La%20dona%20del%20Cesar

La dona del Cesar

Per Joan Lluis Musoles

Que vivim hui en dia en un mon en el que no conten els valors, ho sabem. El “tot val” per a conseguir el maxim benefici en el menor esforç fa que les persones que els afecta esta falta de valors busquen eixemples de que no tot val i no tot està permitit. La falta de referents i d´espills on la societat puga reflectir-se, fa que, irremediablement, esta s´aboque davant dels constituïts des dels mijos de comunicacio com a nous icons de lo que està be i lo que està mal.

El problema ve quan estos icons moderns destrossen el lema de “la dona del Cesar no soles te que ser honesta, sino que pareixer-ho”, i despres resulta que no son lo que pareixen ser. L’eixemple d´estos nous idols en peus de fanc el tenim dia a dia.

El gran guru contra el canvi climatic en el mon, paladi de les garroferes, de la brossa verda i defensor dels icebergs, Al Gore, es propietari d´una mina de les més contaminants en els Estats Units, i no dubta d´utilisar un avio ‘jet’ particular en els seus desplaçaments per a donar conferencies per tot lo mon, on , previ pagament d´una considerable suma de diners, no se li cau la cara de vergonya al dir que, els governs del mon, tenen que actuar per a parar la contaminacio. Podria escomençar per sa casa, senyor Gore.

Atre campeo de l´hipocresia es el tambe nortamericà Michael Moore, puça de l´administacio yankee, que critica feroçment el stablisment americà. La seua ultima intervencio en el festival de Cannes ha segut memorable. Congregant a un nutrit grup de periodistes per a presentar la seua ultima pelicula Capitalism: a love story, una despiadada critica al sistema capitaliste, li va eixir el tir per la culata quan una vintena de periodistes, publicament, confesaren que els cobrava 2000 euros a cadascu per entrevista. No està mal per a una persona anticapitalista ¿no?

O Gerd Leipold, director eixecutiu de Greenpeace, que confessà publicament en una televisio austriaca que des de l´organisacio exageren el tema del canvi climatic a proposit, per a que la gent modifique la seua manera de pensar. Imagines voste al seu mege dient-li que te cancer de pulmo per a que es deixe de fumar.

Patetiques mostres del “fes lo que te dic, pero no faces lo que yo faig” , ho tenim dia a dia. Liders de l´esquerra que alcen el puny per a cantar La Internacional, deixant al descobert la marca de la correja, que val lo mateix que lo que cobra un dels inocents que estan baix de la tarima aclamant-lo, politics o politiques de dretes, homosexuals i lesbianes, que voten en contra de la regularisacio dels matrimonis gais.... o com nos passa en la nostra terra, gent que diu que defen el valencià i res més llunt de la realitat.

Nosatres tambe tenim el nostre Michael Moore o Al Gore. Nosatres tenim una Escola Valenciana o una ACPV, les quals no dubten en proclamar la seua defensa del valencià, pero a poc que t’arrimes als seus actes o escrits, soles veus el nom de catala i la quatribarrada . Pinten la cara dels nostres chiquets de quatribarrades i els diuen que lo que es parla en sa casa es “vulgar”. Reclamen vore TV3 i no reivindiquen mes emissores valencianes. Atres, que els mijos els fan el cul gros, postulant-los com un eixemple a seguir. Igualet que als abans nomenats.

¿I que me diuen dels mes hipocrites de tots? Sense ells, els unics defensors dels postulats valencianistes (segons ells, clar), totes estes associacions no podrien sobreviure. Les subvencions que neguen a les verdaderes entitats valencianistes, no dubten en donar-les per a l´imposicio del catala, la substitucio de la senyera i la disolucio de la nostra identitat. Sense ells, no seria possible vore lo que es veu en els coleges o en les Universitats valencianes; si vols estudiar valencià no pots, tens que fer-ho en catala. Proven a entrar en les webs d´estes entitats, pagades en diners publics,i miren lo que posa. O en els ajuntaments, en les fulles del Servici de Normalisacio (be, busquen servei de normalització, puix si ho busquen en valencià, no està).

Si, el Partit Popular, guanya per majoria en el ranking d´hipocrites. No son la dona del Cesar, ni ho pareixen.