Comentaris%20i%20atres

Comentaris i atres

Per Pere A. Martínez i Lloret

Llegint Diari de Valéncia del 31 de maig i un atre de fora del 25 del mateix, me trobe una noticia del Congres dels Diputats, d’una diputada valenciana d’EU, que li demanava al president del Govern d’Espanya (el PZ), que parle en les autonomies de la Comunitat Valenciana, Illes Balears i Catalunya, i faça que arriben a un acort llingüístic, denominant la llengua (ella li diu ‘català’ = infecte dialecte barceloní), i senyalant que pot ser el principi del reconeiximent llingüístic unitari (¿I tambe d’una bona amistat?). Esta dona (en perdo), com tots els que pertanyen tant a EU com al PSOE, igual que atres personages de fora de la politica valenciana, (com son tots uns incults) lo que mes els agradaria seria eixa unitat. Pero no tenen la mateixa opinio que tenim els valencians de cor (tant els naixcuts en esta beneïda terra valenciana com els que aci viuen sent de fora), i crec que mai arribarà eixe moment. Tots estos carcanyols deurien anar-se’n a eixa terra tan volguda per ells, i molt especialment esta dona, (torne a demanar perdo), que nos lliuraria de la seua presencia, (i tambe de la d’atres).

El senyor Camps, president de la Comunitat Valenciana, tambe respon al PZ, ‘president’ del Govern d’Espanya, que la Llengua Valenciana tindrà esta denominacio ara i sempre. Per lo que es veu, el PZ, li demanà al nostre president que la llengua fora consensuada pels territoris que tots coneguem, tractant d’arribar a l’unificacio, (segurament aconsellat pels de sempre de més amunt de Castelló, que ya comencen a vore’s en el cul a l’aire). Hi ha que dir que tota esta moguda està provocada pel mateix president Camps, (que no tinguè ni té lo que duria de tindre) pel portaveu del Consell Gonzalez Pons, (l’hipocrita i miserable sonrisetes) i tot el seu voltant, (tots uns calfacadires) per permetre que eixe dictamen del dia 9 de Febrer ixquera al carrer en les condicions que ho va fer, (que seguix no valent per a res) i que despres fora publicat en el DOGV (crec que el dia 13 del mateix mes, o del següent), demostrant en estos actes l’incultura i desvergonya que tenen tots els politics, tant de dretes com d’esquerres, en qüestio de senyes d’identitat valencianes, a l’igual que els ‘okupes i sinistres personages d’eixe femer academic’ en qüestio de Llengua Valenciana.

Lo que te que fer Camps, i no me cansare de dir-ho, es derogar l’AVLl incloent als que l’okupen i reconeixer la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV), retornant-li les competencias que mai degue perdre.

¡¡A vore si es valent una vegada en sa vida!!

Tambe es hora de parlar d’eixos trompellots que té l’oposicio en el Consell, tant els del PSOE com tots els d’EU, ya que parlar, parlen molt, (sense saber lo que diuen), critiquen encara més, (pero no saben fer-ho sense insults) i acaben fent propostes, (que si ells estigueren en el Govern de Valéncia ni se’ls ocorreria fer, per considerar-les que no tenen ni cap ni peus). Estos personages son els que voldrien estar governant aci, (i tenint un PZ, en Espanya). I com no, si forem un ou, (encara que ad alguns no els sentaria molt be), pero se mos chuplarien.

Els dos partits majoritaris de la Comunitat Valenciana han firmat un preacort fent referencia ad esta reforma de l’Estatut (diuen de maxims), en el qual no està d’acort EU, sent invitada a que s’unixca a dita reforma. Com no se diu res de l’unitat llingüística, ni tampoc d’atres coses que ad estos els interessa, de moment faran una esmena a la totalitat i a començar des de zero. Yo com no me fie gens d’estos partits que tenim en la Comunitat, com tampoc dels secretaris nacionals dels mateixos, puix si no estan d’acort en les coses que se volen fer, parlen en els seus i fora de la reforma. Per este motiu yo li torne a dir, molt especialment a Rajoy, que no imponga res a Camps respecte a les senyes d’identitat valencianes, pensant que quan arribe al govern d’Espanya, no vol tindre problemes en els catalans. Lo que té que fer si els té, es buscar-los solucions, pero no a costa dels valencians, com sempre.

Parlem tambe d’eixa AVLl (que seguix sense servir per a res) i dels sinistres personages que hui ‘l’okupen’. Esta, ha començat a parlar ara sobre un diccionari ortografic que està fent, i que té a miges, i que li dona preferencia a tots els ‘cultismes trets d’eixe infame dialecte barceloní’ i que fan referencia al ‘dictamen’ que fiu l’IEC, per a presentar-ho en Valéncia. Tambe en la presentacio digueren que apart dels ‘cultismes’ (posats en primer lloc), apareixerien atres accepcions considerades ‘genuïnes valencianes’, (sempre estes en segon o tercer lloc) i d’esta forma incloure un maxim de paraules. Els ‘cultismes’, sempre en primer lloc, son paraules ‘normalitzades del 32 acatalanades’, i que no són atra cosa que ‘l’infecte dialecte barceloní’, que acompanyat d’atres paraules genuïnes valencianes, (molt poques), per a donar l’apariencia de que ‘s’han trencat les banyes’ fent el treball (que ya els ha arribat fet) d’afegir-li els valencianismes, i que segur han tret del ‘diccionari ortografic, 3ª edicio, fet en l’any 2005 per la RACV’, i del que compraren varis eixemplars.

Tambe m’agradaria dirigir-me ad eixa parella de dos (que tenen desgovernada totalment a Catalunya i que al mateix temps tambe ajuden al desgovern d’Espanya en el PZ al front), i dir-los que per tots els mijos que esten al nostre alcanç, sempre faran el ridicul més espantos en quant a l’impossible unio de la Llengua Valenciana i l’infecte dialecte barceloní, com varen conseguir en Mallorca, comprant als politics, de tanda, (puix lo que son diners no els falten, mes lo que no coneixen, ni tenen, per molta que demanen es ‘vergonya’). Al Carota i al Margallo vullc dir-los que perque no es fan ‘pallassos de professio’, (encara que no tenen gracia) pero defenent els ‘pallassos catalans’ i despres veent-los en tots els diaris i televisions fent les ‘pallassades’ que han fet en Israel desprestigiant a Espanya, en Catalunya inclosa, (cosa que vostes saben fer molt be, i més tenint un ninot de president, en el que juguen com si fora un porrito), és lo millor que farien, encara que no guanyarien els diners que cobren ara, pero a lo millor serien compensats sols per lliurar-nos de les seues presencies.

Pere A. Martínez i Lloret

• Articul publicat en el periodic “Diario de Valencia”, el 9.6.2005.