Unió Valencianista Independent de Borriana.

cites

Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios
Salvador de Madariaga