Guastavino, un valencià que revolucionà l´arquitectura en EE.UU.

Per Joan Ignaci Culla

Gracies a l´Institut d´Estudis Valencians, el passat mes de juny, tingueren la sort d´escoltar la magnifica conferencia impartida pel professor Fernando Vegas sobre la figura de Guastavino i la seua relacio en Valencia.
 
L´arquitecte i constructor Rafael Guastavino, forma part d´eixe elenco de valencians que son reconeguts fora i oblidats, quan no ignorats, per el seus païsans. Naix en Valencia en 1842, just, com nos recordà el professor Vegas, en el moment en que es desmotaven moltes construccions, victimes de la desamortisacio de Mendizabal. Ser testic en primera persona de la composicio i configuracio de les estructures que s´anaven descuartisant li permitiria estudiar la tecnica tan popular valenciana, per a la construccio de les bovedes, com era la "boveda tabicada".
 
No mes acabar els seus estudis d´arquitectura, ya va inciar els seus proyectes en Barcelona: la fabrica Batlló o el Teatre de Massa, son clars eixemples.
En 1881 Rafael Guastavino en el seu fill de 9 anys (en els mateix nom i que despres es convertiria en el seu digne sucessor), 40 dolars i sense tindre ni idea d´angles desembarca en Manhattan convençut de trobar l´exit.
 
La seua arribada, coincidix en el moment en que les autoritats americanes estaven aterrades per l´impacte de l´incedi de Chicago en 1871, per lo que buscaven noves tecniques constructives que foren incombustibles. Per aixo no es descabellat el desconcert que ocasionà Guastavino quan es va gastar tot el seus dines en construir en un solar un edifici, al mateix temps que publicitava que anava a botar-li foc, per a que tot lo mon puguera observar i comprovar la resistencia a les flames del seu sistema de construccio basat en la boveda tabicada.
 
L´exit de reconvertir un sistema tradicional valencià a un nou concepte d´arquitectura, li va permetre crear la seua propia companyia i patentar el sistema.
 
L´arquitectura de EE.UU. no se pot estudiar sense l´aportacio del valencià Gustavino, ya que participà en mes de 1000 obres: 360 edificis en Nova York, mes de 100 en Boston, en Washington, Filadelfia, Baltimore, etc. Com a mes respresentatius, conve destacar tant per al coneiximent, com per a quell que tinga l´ocasio de poder disfrutar-los els següents:
 
En Nova York: Estacio Grand Central, el Carnegie Hall, el Museu Americà d´Historia Natural, la Catedral de Sant John the Divine, l´iglesia de S. Bartholomew, l´Ajuntament, l´Hospital Monte Sinai, etc...
 
En Washington, l´edifici de la Cort Suprema d´Estats Units, el Museu Nacional d´Historia, etc. Tambe cap destacar la biblioteca publica de Boston. Un personage de l´envergadura i prestigi de Guastavino, a soles podria ser indiferent per als valencians, ya que no ho es per als americans, els cuals ademes de reconeixer els seus merits, el tenen com un dels pilars basics de la contruccio del sigle XIX i principis del XX- "l´arquitecte de Nova York", el va anomenar el New York Times en la seua mort en febrer de 1908 -, tampoc ha passat despercebut per als catalans.
 
Si busquem en qualsevol portal d´internet, o en alguna enciclopedia, observarem com, efectivament, ademes de reconeixer-li els seus merits i indicar que va naixer (no podria ser d´atra manera) en Valencia, el situen com el introductor de la "boveda catalana" en la nova construcccio. Es dir que, les tecniques tradicionals valencianes, en les cupules tabicades, inclus en l´us de la ceramica, que despres es va aplicar, es cert, en Arago, Catalunya, pero tambe en Extremadura i atres territoris, al tindre el reso i prestigi conseguit per Guastavino, es transformen en "boveda catalana".
 
Per a agenciar-se la paternitat de l´invent, recurrixen a Fray Lorenzo de San Nicolás de Madrit, que la va batejar axina, "boveda catalana", en honor dels obrers catalans que alli treballaven. ¡Com sempre, per part dels catalans, rigor cientific, clar!
 
Una prova evident que la mentira, ben publicitada dona bons resultats a estos usurpadors de lo alie es que, inclus els americans, ya l´anomenen aixina; gracies, entre atres raons, a les distintes publicacions editades per els catalans sense ningun tipo de rubor; sense anar mes llunt, les del "Col.legi d´Arquitectes de Catalunya o les de la Fundació Catalana per a la Recerca".
Guastavino, com hem dit, s´inspira en la tecnica que es va desarrollar en el Regne de Valencia a finals del sigle XIV, baix l´apadrinament de Pere II. Obres destacades son el claustre de Sant Domenec, el de San Francesc, etc...
 
L´espectacularitat d´esta metodología, efectiva, rapida i economica, està documentada en la construccio del Palau Real, i tant satisfet es va quedar el rey en les bovedes que, va propiciar que vingueren a Valencia mestres de Zaragoza, per a dependre esta nova tecnica constructiva i aixina poder-la implantar en l´Aljafería: .per que us manam que façats venir Faraig (mestre d´obres) e un dels millors maestres que sien per tal que vegen aquesta obra com se fa e que semblat la puscats fer aquí, e si vos voliets e podies venir ab ells per regonexer la dita obra e veure la a ull, fariets nos en gran plaer e servey (Document replegat per Rubio i Lluch en "Documents per a la història de la cultura catalana, vol. 2, p. 257). La professora Mercedes Gómez-Ferrer, en el capitul "Las bóvedas tabicadas en la arquitectura valenciana durante los siglos XIV, XV y XVI", del llibre "Arquitectura gótica mediterránea" nos dona una excelent visio de l´importancia d´esta tecnica.
 
Una mostra mes de les arrels valencianes en la trayectoria de Guastavino, com repleguen els professors Fernando Vegas i Camila Milleto es que, en el llibre que publica en 1892 "Ensayo sobre la teoría y la historia de la construcción cohesiva", replega les cupules mes destacades del panorama internacional, en les que destaca Santa Maria del Fiore, la Capilla Medici i el Batisteri de Florencia, San Pere de Roma, la Maddonna Della Salute de Venecia, Santa Genoveva de Paris, Saint Paul en Londres i la Real Capella dels Desamparats, aixina com la cupula dels Escolapis de Valencia. Llogicament, ninguna referencia a Catalunya.
 
Pero si significatiu es esta clara demostracio del coneiximent de l´arquitectura valenciana, no ho es menys quan en 1893, en motiu del 400 aniversari del descubriment d´America, reproduix en l´Exposicio de Chicago la "famous Lonja at Valencia" (NYT, 1/12/1892), a on es recrea a escala en esta joya del gotic valencià, en les seues espectaculars bovedes.
 
Es d´honor i justicia reconeixer als valencians que han contribuit a que esta terra tinguera repercusión en el mon.

cites

El padre Fullana fue un auténtico Quijote que se lo jugó todo por su dama la lengua valenciana
B. Rubert Candau (Las Provincias, 14.11.1971)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: