Breu. Per l´accent greu

Per Vicent Ramón Calatayud

No sabran cóm fer-se de notar i, si t´encantes, te sorprenen. Les determinacions, dic, que nos volen impondre per a malescriure oficialment, i que, acordades per la AVL, deuen ser i són resultat de les pressions de l´institut ´catalino´, que és qui dicta norma inapelable. Demostren cóm els de ´la seva´ sempre trauen ací resquit.
 
No cal oure a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, escoltar a Lo Rat Penat, ni a l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana..., ¡al poble, manco!, per a pontificar sobre el nom de l´idioma. Com si ací fórem òrfens, no tinguérem cèdula de naixença, ni cap de voler que acaronara el parlar propi i genuí dels valencians. Ells a soletes determinaren modos de dir-li a la llengua de qualsevol manera, aixina el nom, que nos lliga i singularisa com a poble, comença a difuminar-se i perdre´s per a fer gros l´invent fabriste. És ben notori el repelús que els fa dir-li com la majoria sempre ha fet: llengua valenciana i prou.
 
Ara, fent de manco als membres ´valencianistes´ que, curiosament i per dir-ho de la manera manco ofensiva, estan en minoria en un ent que paguem per a valencianisar, els han chafat la guitarra els procatalans. En lloc de l´anunciada valencianisació escrita del nom de la mare Valéncia, per a que arreplegue la fonètica nostra, determinen que s´accentue al revés per a que els forans puguen obrir la ´è´. Aixina nos avearem al parlar de les Rambles. Com fan els coents que volen imitar-los, quan parlen en públic: en cinc paraules amollen tres ´amb´ inventant, dos ´aquest´ innecessari i per més que els escoltem ´el que passa´ segur que no passa ningú.
 
Estes notícies sorprenen la pau confiada, quan LAS PROVINCIAS nos alerta de cóm va consumant-se l´acatalanament idiomàtic. El resultat del nou accent, que com devem saber obliga al llector a obrir la è, ya podem escoltar-lo en els ´monos repetidors´ que, atenent a les instruccions dels sabudots ´traditors´ filocatalinos, gogen d´omplir-se la boca, perque són traductors a sou valencià i obediència forana, que no dubten en reptar als polítics presos de sa incultura idiomàtica valenciana i els acollonen de tal modo que, inclús en l´Ajuntament del Cap i Casal, quan el nom oficial sàbiament encara és el de sempre, sense cap d´accent perque els romans no accentuaven, podrem vore´l, en massa escrits oficials que per son registre ixen o entren, burlant l´acort municipal. I no passa res.
 
La bona fe dels parlants seguix sent torejada, les escoles fan fredat per l´intoxicació, pero per a desgràcia el personal que majorment passa del tema i res l´importen estos acorts preferix ser analfabeta de l´idioma matern, més que docte en el forà, oblidant l´obligada norma fabrista. Haurem de donar-los les gràcies, per esta nova gosadia, aixina és com, fent-nos discutir, queda l´arraïl més descarnada. Encara com la grip A no s´empelta per la soca.

cites

Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos
Menéndez Pidal

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: