Breu. Per l´accent greu

Per Vicent Ramón Calatayud

No sabran cóm fer-se de notar i, si t´encantes, te sorprenen. Les determinacions, dic, que nos volen impondre per a malescriure oficialment, i que, acordades per la AVL, deuen ser i són resultat de les pressions de l´institut ´catalino´, que és qui dicta norma inapelable. Demostren cóm els de ´la seva´ sempre trauen ací resquit.
 
No cal oure a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, escoltar a Lo Rat Penat, ni a l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana..., ¡al poble, manco!, per a pontificar sobre el nom de l´idioma. Com si ací fórem òrfens, no tinguérem cèdula de naixença, ni cap de voler que acaronara el parlar propi i genuí dels valencians. Ells a soletes determinaren modos de dir-li a la llengua de qualsevol manera, aixina el nom, que nos lliga i singularisa com a poble, comença a difuminar-se i perdre´s per a fer gros l´invent fabriste. És ben notori el repelús que els fa dir-li com la majoria sempre ha fet: llengua valenciana i prou.
 
Ara, fent de manco als membres ´valencianistes´ que, curiosament i per dir-ho de la manera manco ofensiva, estan en minoria en un ent que paguem per a valencianisar, els han chafat la guitarra els procatalans. En lloc de l´anunciada valencianisació escrita del nom de la mare Valéncia, per a que arreplegue la fonètica nostra, determinen que s´accentue al revés per a que els forans puguen obrir la ´è´. Aixina nos avearem al parlar de les Rambles. Com fan els coents que volen imitar-los, quan parlen en públic: en cinc paraules amollen tres ´amb´ inventant, dos ´aquest´ innecessari i per més que els escoltem ´el que passa´ segur que no passa ningú.
 
Estes notícies sorprenen la pau confiada, quan LAS PROVINCIAS nos alerta de cóm va consumant-se l´acatalanament idiomàtic. El resultat del nou accent, que com devem saber obliga al llector a obrir la è, ya podem escoltar-lo en els ´monos repetidors´ que, atenent a les instruccions dels sabudots ´traditors´ filocatalinos, gogen d´omplir-se la boca, perque són traductors a sou valencià i obediència forana, que no dubten en reptar als polítics presos de sa incultura idiomàtica valenciana i els acollonen de tal modo que, inclús en l´Ajuntament del Cap i Casal, quan el nom oficial sàbiament encara és el de sempre, sense cap d´accent perque els romans no accentuaven, podrem vore´l, en massa escrits oficials que per son registre ixen o entren, burlant l´acort municipal. I no passa res.
 
La bona fe dels parlants seguix sent torejada, les escoles fan fredat per l´intoxicació, pero per a desgràcia el personal que majorment passa del tema i res l´importen estos acorts preferix ser analfabeta de l´idioma matern, més que docte en el forà, oblidant l´obligada norma fabrista. Haurem de donar-los les gràcies, per esta nova gosadia, aixina és com, fent-nos discutir, queda l´arraïl més descarnada. Encara com la grip A no s´empelta per la soca.

cites

Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente
Carreras i Candi

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: